Investigadors de l\u2019IDIBELL, l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Oncologia (ICO), l\u2019Hospital Cl\u00ednic-IDIBAPS i de la Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia (VHIO) han participat en un estudi internacional que demostra l\u2019efic\u00e0cia d\u2019un nou f\u00e0rmac per al c\u00e0ncer de mama metast\u00e0sic amb una baixa expressi\u00f3 d\u2019HER2. El tractament aconsegueix doblar la superviv\u00e8ncia sense progressi\u00f3 de la malaltia en les pacients amb aquest tipus de tumor, respecte als tractaments est\u00e0ndard.<\/p>\n
En l\u2019article, publicat al New England Journal of Medicine (NEJM)<\/em><\/a> hi han participat Aleix Prat<\/strong>, onc\u00f2leg de l\u2019Hospital Cl\u00ednic, cap del grup Gen\u00f2mica translacional i ter\u00e0pies dirigides en tumors s\u00f2lids<\/a> de l\u2019IDIBAPS i professor de la Universitat de Barcelona (UB); Maria Vidal<\/strong>, onc\u00f2loga, professora i investigadora del mateix grup del Cl\u00ednic-IDIBAPS-UB; Miguel Gil<\/strong>, investigador principal del grup de C\u00e0ncer de Mama<\/a> de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) i de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Oncologia (ICO); Cristina Saura<\/strong>, onc\u00f2loga responsable de la Unitat de c\u00e0ncer de mama de l\u2019Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron i del grup de recerca de c\u00e0ncer de mama del Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019oncologia (VHIO). Els resultats es presenten avui durant la sessi\u00f3 plen\u00e0ria del congr\u00e9s de l\u2019American Society of Clinical Oncology (ASCO).<\/p>\n El c\u00e0ncer de mama \u00e9s el tumor m\u00e9s freq\u00fcent en dones a tot el m\u00f3n, afecta a 2,3 milions de persones i en causa la mort de 571.000 cada any. La classificaci\u00f3 molecular del c\u00e0ncer de mama permet decidir quin \u00e9s el millor tractament en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques del tumor. Entre els diferents subtipus, els c\u00e0ncers de mama HER2 negatiu representen el 70% de tots els tumors.<\/p>\n \u201cFins ara, les pacients amb tumors HER2-negatius no es beneficiaven de tractaments contra el HER2 com el trastuzumab, un antic\u00f2s que ha canviat l\u2019evoluci\u00f3 del c\u00e0ncer de mama HER2-positiu<\/em>\u201d, explica Aleix Prat<\/strong>, membre del comit\u00e8 directiu responsable de l\u2019assaig cl\u00ednic. \u201cAra, gr\u00e0cies a aquest nou f\u00e0rmac immunoconjugat, que combina 7-8 mol\u00e8cules d\u00b4una quimioter\u00e0pia molt potent amb l\u2019antic\u00f2s trastuzumab, es perllonga la superviv\u00e8ncia de les pacients<\/em>\u201d, afegeix.<\/p>\n El trastuzumab deruxtecan<\/strong> \u00e9s un nou f\u00e0rmac que conjuga un antic\u00f2s monoclonal (el trastuzumab) amb un quimioter\u00e0pic (el deruxtecan) i ha estat aprovat recentment per al tractament del c\u00e0ncer de mama metast\u00e0sic HER2+ per l\u2019Ag\u00e8ncia del medicament dels Estats Units (FDA) i d\u2019Europa (EMA). Ara, aquest f\u00e0rmac pot dirigir-se tamb\u00e9 a c\u00e8l\u00b7lules tumorals que expressin nivells baixos d\u2019HER2 i transportar la c\u00e0rrega citot\u00f2xica a aquestes c\u00e8l\u00b7lules tumorals per\u00f2 tamb\u00e9 a les c\u00e8l\u00b7lules ve\u00efnes sense expressi\u00f3 del HER2, un efecte conegut com a \u201cbystander<\/em>\u201d. \u201cUn dels reptes actuals ser\u00e0 assegurar que es miren de forma adequada els nivells de HER2; fins ara no era important, per\u00f2 ara ho \u00e9s molt, i estudis previs mostren una gran discordan\u00e7a entre pat\u00f2legs per identificar nivells baixos de HER2<\/em>\u201d, expliquen els investigadors.<\/p>\n L\u2019estudi publicat a la revista NEJM ha avaluat l\u2019\u00fas del d\u2019aquest f\u00e0rmac envers el tractament d\u2019elecci\u00f3 de l\u2019especialista en pacients amb c\u00e0ncer de mama HER2-low que havien rebut un o dos tractaments previs de quimioter\u00e0pia a m\u00e9s de tractament hormonal. En l\u2019assaig hi van participar 557 pacients<\/strong>, de les que prop del 90% tenien un tumor amb RH positiu i un 10% tenien un tumor amb RH negatiu.