{"id":20009,"date":"2021-12-16T15:23:27","date_gmt":"2021-12-16T14:23:27","guid":{"rendered":"https:\/\/idibell.cat\/?p=20009"},"modified":"2021-12-16T16:59:06","modified_gmt":"2021-12-16T15:59:06","slug":"%20la-medicina-personalitzada-un-dels-pilars-de-lidibell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idibell.cat\/2021\/12\/%20la-medicina-personalitzada-un-dels-pilars-de-lidibell\/","title":{"rendered":"La medicina personalitzada, un dels pilars de l\u2019IDIBELL"},"content":{"rendered":"
L\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL<\/a>) estem situats al barri de Bellvitge a l\u2019Hospitalet de Llobregat, som un centre de recerca que treballem per millorar la salut i qualitat de vida de les persones<\/strong>. Fem recerca en oncologia, neuroci\u00e8ncies, medicina regenerativa i medicina translacional. La gran diversitat tem\u00e0tica de la nostra recerca ens permet afrontar els problemes de salut des de moltes perspectives diferents, aportant solucions originals i innovadores.<\/p>\n La proximitat l\u2019IDIBELL amb dos centres assistencials de refer\u00e8ncia com l\u2019Hospital Universitari de Bellvitge (HUB<\/a>) i l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Oncologia (ICO<\/a>), \u00e9s fonamental perqu\u00e8 la recerca i la cl\u00ednica estiguin ben interconnectades. Aquesta transfer\u00e8ncia bidireccional \u00e9s necess\u00e0ria per posar al pacient al centre de la recerca, i aix\u00ed assegurar que l\u2019activitat investigadora tingui un impacte directe a la qualitat de vida de les persones.<\/p>\n El nostres m\u00e9s de 15 anys d\u2019experi\u00e8ncia ens han ensenyat que no hi ha una sola manera d\u2019abordar les malalties, sin\u00f3 que cada pacient \u00e9s diferent i desenvolupa la malaltia d\u2019una manera determinada. Per aix\u00f2 \u00e9s important personalitzar-ne el maneig, el que es coneix com a Medicina Personalitzada: oferir un tractament individualitzat en funci\u00f3 de les necessitats de cada pacient, un dels objectius principals de l\u2019IDIBELL.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Dins la categoria de malalties minorit\u00e0ries s’hi engloben totes aquelles patologies que afecten un percentatge redu\u00eft de persones, en concret, aquelles que afecten menys de 5 persones de cada 100.000. Tot i ser malalties poc prevalents, hi ha de 7000 a 8000 malalties minorit\u00e0ries identificades fins al moment, amb la qual cosa, el nombre total de persones afectades arriba a les 400.000 a Catalunya i als 3 milions a tota Europa. Fins a un 80% de les malalties minorit\u00e0ries s\u00f3n gen\u00e8tiques.<\/p>\n La gran varietat de malalties, la quantitat de condicions patol\u00f2giques que s’hi inclouen i el nombre redu\u00eft de persones afectades per cadascuna, fa que es tracti de patologies molt dif\u00edcils de diagnosticar i que en pocs casos hi hagi un tractament efectiu conegut.<\/p>\n <\/p>\n El grup de recerca de la Dra. Aurora Pujol<\/strong>, metge genetista i professora ICREA de l’Institut d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) treballa en malalties minorit\u00e0ries del cervell<\/a> des de fa m\u00e9s de 20 anys. “Amb eines de medicina gen\u00f2mica hem diagnosticat m\u00e9s de 400 pacients de tot el territori espanyol, hem\u00a0 posat nom i cognoms, \u00e9s a dir, hem identificat el gen responsable de 12 noves malalties, i hem trobat tractaments potencials per algunes d\u2019elles, amb 4 medicaments orfes concedits per l\u2019ag\u00e8ncia europea del medicament i 4 en assaigs cl\u00ednics<\/em>“, indica la