Els estereotips s\u00f3n estructures de coneixement integrades en la nostra representaci\u00f3 del m\u00f3n, que impacten en les decisions que prenem i que s\u00f3n molt dif\u00edcils de canviar. Un equip de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) i la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Fundaci\u00f3 \u00c8pica de La Fura dels Baus, ha analitzat com una experi\u00e8ncia art\u00edstica podria tenir un impacte benefici\u00f3s en reduir els prejudicis de la poblaci\u00f3 contra les malalties f\u00edsiques. Aquesta experi\u00e8ncia art\u00edstica \u00e9s pionera, ja que combina formaci\u00f3 cient\u00edfica i representaci\u00f3 teatral en una mateixa plataforma de treball.<\/p>\n
L\u2019estudi, publicat en la revista Frontiers in Psychology<\/em><\/a>, mostra que la participaci\u00f3 en un programa en arts esc\u00e8niques de catorze dies redueix aquests biaixos cognitius impl\u00edcits. Segons els investigadors, aquests resultats obren la porta a desenvolupar estrat\u00e8gies per ajudar a tractar aquesta problem\u00e0tica social en la poblaci\u00f3 general amb arts esc\u00e8niques.\u00a0En el treball hi han participat Josu\u00e9 Garc\u00eda-Arch (IDIBELL-UB), com a primer signant, i Llu\u00eds Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognici\u00f3 i Plasticitat Cerebral<\/a> de l\u2019IDIBELL i de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la UB (UBNeuro<\/a>). Tamb\u00e9 signen l\u2019article C\u00e8lia Ventura-Gabarr\u00f3, de la Universitat Pompeu Fabra, i Pedro Lorente i Pep Gatell, de la Fundaci\u00f3 \u00c8pica<\/a> de La Fura dels Baus.<\/p>\n <\/p>\n Recerques pr\u00e8vies mostren que les estructures de representaci\u00f3 de les quals deriven els estereotips s\u00f3n mal\u00b7leables, per\u00f2 que aconseguir canviar-les a trav\u00e9s d\u2019una intervenci\u00f3 \u00e9s molt dif\u00edcil. \u00abEls estudis en neuroci\u00e8ncia cognitiva indiquen que un record (o estructura de representaci\u00f3) pot ser alterat si es reactiva de manera efica\u00e7 en el cervell. A m\u00e9s, si el record est\u00e0 acompanyat d\u2019un context emocional, aquest pot incrementar el canvi derivat de la reactivaci\u00f3<\/em>\u00bb, explica Llu\u00eds Fuentemilla<\/strong>, coordinador de l\u2019estudi.<\/p>\n \u00abD\u2019altra banda<\/em> \u2014continua l\u2019investigador\u2014,\u00a0 tamb\u00e9 sabem que les persones tendim a comprendre i integrar com s\u00f3n els altres si som capa\u00e7os de simular-los en primera persona, \u00e9s a dir, com si nosaltres f\u00f3ssim els altres<\/em>\u00bb.<\/p>\n La Fundaci\u00f3 \u00c8pica ha dissenyat una experi\u00e8ncia art\u00edstica que cont\u00e9 precisament aquests ingredients: la capacitat per simular art\u00edsticament un concepte mitjan\u00e7ant arts esc\u00e8niques que es desenvolupen en un context d\u2019emoci\u00f3 intensa. Els participants van ser setze amateurs reclutats expressament per a l\u2019activitat que van haver de preparar una pe\u00e7a teatral sobre diverses malalties. Amb aquest objectiu, durant dues setmanes, van rebre assessorament de cient\u00edfics experts en c\u00e0ncer i trastorns degeneratius de l\u2019Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), que els van ajudar a interioritzar la malaltia i comprendre-la des d\u2019un vessant multidimensional (fisiol\u00f2gic, psicol\u00f2gic, impacte social, etc.). Per exemple, a partir d\u2019aquests intercanvis amb els investigadors, van simular l\u2019activitat di\u00e0ria de pacients amb malalties degeneratives o la de les persones que els cuiden. El taller va finalitzar amb una representaci\u00f3 p\u00fablica davant de m\u00e9s de 300 persones.