{"id":23690,"date":"2023-05-03T12:39:23","date_gmt":"2023-05-03T10:39:23","guid":{"rendered":"https:\/\/idibell.cat\/?p=23690"},"modified":"2023-05-03T12:39:48","modified_gmt":"2023-05-03T10:39:48","slug":"desxifrat-el-mecanisme-neuronal-que-permet-alternar-la-formacio-i-la-recuperacio-de-records-en-humans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idibell.cat\/2023\/05\/desxifrat-el-mecanisme-neuronal-que-permet-alternar-la-formacio-i-la-recuperacio-de-records-en-humans\/","title":{"rendered":"Desxifrat el mecanisme neuronal que permet alternar la formaci\u00f3 i la recuperaci\u00f3 de records en humans"},"content":{"rendered":"

Generar records nous i recordar-los s\u00f3n dues cares de la mateixa moneda, tot i que sovint poden semblar mecanismes ben separats. Aquests mecanismes que semblen distanciats estan interconnectats i formen part de les mateixes estructures neuronals, segons un estudi publicat a la revista Current Biology<\/a> <\/em>que revela la primera evid\u00e8ncia cient\u00edfica de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquesta din\u00e0mica de la mem\u00f2ria en les persones.<\/p>\n

El treball, dirigit pels experts Llu\u00eds Fuentemilla, investigador de l\u2019IDIBELL, i Ludovico Saint Amour di Chanaz, ambd\u00f3s de la Facultat de Psicologia i de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la UB (UBneuro), descriu per primer cop un mecanisme neuronal espec\u00edfic pel qual l\u2019hipocamp coordina la possibilitat d\u2019alternar estats de formaci\u00f3 i de recuperaci\u00f3 de records en humans.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 passa en el cervell quan es codifiquen i recuperen records?<\/h3>\n

El proc\u00e9s de formaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 de records implica diverses \u00e0rees del cervell, per\u00f2 l\u2019hipocamp \u00e9s especialment important en la formaci\u00f3 inicial dels records i en la seva recuperaci\u00f3 detallada. Per\u00f2, quin mecanisme utilitza l\u2019hipocamp per alternar la formaci\u00f3 de records nous i la recuperaci\u00f3 de records existents sense que un proc\u00e9s interfereixi en l\u2019altre?<\/p>\n

Els registres d\u2019activitat neuronal obtinguts mitjan\u00e7ant el\u00e8ctrodes implantats al cervell mostren l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019ondes r\u00edtmiques d\u2019activitat conegudes com oscil\u00b7lacions, les quals apareixen quan grans quantitats de neurones disparen de manera sincronitzada. Els registres revelen que la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquestes oscil\u00b7lacions \u2014el nombre de cicles d\u2019una onda per segon, mesurat en hertzs (Hz)\u2014 pot variar dins d\u2019una sola regi\u00f3 al llarg del temps. A m\u00e9s, les oscil\u00b7lacions amb diferents freq\u00fc\u00e8ncies poden coexistir i interactuar entre si.<\/p>\n

Dins de l\u2019hipocamp \u2014una de les estructures m\u00e9s importants del cervell per formar i recordar records\u2014 dominen dos tipus d\u2019oscil\u00b7lacions: ondes theta i ondes gamma. Les theta s\u00f3n ondes relativament lentes, amb una freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019entre 4 i 8 Hz. Aquestes ondes lentes sincronitzen l\u2019activitat oscil\u00b7lat\u00f2ria gamma, d\u2019entre 30 i 140 Hz, i la regulen de manera que pugui acoblar-se en diferents estats de la fase del ritme theta. De fet, un estudi (Neural Computation, 2002) va proposar que les oscil\u00b7lacions theta podrien actuar com un interruptor que permetria alternar estats neuronals \u00f2ptims per a la formaci\u00f3 de noves mem\u00f2ries i estats \u00f2ptims per a la recuperaci\u00f3 de records.<\/p>\n

\u201cEn treballs previs amb animals, es va poder comprovar que la manera com l\u2019activitat gamma s\u2019acobla al ritme theta t\u00e9 un impacte en la mem\u00f2ria (codificaci\u00f3 i records). Tanmateix, no sab\u00edem si el mateix mecanisme neuronal era important en els humans<\/em>\u201d, detalla el catedr\u00e0tic Llu\u00eds Fuentemilla<\/strong>, que \u00e9s investigador tamb\u00e9 de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL).<\/p>\n

Per primer cop, el grup de Din\u00e0mica de la Formaci\u00f3 de Mem\u00f2ries, liderat per Ludovico Saint Amour di Chanaz i coordinat per Llu\u00eds Fuentemilla, ha desxifrat la din\u00e0mica de la mem\u00f2ria en \u00e9ssers humans, analitzant les interaccions de les ondes neuronals cerebrals subjacents en la formaci\u00f3 i la recuperaci\u00f3 de records.<\/p>\n