Dra. Pujol<\/strong>. El model d\u2019\u00e8xit d’aquest grup de recerca \u00e9s la seva multidispilinaritat, el mateix grup engloba tots els passos del proc\u00e9s, des de el diagn\u00f2stic gen\u00e8tic i el descobriment de noves malalties, a la identificaci\u00f3 de les seves causes moleculars utilitzant tecnologies multi\u00f2miques, fins a la recerca del tractament. Hi treballen plegats bioinform\u00e0tics, genetistes, bi\u00f2legs moleculars i cel.lulars, bioqu\u00edmics i cl\u00ednics del servei de Neurologia de l\u2019Hospital del Bellvitge (Drs Casasnovas i Velez-Santamaria).<\/p>\n En el primer pas del proc\u00e9s, el grup de la Dra. Pujol, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el CNAG, realitza seq\u00fcenciacions de tot el genoma per trobar les mutacions responsables. “Comparem el genoma dels pacients amb malalties minorit\u00e0ries sense diagn\u00f2stic amb les bases de dades de poblaci\u00f3 sana i en busquem les variants rares o mutacions que nom\u00e9s es troben en el pacient. Quan trobem gens sospitosos no associats encara a malaltia, contactem amb xarxes internacionals gen\u00f2miques buscant pacients amb la mateixa presentaci\u00f3 cl\u00ednica i variants en els mateixos gens, per identificar altres casos que confirmin que estem seguint una bona pista. Com si f\u00f3ssim detectius que busquen pistes addicionals confirmat\u00f2ries de la bona direcci\u00f3. Aquelles variacions que trobem nom\u00e9s en pacients amb s\u00edmptomes similars i que no trobem en persones sanes podran ser els nous gens responsables d\u2019aquestes\u00a0 noves malalties rares no descrites fins ara<\/em>“, explica la Dra. Pujol<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n “Com si f\u00f3ssim detectius que busquen pistes, aquelles variacions gen\u00e8tiques que trobem nom\u00e9s en pacients amb s\u00edmptomes similars i que no trobem en persones sanes podran ser els nous gens responsables d\u2019aquestes\u00a0 noves malalties rares no descrites<\/em>” Dra. Aurora Pujol<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n Un cop identificada la causa gen\u00e8tica, el mateix grup de recerca estudia quins processos cel\u00b7lulars es veuen afectats per aquella mutaci\u00f3. Per fer-ho la millor opci\u00f3 \u00e9s utilitzar les mateixes c\u00e8l\u00b7lules dels pacients, ja que tenen totes les mutacions i variacions gen\u00e8tiques originals. En la majoria de casos per a realitzar aquests estudis usen neurones derivades a partir de c\u00e8l\u00b7lules de la pell del mateix pacient<\/strong>.<\/p>\n “Gr\u00e0cies als avan\u00e7os en les t\u00e8cniques de reprogramaci\u00f3 cel\u00b7lular podem convertir els fibroblasts aconseguits en la bi\u00f2psia de pell en c\u00e8l\u00b7lules pluripotents (iPSc) i a partir d\u2019aquestes, en neurones i fins i tot en cervells en miniatura (organoides cerebrals) on trobem els mateixos tipus de c\u00e8l\u00b7lules nervioses organitzades en estructures similars al cervell<\/em>\u00a0 -comenta la Dra. Pujol<\/strong>-. Aquestes c\u00e8l\u00b7lules obtingudes s\u00f3n capaces d’interaccionar entre elles i actuar de manera similar al mateix cervell del pacient, cosa que ens permet identificar els processos afectats amb molta m\u00e9s precisi\u00f3 en ocasions, que els models animals<\/em>“.