<\/p>\n \u00abAquest protocol de treball reuneix moltes de les caracter\u00edstiques que permeten pensar que l\u2019activaci\u00f3 de les estructures de coneixement que s\u00f3n a la base dels estereotips els podria fer mal\u00b7leables: emoci\u00f3, continu\u00eftat, viv\u00e8ncia en primera persona. Aquestes caracter\u00edstiques s\u00f3n molt dif\u00edcils de treballar en condicions de laboratori o en pr\u00e0ctiques diverses en altres programes, ja que limiten la motivaci\u00f3 i el comprom\u00eds dels participants amb la tasca, complicant aix\u00ed la possibilitat de fer canvis fiables en el biaix impl\u00edcit individua<\/em>l\u00bb, destaca Llu\u00eds Fuentemilla<\/strong>.<\/p>\n Els efectes de la intervenci\u00f3 es van mesurar amb el test d\u2019associaci\u00f3 impl\u00edcita o IAT (de l\u2019angl\u00e8s implicit association test<\/em>), una tasca experimental que permet computar el temps que triga un individu a fer associacions entre un \u00edtem, per exemple una paraula o imatge, i una categoria conceptual: a m\u00e9s temps de reacci\u00f3, m\u00e9s dificultat per establir l\u2019emparellament entre conceptes. \u00abPer exemple, sabem que es triga m\u00e9s a emparellar la imatge d\u2019una persona fent esport amb la categoria \u00abdolent\u00bb que amb la categoria \u00abbo\u00bb, i que passa el contrari amb la imatge d\u2019una persona que porta una bata de pacient d\u2019un hospital. Aquesta difer\u00e8ncia en el temps de reacci\u00f3 mostra que tenim assignada una categoria com a \u00abbo\u00bb i \u00abdolent\u00bb integrada amb una categoria vinculada a persones \u00absanes\u00bb i \u00abmalaltes\u00bb, un fenomen que, com era esperable, es va trobar en els actors abans del taller<\/em>\u00bb, explica Josu\u00e9 Garc\u00eda Arch<\/strong>, investigador del projecte.<\/p>\n Finalitzat el programa, les difer\u00e8ncies en el temps de reacci\u00f3 havien disminu\u00eft en els participants, la qual cosa indica que l\u2019assignaci\u00f3 dels conceptes tamb\u00e9 havia disminu\u00eft. A m\u00e9s, aquesta disminuci\u00f3 no es va produir en dos experiments de control que es van realitzar amb persones d\u2019edat, sexe i nivell educatiu equivalent. Un d\u2019aquests grups va rebre fins i tot la mateixa informaci\u00f3 medicocient\u00edfica, per\u00f2 sense la part art\u00edstica, i tampoc va mostrar un canvi en els temps de reacci\u00f3 respecte al test inicial. \u00abAquesta resposta indica que la part vivencial aportada per l\u2019activitat art\u00edstica va ser fonamental per aconseguir la reducci\u00f3 de l\u2019estereotip negatiu cap a persones malaltes<\/em>\u00bb, destaquen els investigadors.<\/p>\n <\/p>\n Aquests resultats obren la porta a desenvolupar estrat\u00e8gies basades en aquesta experi\u00e8ncia art\u00edstica per tractar problemes relacionats amb estereotips en la poblaci\u00f3 general. \u00abLa manera en qu\u00e8 la societat fa front als estereotips est\u00e0 basada en processos derivats de l\u2019educaci\u00f3 i la sensibilitzaci\u00f3 per tractar d\u2019evitar des de bon principi que es generin aquestes estructures de coneixement. Tot i aix\u00f2, el problema dels estereotips \u00e9s que aquest coneixement \u00e9s inherent a moltes situacions de la nostra societat i fer-hi front nom\u00e9s mitjan\u00e7ant l\u2019educaci\u00f3 pot resultar insuficient. El protocol plantejat en aquest estudi permet obrir una finestra d\u2019oportunitat per revertir aquest problema mitjan\u00e7ant les arts esc\u00e8niques<\/em>\u00bb, ressalta l\u2019investigador.<\/p>\n A m\u00e9s, segons els autors del treball, aquest protocol tamb\u00e9 es podria fer servir per abordar altres problem\u00e0tiques. \u00abEn aquesta ocasi\u00f3 s\u2019ha treballat l\u2019estereotip associat a la malaltia, per\u00f2 el programa permet plantejar que es podria tractar qualsevol estereotip, per exemple el g\u00e8nere o la ra\u00e7a, adequant la tem\u00e0tica de les arts esc\u00e8niques<\/em>\u00bb, descriu Lluis Fuentemilla<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n Aquest estudi sorgeix en el marc de la plataforma desenvolupada per la Fundaci\u00f3 \u00c8pica de La Fura dels Baus, en qu\u00e8 les arts esc\u00e8niques, la ci\u00e8ncia i la tecnologia s\u2019integren per generar nou coneixement. L\u2019objectiu d\u2019aquesta