{"id":7327,"date":"2020-02-20T00:00:00","date_gmt":"2020-02-19T23:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/idibell.cat\/blog\/2020\/02\/20\/noves-descobertes-sobre-la-funcio-supressora-de-tumors-de-les-proteines-herc\/"},"modified":"2020-05-28T09:35:46","modified_gmt":"2020-05-28T07:35:46","slug":"noves-descobertes-sobre-la-funcio-supressora-de-tumors-de-les-proteines-herc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idibell.cat\/2020\/02\/noves-descobertes-sobre-la-funcio-supressora-de-tumors-de-les-proteines-herc\/","title":{"rendered":"Noves descobertes sobre la funci\u00f3 supressora de tumors de les prote\u00efnes HERC"},"content":{"rendered":"<p>La prote\u00efna RAF podria ser una possible diana terap\u00e8utica contra el creixement tumoral en les vies regulades per la prote\u00efna p38, segons un nou treball publicat a la revista\u00a0<a href=\"https:\/\/www.nature.com\/articles\/s41598-020-57756-7\" target=\"_self\" rel=\"noopener noreferrer\">Scientific Reports<\/a>\u00a0per un equip d\u2019experts de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut de la UB i de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL). L\u2019estudi analitza els mecanismes de regulaci\u00f3 d\u2019algunes vies de senyalitzaci\u00f3 molecular relacionades amb la carcinog\u00e8nesi i la progressi\u00f3 tumoral i obre noves perspectives a la lluita contra els c\u00e0ncers humans.<\/p>\n<p>En el nou treball, que est\u00e0 dirigit pel catedr\u00e0tic Jos\u00e9 Luis Rosa, tamb\u00e9 hi participen els investigadors Leonardo Pedrazza, Taiane Schneider, Ramon Bartrons i Francesc Ventura, del Departament de Ci\u00e8ncies Fisiol\u00f2giques de la UB i de l\u2019IDIBELL.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4>Com regula la ligasa HERC1 l\u2019activaci\u00f3 de les cinases ERK i p38?<\/h4>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>La prote\u00efna p38, que pertany a la fam\u00edlia de les cinases activades per mit\u00f2gens (cinases MAP o MAPK), \u00e9s un factor amb un paper destacat en la resposta a senyals d\u2019estr\u00e8s cel\u00b7lular i en el control de la proliferaci\u00f3 i el progr\u00e9s de c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n<p>En conjunt, les prote\u00efnes MAPK i les cinases que les regulen \u2014MAPKK i MAPKKK\u2014 participen en les cascades de senyalitzaci\u00f3 intracel\u00b7lular com ara la via RAF\/MEK\/ERK, que controla processos cel\u00b7lulars essencials (creixement, proliferaci\u00f3, diferenciaci\u00f3, superviv\u00e8ncia i migraci\u00f3 cel\u00b7lular). Les disfuncions en la regulaci\u00f3 d\u2019aquestes vies de senyalitzaci\u00f3 molecular poden alterar el cicle fisiol\u00f2gic cel\u00b7lular i originar aix\u00ed el creixement i la proliferaci\u00f3 tumoral.<br \/>\nAra, l\u2019estudi publicat a la revista\u00a0Scientific Reports\u00a0descriu per primera vegada com l\u2019enzim HERC1 \u2014una ligasa d\u2019ubiquitina\u2014 \u00e9s capa\u00e7 de regular el proc\u00e9s de migraci\u00f3 cel\u00b7lular mitjan\u00e7ant la via de senyalitzaci\u00f3 de MKK3\/p38 regulada pel factor C-RAF.<\/p>\n<p>L\u2019estudi amplia el coneixement sobre la funci\u00f3 supressora de tumors de les prote\u00efnes HERC (ligases d\u2019ubiquitina), uns enzims que regulen la funci\u00f3 d\u2019algunes prote\u00efnes implicades en processos com el creixement i la proliferaci\u00f3 cel\u00b7lular mitjan\u00e7ant el seu marcatge molecular amb mol\u00e8cules d\u2019ubiquitina (ubiquitinaci\u00f3). En concret, el nou treball revela que la ligasa HERC1 \u00e9s capa\u00e7 de regular l\u2019activaci\u00f3 de les cinases ERK i p38 a trav\u00e9s de la uni\u00f3 de mol\u00e8cules d\u2019ubiquitina al factor C-RAF.<br \/>\nTal com apunten els autors,\u00a0 la descoberta d\u2019una inesperada comunicaci\u00f3 creuada entre les prote\u00efnes RAF i la via MKK3\/p38 obre noves perspectives a la recerca de futures dianes terap\u00e8utiques en la lluita contra els c\u00e0ncers humans.