<\/p>\n Un cop identificat el problema l’\u00faltim pas \u00e9s buscar-ne la soluci\u00f3. Per fer-ho es poden fer cribratges amb llibreries de f\u00e0rmacs que ja es troben al mercat, i analitzen si algun reverteix la disfunci\u00f3 causada per la mutaci\u00f3. Tal i comenta la Dra. Pujol, en a la majoria de casos usen f\u00e0rmacs ja aprovats per altres malalties<\/strong>, o b\u00e9, f\u00e0rmacs que ja han demostrat ser segurs en assajos cl\u00ednics, d’aquesta manera si s\u00f3n efica\u00e7os en revertir la disfunci\u00f3 poden arribar a ser utilitzats a la cl\u00ednica molt m\u00e9s r\u00e0pidament.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Actualment, quan es parla d\u2019oncologia de precisi\u00f3 es fa refer\u00e8ncia al tractament basat en les propietats gen\u00e8tiques del tumor<\/strong>. \u00c9s a dir, quan es diagnostica un tumor,\u00a0 a m\u00e9s de tota la informaci\u00f3 que ja es tenia del proc\u00e9s de diagn\u00f2stic com les anal\u00edtiques o les imatges, l\u2019onc\u00f2leg coneixer\u00e0 les alteracions gen\u00e8tiques importants que t\u00e9 aquest tumor. Aix\u00ed, amb la integraci\u00f3 de tota aquesta informaci\u00f3 prendr\u00e0 la decisi\u00f3 de quin \u00e9s el millor tractament per a aquest pacient. Per\u00f2 moltes vegades aquest no es un proc\u00e9s f\u00e0cil i directe, i per aix\u00f2, \u00e9s important desenvolupar eines que ens permetin identificar quin ser\u00e0 el millor tractament associat a aquestes alteracions gen\u00e8tiques.<\/p>\n <\/p>\n A m\u00e9s, dos dels principals reptes que hi ha en els tractament contra el c\u00e0ncer s\u00f3n, tant disposar de f\u00e0rmacs efectius, com arribar a combatre les resist\u00e8ncies que poden desenvolupar les c\u00e8l\u00b7lules tumorals<\/strong> envers els diferents tractaments. \u201cEl c\u00e0ncer no \u00e9s una malaltia homog\u00e8nia, al contrari, cada cas \u00e9s diferent i en moltes ocasions \u00e9s molt dif\u00edcil de predir quin ser\u00e0 el tractament m\u00e9s efica\u00e7 per una persona en concret, o si, aquell c\u00e0ncer acabar\u00e0 desenvolupant mecanismes que li permetin escapar de l’efecte del tractament<\/em>\u201d, explica el Dr. Alberto Villanueva<\/strong>, cap del grup de recerca en Quimioresist\u00e8ncia Tumoral i Estromal<\/a> de l\u2019IDIBELL i de l\u2019ICO, dins del programa ProCure.<\/p>\n <\/p>\n \u201cEl c\u00e0ncer no \u00e9s una malaltia homog\u00e8nia, al contrari, cada cas \u00e9s diferent i en moltes ocasions \u00e9s molt dif\u00edcil de predir quin ser\u00e0 el tractament m\u00e9s efica\u00e7” Dr. Alberto Villanueva<\/em><\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n El Dr. Villanueva detalla que el que determina si un tractament contra el c\u00e0ncer funciona o deixa de funcionar no nom\u00e9s s\u00f3n les caracter\u00edstiques individuals gen\u00e8tiques del tumor, sin\u00f3 que l’entorn del tumor<\/strong>, la interacci\u00f3 entre diferents tipus de c\u00e8l\u00b7lules, o la localitzaci\u00f3 del tumor. Per tant, estudiar en el laboratori in vitro<\/em> quin \u00e9s el tractament m\u00e9s efica\u00e7 per un pacient en concret nom\u00e9s a partir de l’a\u00efllament de les seves c\u00e8l\u00b7lules canceroses pot ser poc \u00fatil, ja que es perd tant la informaci\u00f3 de l’entorn com la relaci\u00f3 del f\u00e0rmac amb l\u2019organisme sencer.<\/p>\n Per abordar aquests problemes han desenvolupat els models tumorals en ratol\u00ed, anomenats Ortoxenograft <\/em>o Patient Derived Orthotopic Xenograft <\/em>(PDOX)<\/strong>. Aquests models es creen a partir de la implantaci\u00f3, mitjan\u00e7ant cirurgia, d’una bi\u00f2psia d’un tumor hum\u00e0 en el mateix teixit del ratol\u00ed, per exemple, si s’est\u00e0 estudiant un c\u00e0ncer de pulm\u00f3, una bi\u00f2psia fresca d’aquest tumor s’implantar\u00e0 al pulm\u00f3 del ratol\u00ed. Aquesta estrat\u00e8gia permet reproduir l\u2019evoluci\u00f3 natural del tumor, testar diferents f\u00e0rmacs i oferir alternatives terap\u00e8utiques basades en la resposta als tractaments obtingudes en el ratol\u00ed.