iniciativa \u00e9s crear una obra esc\u00e8nica basada en les q\u00fcestions de recerca dels investigadors per generar resultats a partir de les interaccions entre creatius, cient\u00edfics i audi\u00e8ncia. \u00abEl coneixement es pot aprendre a trav\u00e9s del llenguatge o a trav\u00e9s d\u2019experi\u00e8ncies, i en les arts esc\u00e8niques hi conflueixen tots dos. A m\u00e9s, en el llenguatge de La Fura, en el qual prima la interacci\u00f3 amb el p\u00fablic per sobre de quasi tot, l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s viscuda per actors, creadors i p\u00fablic alhora. Aix\u00ed, en el nostre espai, es poden crear falses realitats que el p\u00fablic percebr\u00e0 com a reals i, per tant, la seva reacci\u00f3 sempre ser\u00e0 m\u00e9s espont\u00e0nia que als laboratoris o espais de prova dels grups de recerca que participin en els tallers<\/em>\u00bb, expliquen des de la Fundaci\u00f3 \u00c8pica<\/strong>.<\/p>\n L\u2019equip de la IDIBELL-UB ha participat en dos d\u2019aquests tallers: Informaci\u00f3 vs mem\u00f2ria<\/a>, en qu\u00e8 es va analitzar l\u2019impacte d\u2019aquest espectacle en la mem\u00f2ria, i el taller Sistemes complexos<\/a>, que \u00e9s l\u2019origen d\u2019aquest treball. A m\u00e9s, tamb\u00e9 forma part de l\u2019European Performing Science Night<\/a>, una iniciativa cofinan\u00e7ada per les accions Marie Sk\u0142odowska Curie i liderada per la Fundaci\u00f3 \u00c8pica en qu\u00e8 s\u2019aplicar\u00e0 aquesta mateixa metodologia de treball. El resultat seran diferents esdeveniments de divulgaci\u00f3 que tindran lloc a Badalona el setembre del 2021 en el marc de la Nit Europea de la Recerca.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n L\u2019Institut d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) \u00e9s un centre de recerca en biomedicina creat l\u2019any 2004. Est\u00e0 participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l\u2019Hospital de Viladecans de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut, l’Institut Catal\u00e0 d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l\u2019Ajuntament de l\u2019Hospitalet de Llobregat.<\/em><\/p>\n L\u2019IDIBELL \u00e9s membre del Campus d’Excel\u00b7l\u00e8ncia Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la instituci\u00f3 CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d\u2019investigaci\u00f3 espanyols acreditats com a institut d\u2019investigaci\u00f3 sanit\u00e0ria per l\u2019Instituto de Salud Carlos III. A m\u00e9s, forma part del programa \u201cHR Excellence in Research\u201d de la Uni\u00f3 Europea i \u00e9s membre de EATRIS i REGIC. Des de l\u2019any 2018, l\u2019IDIBELL \u00e9s un Centro Acreditado de la Fundaci\u00f3n Cient\u00edfica AECC (FCAECC).<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un estudi de l\u2019IDIBELL i la UB mostra que la participaci\u00f3 en un taller que combina formaci\u00f3 cient\u00edfica i representaci\u00f3 teatral redueix els prejudicis contra les malalties f\u00edsiques<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":17941,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[368,340,457],"tags":[],"class_list":["post-17937","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cognicio-i-plasticitat-cerebral","category-neurociencies","category-p-de-neurociencies"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2025-01-03 02:30:51","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17937","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17937"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17937\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17937"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17937"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17937"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}El repte de modificar els estereotips<\/h3>\n
Una estrat\u00e8gia potencial per tractar altres prejudicis<\/h3>\n
Una plataforma \u00fanica per generar nou coneixement<\/h3>\n