<\/p>\n<p>Cal recordar que el grup investigador t\u00e9 una traject\u00f2ria destacada en l\u2019estudi de les prote\u00efnes HERC i la seva relaci\u00f3 amb diverses patologies (c\u00e0ncer, at\u00e0xia, etc.). En estudis previs, l\u2019equip ha contribu\u00eft a la caracteritzaci\u00f3 funcional de dues ligases d\u2019ubiquitina HERC1 i HERC2 (<a href=\"https:\/\/www.ncbi.nlm.nih.gov\/pmc\/articles\/PMC6591311\/\" target=\"_self\" rel=\"noopener noreferrer\">Frontiers in Oncology<\/a>, 2019) i a la descripci\u00f3 del paper de la ligasa HERC1 en la regulaci\u00f3 de la proliferaci\u00f3 cel\u00b7lular mitjan\u00e7ant l\u2019activaci\u00f3 de la via de senyalitzaci\u00f3 ERK per un mecanisme que afecta a l\u2019ubiquitinaci\u00f3 i degradaci\u00f3 de C-RAF (<a href=\"http:\/\/www.oncotarget.com\/index.php?journal=oncotarget&amp;page=article&amp;op=view&amp;path%5b%5d=25847&amp;path%5b%5d=80796\" target=\"_self\" rel=\"noopener noreferrer\">Oncotarget,<\/a>\u00a02018).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4>La ligasa HERC2 i la regulaci\u00f3 de la prote\u00efna p53, supressora de tumor?<\/h4>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>En un altre estudi, publicat a la revista\u00a0<a href=\"https:\/\/www.ncbi.nlm.nih.gov\/pmc\/articles\/PMC6944118\/\" target=\"_self\" rel=\"noopener noreferrer\">Molecular Oncology,\u00a0<\/a>els experts de la UB i de l\u2019IBIBELL tamb\u00e9 han constatat que la prote\u00efna MDM2 \u2014el principal regulador de la prote\u00efna p53, supressora de tumors\u2014 tamb\u00e9 forma part del complex ternari conegut com a p53-HERC2-NEURL4. S\u00f3n autors d\u2019aquesta recerca els experts Jes\u00fas Garc\u00eda Cano, Susanna S\u00e1nchez Tena, Joan Sala Gaston, Agn\u00e8s Figueras, Francesc Vi\u00f1als, Ramon Bartrons i Francesc Ventura, sota la direcci\u00f3 del catedr\u00e0tic Jos\u00e9 Luis Rosa.<br \/>\nEn els processos tumorals, les c\u00e8l\u00b7lules cancer\u00edgenes no responen als senyals moleculars que poden inhibir el seu creixement proliferatiu. La prote\u00efna p53, que est\u00e0 codificada pel gen\u00a0TP53, \u00e9s un factor de transcripci\u00f3 que regula l\u2019expressi\u00f3 de gens relacionats amb la reparaci\u00f3 de l\u2019ADN, l\u2019estabilitat gen\u00f2mica, l\u2019aturada del cicle cel\u00b7lular, la senesc\u00e8ncia i l\u2019apoptosi (mort cel\u00b7lular).<\/p>\n<p>En m\u00e9s del 50 % dels c\u00e0ncers humans, el gen\u00a0TP53\u00a0est\u00e0 mutat i origina una prote\u00efna p53 no funcional que indueix la proliferaci\u00f3 i el creixement de c\u00e8l\u00b7lules tumorals. La forma activa de p53 est\u00e0 constitu\u00efda per un tetr\u00e0mer de quatre subunitats id\u00e8ntiques, i els nivells de la prote\u00efna estan estrictament regulats per la ligasa d\u2019ubiquitina MDM2. En un bucle de retroalimentaci\u00f3 negativa, l&#8217;expressi\u00f3 g\u00e8nica de MDM2 est\u00e0 al seu torn regulada transcripcionalment per p53.<\/p>\n<p>Segons el nou treball, l\u2019enzim MDM2 tamb\u00e9 forma part del complex p53-HERC2-NEURL4, de manera que una disminuci\u00f3 dels nivells d\u2019HERC2 redueix al seu torn l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019ARN missatger de MDM2 i, per tant, la seva transcripci\u00f3. Quan l\u2019ADN \u00e9s alterat per efecte de l\u2019agent quimioterap\u00e8utic bleomicina, la prote\u00efna MDM2 es dissocia del complex p53-HERC2-NEURL4 i augmenta la fosforilaci\u00f3 i l&#8217;acetilaci\u00f3 de la prote\u00efna p53 lligada a HERC2 i NEURL4.<\/p>\n<p>El treball tamb\u00e9 constata que el promotor de MDM2 \u2014que cont\u00e9 elements de resposta a p53\u2014 competeix amb HERC2 per la uni\u00f3 de p53, una caracter\u00edstica que podria explicar el paper d\u2019HERC2 en la regulaci\u00f3 del bucle p53-MDM2 i, per tant, la seva funci\u00f3 en els mecanismes moleculars de supressi\u00f3 de tumors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La prote\u00efna RAF podria ser una possible diana terap\u00e8utica contra el creixement tumoral en les vies regulades per la prote\u00efna p38, segons un nou treball publicat a la revista\u00a0Scientific Reports\u00a0per un equip d\u2019experts de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut de la UB i de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL). L\u2019estudi [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":10370,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[334,462,333,338],"tags":[],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-05-11 11:39:02","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7327"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7327"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7327\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10370"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}