<\/p>\n \u201cEstudis gen\u00f2mics i histol\u00f2gics<\/em><\/a> han demostrat que els tumors implantats en ratolins conserven les caracter\u00edstiques biol\u00f2giques originals. Aix\u00f2 ens permet estudiar en temps real quina \u00e9s la millor opci\u00f3 terap\u00e8utica per aquell pacient en concret i avan\u00e7ar-nos a la evoluci\u00f3 de la malaltia<\/em>\u201d, comenta el Dr. Villanueva<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n \u201cEstudis gen\u00f2mics i histol\u00f2gics<\/em> han demostrat que els tumors implantats en ratolins conserven les caracter\u00edstiques biol\u00f2giques originals. Aix\u00f2 ens permet estudiar en temps real quina \u00e9s la millor opci\u00f3 terap\u00e8utica per aquell pacient en concret i avan\u00e7ar-nos a la evoluci\u00f3 de la malaltia<\/em>\u201d<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n El grup del Dr. Alberto Villanueva porta anys utilitzant aquests models per millorar el tractament contra el c\u00e0ncer. Entre d’altres han ajudat a trobar tractaments m\u00e9s efectius pel c\u00e0ncer d\u2019ovari<\/a>, de pulm\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lula no petita<\/a>, el melanoma metast\u00e0tic<\/a> o un tipus de tumor molt agressiu del teixit muscular anomenat rabdomiosarcoma<\/a> que afecta nens. En el camp de la pediatria oncol\u00f2gica el grup del Dr. Villanueva, en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Servei d’Oncologia Pedi\u00e0trica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron han creat en les darrers anys un ampli banc de models generats amb bi\u00f2psies dels tumors m\u00e9s agressius que afecten als nens i nenes tumor.<\/p>\n L’equip del Dr. Villanueva tamb\u00e9 ha usat aquests models per realitzar estudis d’oncologia personalitzada<\/a> en diversos tipus tumorals. Un exemple, \u00e9s el cas d’un pacient afectat amb un tumor maligne de beina de nervis perif\u00e8rics. Aquest pacient havia seguit el tractament convencional al qual ja no responia, per aix\u00f2 es va implantar una bi\u00f2psia del seu tumor en un model de ratol\u00ed i es va estudiar quina era la millor opci\u00f3 terap\u00e8utica pel pacient en temps real.<\/p>\n El Dr. Villanueva<\/strong> ens explica que: \u201cGr\u00e0cies a la experi\u00e8ncia que hem anat acumulant amb la recerca amb aquests models de ratol\u00ed el 2014 vam crear juntament amb l\u2019IDIBELL, l\u2019ICO i l\u2019Hospital de Bellvitge la spin-off <\/em>Xenopat S.L<\/em><\/a>, ubicada al Parc Cientific de Barcelona (PCB). Vam crear la spin-off amb la intenci\u00f3 de col\u00b7laborar amb l\u2019industria farmac\u00e8utica en el desenvolupament de nous f\u00e0rmacs contra el c\u00e0ncer, aix\u00ed com per a realitzar estudis d’oncologia personalitzada en temps real<\/em>\u201d.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Les c\u00e8l\u00b7lules mare\u00a0 pluripotents podran renovar i restaurar el teixit danyat en una \u00e0mplia gamma de malalties. Aquesta, \u00e9s una de les promeses de la medicina regenerativa<\/strong>, que a poc a poc es va obrint cam\u00ed a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica. Tot i aix\u00f2, aquesta estrat\u00e8gia t\u00e9 una limitaci\u00f3: requereix l’obtenci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules mare i induir la seva diferenciaci\u00f3 cap al teixit cel\u00b7lular desitjat. Malauradament, aquest proc\u00e9s dura mesos i pot costar desenes de milers d’euros, a m\u00e9s, s’hauria de fer individualment per a cada pacient que ho necessit\u00e9s, el que ho converteix en una estrat\u00e8gia per ara inviable.