{"id":25955,"date":"2024-06-12T11:16:23","date_gmt":"2024-06-12T09:16:23","guid":{"rendered":"https:\/\/idibell.cat\/?p=25955"},"modified":"2024-06-12T11:16:23","modified_gmt":"2024-06-12T09:16:23","slug":"lexposicio-al-fred-i-a-la-calor-en-els-primers-anys-de-vida-pot-afectar-el-desenvolupament-de-la-materia-blanca-del-cervell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idibell.cat\/2024\/06\/lexposicio-al-fred-i-a-la-calor-en-els-primers-anys-de-vida-pot-afectar-el-desenvolupament-de-la-materia-blanca-del-cervell\/","title":{"rendered":"L’exposici\u00f3 al fred i a la calor en els primers anys de vida pot afectar el desenvolupament de la mat\u00e8ria blanca del cervell"},"content":{"rendered":"

Els esc\u00e0ners cerebrals realitzats a m\u00e9s de 2.000 preadolescents<\/strong> suggereixen que l’exposici\u00f3 al fred i a la calor en els primers anys de vida pot tenir efectes duradors en la microestructura de la mat\u00e8ria blanca del cervell, especialment quan es viu en barris pobres. L’estudi, publicat a Nature Climate Change<\/em><\/strong>, posa de manifest la vulnerabilitat dels fetus i de la poblaci\u00f3 infantil a les temperatures extremes. Aquesta recerca ha estat liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’IDIBELL, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’Erasmus University Medical Center Rotterdam (ERASMUS MC) i el Centre de Recerca Biom\u00e8dica en Xarxa (CIBER): \u00e0rees d’Epidemiologia Salut P\u00fablica (CIBERESP), i Salut Mental (CIBERSAM).<\/p>\n

 <\/p>\n

En l’actual situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, l’impacte de les temperatures extremes en la salut humana \u00e9s una de les principals preocupacions de la comunitat cient\u00edfica i la societat. La poblaci\u00f3 infantil \u00e9s especialment vulnerable<\/strong> als canvis de temperatura, ja que els seus mecanismes de termoregulaci\u00f3 s\u00f3n encara immadurs.<\/p>\n

 <\/p>\n

“Sabem que el cervell en desenvolupament dels fetus i dels nens i nenes \u00e9s particularment susceptible a les exposicions ambientals, i hi ha alguna evid\u00e8ncia que l’exposici\u00f3 al fred i a la calor pot afectar el benestar mental i el rendiment cognitiu en menors”, afirma M\u00f2nica Guxens<\/strong>, investigadora d’ISGlobal, Erasmus MC i CIBERESP. “No obstant aix\u00f2, falten estudis que avalu\u00efn els possibles canvis en l’estructura cerebral com a resultat d’aquestes exposicions”, afegeix.<\/p>\n

 <\/p>\n

En aquest estudi, l’equip de cient\u00edfics va analitzar l’estructura de la subst\u00e0ncia blanca al cervell de preadolescents per identificar finestres de susceptibilitat a l’exposici\u00f3 al fred i a la calor<\/strong> en els primers anys de vida. L’an\u00e0lisi va incloure 2.681 nenes i nens<\/strong> de l‘Estudi Generaci\u00f3 R<\/a>, una cohort de naixement de Rotterdam, que es van sotmetre a una resson\u00e0ncia magn\u00e8tica<\/strong> (IRM) entre els 9 i els 12 anys<\/strong> d’edat. El protocol d’IRM va avaluar la connectivitat cerebral mesurant la magnitud i la direcci\u00f3 de la difusi\u00f3 de l’aigua en la subst\u00e0ncia blanca del cervell. En els cervells m\u00e9s madurs, l’aigua flueix m\u00e9s en una sola direcci\u00f3 que en totes, cosa que dona valors m\u00e9s baixos per a un marcador anomenat difusivitat mitjana i valors m\u00e9s alts per a un altre marcador anomenat anisotropia fraccional. L’equip de recerca va utilitzar un enfocament estad\u00edstic avan\u00e7at per estimar, per a cada participant, l’exposici\u00f3 a temperatures mitjanes mensuals des de la concepci\u00f3 fins als 8 anys d’edat<\/strong>, i el seu efecte sobre aquests par\u00e0metres de connectivitat per resson\u00e0ncia magn\u00e8tica mesurats als 9-12 anys.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Finestra de susceptibilitat entre l’ embar\u00e0s i els tres anys<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Els resultats mostren que l ‘exposici\u00f3 al fred durant l’embar\u00e0s i el primer any<\/strong> de vida, i l’exposici\u00f3 a la calor des del naixement fins als 3 anys<\/strong> d’edat es van associar amb una major difusivitat mitjana<\/strong> en la preadolesc\u00e8ncia, la qual cosa apunta a una maduraci\u00f3 de la subst\u00e0ncia blanca m\u00e9s lenta.<\/p>\n

