El grup de recerca en Psiquiatria i Salut Mental de l’IDIBELL i l’HUB ha publicat una investigaci\u00f3 que apunta que els homes tenen m\u00e9s bon pron\u00f2stic a llarg termini al tractament amb estimulaci\u00f3 cerebral profunda (DBS) del Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). Durant els darrers quinze anys, aquest grup ha estat emprant la t\u00e8cnica de neuromodulaci\u00f3 en pacients amb formes severes i resistents de TOC, pel que l\u2019estudi s\u2019emmarca en l\u2019an\u00e0lisi de la resposta a aquesta intervenci\u00f3.<\/p>\n
La novetat cient\u00edfica d\u2019abast estatal s\u2019ha publicat al Spanish Journal of Psychiatry and Mental Health (SEPSM) i mostra que el 76,9% d\u2019homes van respondre b\u00e9 a la estimulaci\u00f3 cerebral profunda, mentre que nom\u00e9s un 33,3% de les dones van tenir un resultat satisfactori. \u00c9s el primer treball que analitza la difer\u00e8ncia de sexe en aquest procediment, pel que els especialistes insten a refermar la troballa amb m\u00e9s recerca i emfatitzen la necessitat de con\u00e8ixer els factors que intervenen en l\u2019efectivitat de la t\u00e8cnica, no exempta de risc i que comporta un cost alt de recursos humans i econ\u00f2mics.<\/p>\n
Es calcula que al voltant del 5-10% dels pacients de TOC s\u00f3n refractaris als tractaments farmacol\u00f2gics disponibles i desenvolupen formes extremadament greus i incapacitants de la malaltia, que va acompanyada d’un gran patiment tant per als pacients com per a les seves fam\u00edlies. Durant les dues darreres d\u00e8cades, s’han proposat noves opcions terap\u00e8utiques per a aquests pacients, inclosa l’estimulaci\u00f3 cerebral profunda. A m\u00e9s, existeixen estudis recents que confirmen que la millora aconseguida en els primers anys d\u2019estimulaci\u00f3 cerebral profunda es mant\u00e9 al llarg del temps.<\/p>\n
El nombre limitat de pacients amb TOC sotmesos, fins ara, a aquest procediment provoca que no s’hagin explorat les difer\u00e8ncies de sexe en el patr\u00f3 de resposta a la neuroestimulaci\u00f3, ni si aquestes difer\u00e8ncies podrien modular la incid\u00e8ncia d’altres variables. Tot i que els resultats obtinguts han de considerar-se preliminars, donat el redu\u00eft nombre de pacients inclosos en l\u2019estudi, s\u00ed apunten a una possible influ\u00e8ncia del sexe en la resposta a llarg termini a la DBS.<\/p>\n
El sexe no sembla incidir significativament en la resposta general als tractaments farmacol\u00f2gics o cognitiu-conductuals en el TOC, a difer\u00e8ncia d’altres factors com l’edat, els antecedents familiars de TOC, la gravetat inicial o l’edat d’inici. No obstant, el subgrup de pacients amb formes especialment greus de TOC, refractaris a tots els altres tipus de tractament i que reben estimulaci\u00f3 cerebral profunda, podrien tenir caracter\u00edstiques diferents a nivell cerebral que explicarien una influ\u00e8ncia del sexe en la resposta a llarg termini a la neuroestimulaci\u00f3.<\/p>\n
El TOC, la \u201cmalaltia del dubte\u201d:<\/p>\n
Les persones que pateixen Trastorn Obsessiu Compulsiu presenten pensaments, imatges o impulsos no desitjats (obsessions) que provoquen comportaments o accions mentals repetitives (compulsions), dirigides a reduir el malestar que les obsessions provoquen. Aquestes obsessions i compulsions, aix\u00ed com les conductes evitatives que sovint les acompanyen, impacten en les activitats de la vida quotidiana, causant-los un gran patiment emocional.<\/p>\n
Aproximadament, un 2-3% de la poblaci\u00f3 general desenvolupa un TOC, i no se\u2019n coneix una causa espec\u00edfica, tot i que intervenen factors gen\u00e8tics i ambientals. La Unitat de TOC del Servei de Psiquiatria de l\u2019HUB \u00e9s referent en recerca sobre aquest trastorn en l\u2019\u00e0mbit nacional i internacional i segueix fent recerca per millorar la qualitat de vida de les persones que el pateixen.<\/p>\n
<\/p>\n