<\/p>\n <\/p>\n El grup de recerca<\/a> de la Dra. Anna Veiga<\/strong> de l’IDIBELL i el P-CMRC<\/a> est\u00e0 dissenyant i produint c\u00e8l\u00b7lules mare\u00a0 que serien compatibles amb un percentatge significatiu de la poblaci\u00f3. L’objectiu \u00e9s generar els suficients tipus de c\u00e8l\u00b7lules mare hipercompatibles per poder abastir el major nombre de pacients possible<\/strong>. “Seran necess\u00e0ries unes 100 l\u00ednies de c\u00e8l\u00b7lules per poder abastir la gran majoria de potencials pacients, per\u00f2 \u00e9s una feina que nom\u00e9s s’hauria de fer un cop<\/em>“, assegura la Dra. Veiga<\/strong>.<\/p>\n L’obtenci\u00f3 d’aquestes c\u00e8l\u00b7lules mare hipercompatibles significaria un gran aven\u00e7 no nom\u00e9s m\u00e8dic i cient\u00edfic, sin\u00f3 a m\u00e9s econ\u00f2mic. “Els metges i investigadors, nom\u00e9s necessitaran fer el pas de c\u00e8l\u00b7lules mare al tipus cel\u00b7lular desitjat per poder desenvolupar els seus projectes de recerca o tractaments, escur\u00e7ant aix\u00ed els temps i reduint els costos<\/em>“, afirma la Dra. Veiga<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n “Nom\u00e9s necessitaran fer el pas de c\u00e8l\u00b7lules mare al tipus cel\u00b7lular desitjat per poder desenvolupar els seus projectes de recerca o tractaments, escur\u00e7ant aix\u00ed els temps i reduint els costos<\/em>” Dra. Anna Vaiga<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n Com a material de partida s’utilitzen mostres de sang de cord\u00f3 umbilical procedents\u00a0 del Banc de Sang i Teixits<\/a> amb qui es du a terme el projecte.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n En el temps que portem convivint amb la COVID-19 hem vist que pot causar una gran varietat de s\u00edmptomes, mentre que hi ha persones que superen la infecci\u00f3 pel coronavirus SARS-CoV2<\/em> amb s\u00edmptomes lleus, com unes d\u00e8cimes de temperatura, tos seca o una mica de malestar general; n’hi ha d’altres que les complicacions associades obliguen a ingressar-los a l\u2019hospital sota vigil\u00e0ncia o, incl\u00fas, a una unitat de cures intensives (UCI) amb ventilaci\u00f3 assistida. Factors com l’edat avan\u00e7ada, el sexe mascul\u00ed o patir certes patologies cr\u00f2niques respirat\u00f2ries o card\u00edaques semblen ser determinants per patir una pitjor evoluci\u00f3 de la infecci\u00f3 i presentar complicacions greus. No obstant, ens queden molts altres factors per descobrir per tal d\u2019explicar per qu\u00e8 certes persones m\u00e9s joves i sense aquests factors de risc poden patir una COVID-19 molt greu<\/strong>.<\/p>\n Arribar a predir amb exactitud quins pacients desenvoluparan les formes m\u00e9s greus de la COVID-19 podria ajudar a realitzar intervencions primerenques, optimitzar programes de vacunaci\u00f3 i en definitiva utilitzar estrat\u00e8gies personalitzades m\u00e9s efectives.