 <\/p>\n

“Les fibres de la subst\u00e0ncia blanca s’encarreguen de connectar les diferents \u00e0rees del cervell, la qual cosa permet la comunicaci\u00f3 entre elles. A mesura que la subst\u00e0ncia blanca es desenvolupa, aquesta comunicaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pida i eficient. El nostre estudi \u00e9s com una fotografia en un moment determinat del temps i el que veiem en aquesta imatge \u00e9s que els participants m\u00e9s exposats al fred i a la calor mostren difer\u00e8ncies en un par\u00e0metre \u2014la difusivitat mitjana\u2014 que es relaciona amb un nivell de maduraci\u00f3 inferior de la subst\u00e0ncia blanca”, explica Laura Gran\u00e9s<\/strong>, investigadora de l’IDIBELL i ISGlobal i primera autora de l’estudi. “En estudis previs, l’alteraci\u00f3 d’aquest par\u00e0metre s’ha relacionat amb una pitjor funci\u00f3 cognitiva i amb determinats problemes de salut mental”, afegeix.<\/p>\n

 <\/p>\n

“Els majors canvis en els par\u00e0metres de connectivitat s’observen en els primers anys de vida”, afirma Carles Soriano<\/strong>, co-lider de l’estudi i investigador de l’IDIBELL, la UB i el CIBERSAM. “Els nostres resultats suggereixen que \u00e9s durant aquest per\u00edode de r\u00e0pid desenvolupament cerebral quan l’exposici\u00f3 al fred i a la calor pot tenir efectes duradors en la microestructura de la subst\u00e0ncia blanca”.<\/p>\n

 <\/p>\n

No es va trobar cap associaci\u00f3 entre l’exposici\u00f3 a la temperatura en els primers anys de vida i l’anisotropia fraccional als 9-12 anys. L’ equip cient\u00edfic sost\u00e9 que una possible explicaci\u00f3 \u00e9s que aquestes dues m\u00e8triques reflecteixen canvis microestructurals diferents, i que la difusivitat mitjana pot ser un indicador m\u00e9s s\u00f2lid de la maduraci\u00f3 de la subst\u00e0ncia blanca, en comparaci\u00f3 amb l’ anisotropia fraccional.<\/p>\n

 <\/p>\n

La pobresa augmenta el risc<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Una an\u00e0lisi estratificada per condicions socioecon\u00f2miques va mostrar que les nenes i els nens que vivien en barris m\u00e9s pobres eren m\u00e9s vulnerables<\/strong> a l’exposici\u00f3 al fred i a la calor. En aquests grups, les finestres de susceptibilitat al fred i a la calor eren similars a les identificades en la cohort general, per\u00f2 comen\u00e7aven abans. Aquestes difer\u00e8ncies poden estar relacionades amb les condicions de l’ habitatge i la pobresa energ\u00e8tica.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un mecanisme<\/strong> important que podria explicar l’efecte de la temperatura ambient en el neurodesenvolupament podria estar relacionat amb una pitjor qualitat del son<\/strong>. Altres possibles mecanismes s\u00f3n l’ alteraci\u00f3 de les funcions placent\u00e0ries, l’ activaci\u00f3 de l’ eix hormonal que condueix a una major producci\u00f3 de cortisol o els processos inflamatoris.<\/p>\n

 <\/p>\n

“Les nostres troballes ajuden a conscienciar sobre la vulnerabilitat dels fetus i la poblaci\u00f3 infantil als canvis de temperatura<\/strong>“, afirma Guxens<\/strong>. Els resultats tamb\u00e9 subratllen la necessitat de dissenyar estrat\u00e8gies de salut p\u00fablica per protegir les comunitats m\u00e9s vulnerables davant la imminent emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’estudi subratlla la vulnerabilitat dels fetus i els nens al fred i a la calor, i la necessitat de protegir les comunitats m\u00e9s vulnerables dels efectes del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":25956,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[340,457,429],"tags":[],"class_list":["post-25955","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-neurociencies","category-p-de-neurociencies","category-psiquiatria-i-salut-mental"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-12-29 16:39:38","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25955","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25955"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25955\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25957,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25955\/revisions\/25957"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25956"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25955"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25955"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25955"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}