En el marc del treball, l\u2019equip va poder registrar l\u2019activitat de l\u2019hipocamp de deu pacients amb epil\u00e8psia, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona i l\u2019Hospital Piti\u00e9-Salp\u00eatri\u00e8re de Par\u00eds. Durant el protocol experimental, els pacients van observar una s\u00e8rie d\u2019imatges que representaven episodis de la vida real. Despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de 24 hores, se\u2019ls mostrava de nou la primera imatge de cada s\u00e8rie i se\u2019ls demanava que recordessin la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019imatges posterior. Segons els resultats, quan els pacients formaven nous records, hi havia un patr\u00f3 espec\u00edfic d\u2019activitat oscil\u00b7lat\u00f2ria en la banda gamma relacionada amb el ritme theta. Durant el proc\u00e9s de codificaci\u00f3 de records nous, l\u2019activitat neuronal gamma s\u2019acoblava a una determinada fase de les ondes theta, mentre que durant la recuperaci\u00f3 de records, l\u2019activitat gamma s\u2019acoblava a la fase oposada.<\/p>\n

 <\/p>\n

Unes funcions neurofisiol\u00f2giques no tan separades<\/h3>\n

Un altre resultat rellevant de l\u2019estudi \u00e9s que el patr\u00f3 exposat mostrava capacitat predictiva de l\u2019estat de la mem\u00f2ria (codificaci\u00f3 o record) i tamb\u00e9 de la precisi\u00f3 de les respostes dels pacients durant la recuperaci\u00f3 dels records. Aix\u00ed, com m\u00e9s fort era el patr\u00f3, millors eren els records dels pacients.<\/p>\n

\u201c\u00c9s a dir, les persones som capaces de codificar din\u00e0micament nous records i enlla\u00e7ar-los amb els existents aparentment de manera immediata. Per aix\u00f2 tenim la impressi\u00f3 que la codificaci\u00f3 i la recuperaci\u00f3 de records s\u00f3n funcions separades que poden funcionar simult\u00e0niament<\/em>\u201d, detalla Llu\u00eds Fuentemilla<\/strong>, membre del Departament de Cognici\u00f3, Desenvolupament i Psicologia de l\u2019Educaci\u00f3.<\/p>\n

\u201cA m\u00e9s, una modulaci\u00f3 pel ritme theta garanteix que el nostre cervell canvi\u00ef d\u2019estat de quatre a vuit vegades per segon, i ens fa l\u2019efecte d\u2019una interacci\u00f3 din\u00e0mica entre el proc\u00e9s de codificaci\u00f3 de la informaci\u00f3, la integraci\u00f3 i la recuperaci\u00f3 del record<\/em>\u201d.<\/p>\n

\u201cAmb un millor coneixement de com es formen i es recuperen els records en els humans, podrem desenvolupar tractaments nous per a persones amb dificultats en la mem\u00f2ria, a m\u00e9s d\u2019entendre m<\/em><\/p>\n

illor el nostre passat, futur i, en resum, qu\u00e8 ens fa ser qui som: humans<\/em>\u201d, clou l\u2019expert.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019Institut d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) \u00e9s un centre de recerca en biomedicina creat l\u2019any 2004. Est\u00e0 participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l\u2019Hospital de Viladecans de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut, l’Institut Catal\u00e0 d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l\u2019Ajuntament de l\u2019Hospitalet de Llobregat.<\/em><\/p>\n

L\u2019IDIBELL \u00e9s membre del Campus d’Excel\u00b7l\u00e8ncia Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la instituci\u00f3 CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d\u2019investigaci\u00f3 espanyols acreditats com a institut d\u2019investigaci\u00f3 sanit\u00e0ria per l\u2019Instituto de Salud Carlos III. A m\u00e9s, forma part del programa \u201cHR Excellence in Research\u201d de la Uni\u00f3 Europea i \u00e9s membre de EATRIS i REGIC. Des de l\u2019any 2018, l\u2019IDIBELL \u00e9s un Centro Acreditado de la Fundaci\u00f3n Cient\u00edfica AECC (FCAECC).<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Generar records nous i recordar-los s\u00f3n dues cares de la mateixa moneda, tot i que sovint poden semblar mecanismes ben separats. Aquests mecanismes que semblen distanciats estan interconnectats i formen part de les mateixes estructures neuronals<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":23691,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[368,340,457],"tags":[],"class_list":["post-23690","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cognicio-i-plasticitat-cerebral","category-neurociencies","category-p-de-neurociencies"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-12-02 12:24:05","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23690","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23690"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23690\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23692,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23690\/revisions\/23692"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23691"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23690"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23690"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23690"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}