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n L’equip del Dr. Xavier Corbella<\/strong> de l’IDIBELL<\/a> i de l’Hospital Universitari de Bellvitge, conjuntament amb l’equip de la Dra. Conxi L\u00e1zaro<\/strong>, tamb\u00e9 de l’IDIBELL<\/a> i de l’ICO, han iniciat un projecte, amb finan\u00e7ament de La Marat\u00f3 de TV3<\/a>, que busca identificar quins factors relacionats amb la resposta immunol\u00f2gica contra el coronavirus i\/o quines variants gen\u00e8tiques predisposen a patir una COVID-19 greu. El projecte vol seq\u00fcenciar un conjunt de gens implicats en la resposta immunol\u00f2gica en front a la infecci\u00f3 amb SARS-CoV2 i comparar les variants identificades en diferents grups poblacionals. Principalment, l\u2019objectiu \u00e9s avaluar les difer\u00e8ncies entre persones infectades amb s\u00edmptomes lleus respecte a pacients amb s\u00edmptomes greus<\/strong>, en busca de difer\u00e8ncies que expliquin les diferents evolucions. A m\u00e9s, s\u2019avaluar\u00e0 si la presencia d\u2019anticossos que interfereixen en la correcta funci\u00f3 del sistema immunitari pot contribuir al desenvolupament de formes greus de la COVID-19.<\/p>\n “Con\u00e8ixer aquestes variants gen\u00e8tiques i difer\u00e8ncies immunit\u00e0ries individuals ens pot servir, per una banda, per con\u00e8ixer millor el comportament del virus, i potser identificar noves formes de tractament, i per l\u2019altra, la seq\u00fcenciaci\u00f3 de gens o la identificaci\u00f3 de certs anticossos ens podrien ajudar a recon\u00e8ixer als pacients amb m\u00e9s risc i poder aplicar estrat\u00e8gies tan de prevenci\u00f3 com d’abordatge personalitzat<\/em>“, comenta el Dr. Xavier Solanich<\/strong>, tamb\u00e9 investigador del projecte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No hi ha una \u00fanica manera d\u2019abordar les malalties perqu\u00e8 cada pacient \u00e9s diferent i les desenvolupa d\u2019una manera tamb\u00e9 distinta. La gran diversitat tem\u00e0tica de l’IDIBELL i la seva proximitat a centres sanitaris de refer\u00e8ncia ha perm\u00e8s abordar la recerca de nous tractaments individualitzats que responguin a les necessitats de cada pacient.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":20010,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,332,417,416,427,349,334,340,466,447,482,457,452,346,486],"tags":[],"class_list":["post-20009","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar","category-cancer","category-cancer-hereditari-noticies","category-malalties-neurologiques-i-neurogenetica","category-malalties-sistemiques-i-envelliment","category-medicina-regenerativa","category-medicina-translacional","category-neurociencies","category-p-de-malalties-cardiovasculars-respiratories-sistemiques-i-denvelliment-cellular","category-p-de-mecanismes-molelculars-i-terapia-experimental-en-oncologia-oncobell","category-p-de-medicina-regenerativa","category-p-de-neurociencies","category-procure","category-quimioresistencia-tumoral-i-estromal","category-terapia-amb-cellules-mare-pluripotencials"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-12-29 08:45:07","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20009","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20009"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20009\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20024,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20009\/revisions\/20024"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20010"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20009"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20009"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20009"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}El cas d’\u00e8xit de les malalties minorit\u00e0ries. Del pacient al laboratori, i del laboratori al pacient<\/h3>\n
Un model de ratol\u00ed per a cada pacient de c\u00e0ncer<\/h3>\n
C\u00e8l\u00b7lules mare per tothom<\/h3>\n
Per qu\u00e8 la COVID-19 no ens afecta a tots per igual?<\/h3>\n