<\/p>\n La superviv\u00e8ncia lliure de progressi\u00f3 va ser de prop de 10 mesos quan es va fer servir el trastuzumab deruxtecan i de 5,1 mesos amb la quimioter\u00e0pia habitual. La superviv\u00e8ncia mitjana va ser de 23,4 mesos<\/strong> enfront de prop de 17 mesos fent la mateixa comparativa. \u201cEls resultats obtinguts son estad\u00edsticament significatius, cl\u00ednicament molt rellevants\u00a0 i amb uns efectes adversos\u00a0 molt manejables. Aquest tractament passar\u00e0 a ser un est\u00e0ndard aviat, i esperem que no trigui molt en poder incorporar-lo en el sistema p\u00fablic un cop s\u2019aprovi per l\u2019Ag\u00e8ncia Europea del Medicament i l\u2019Agencia Espanyola del Medicament i productes sanitaris<\/em>\u201d, comenta Miguel Gil<\/strong>, de l\u2019IDIBELL i de l\u2019ICO.<\/p>\n Aix\u00ed, l\u2019estudi conclou que el tractament amb trastuzumab deruxtecan \u00e9s la primera ter\u00e0pia dirigida contra HER2 que demostra un benefici cl\u00ednic significatiu en pacients amb c\u00e0ncer de mama metast\u00e0sic amb baixa expressi\u00f3 d\u2019HER2 (HER2-low). \u201cActualment, el f\u00e0rmac es continua avaluant en altres assajos cl\u00ednics de fase 3, oberts als nostres centres, en fases m\u00e9s precoces de la malaltia, quan les pacients encara no han rebut quimioter\u00e0pia per la seva malaltia metast\u00e0tica, per veure si millora encara m\u00e9s l\u2019efic\u00e0cia, aix\u00ed com en pacients amb tumors que tenen una m\u00ednima expressi\u00f3 de HER2 i no van ser incloses en aquest primer estudi<\/em>\u201d, conclou Cristina Saura<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n L\u2019Institut d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) \u00e9s un centre de recerca en biomedicina creat l\u2019any 2004. Est\u00e0 participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l\u2019Hospital de Viladecans de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut, l’Institut Catal\u00e0 d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l\u2019Ajuntament de l\u2019Hospitalet de Llobregat.<\/em><\/p>\n L\u2019IDIBELL \u00e9s membre del Campus d’Excel\u00b7l\u00e8ncia Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la instituci\u00f3 CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d\u2019investigaci\u00f3 espanyols acreditats com a institut d\u2019investigaci\u00f3 sanit\u00e0ria per l\u2019Instituto de Salud Carlos III. A m\u00e9s, forma part del programa \u201cHR Excellence in Research\u201d de la Uni\u00f3 Europea i \u00e9s membre de EATRIS i REGIC. Des de l\u2019any 2018, l\u2019IDIBELL \u00e9s un Centro Acreditado de la Fundaci\u00f3n Cient\u00edfica AECC (FCAECC).<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El tractament amb trastuzumab deruxtecan, una combinaci\u00f3 d\u2019una ter\u00e0pia dirigida amb quimioter\u00e0pia, augmenta la superviv\u00e8ncia lliure de malaltia i la superviv\u00e8ncia mitjana enfront els tractaments habituals.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":21509,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[332,390,447,452],"tags":[],"class_list":["post-21508","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cancer","category-cancer-de-mama","category-p-de-mecanismes-molelculars-i-terapia-experimental-en-oncologia-oncobell","category-procure"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2025-03-01 06:39:18","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21508","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21508"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21508\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21510,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21508\/revisions\/21510"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21509"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}