{"id":15564,"date":"2020-11-13T10:40:39","date_gmt":"2020-11-13T09:40:39","guid":{"rendered":"https:\/\/idibell.cat\/?p=15564"},"modified":"2022-01-11T15:20:27","modified_gmt":"2022-01-11T14:20:27","slug":"limpacte-de-la-pandemia-en-les-persones-amb-trastorns-alimentaris-i-obesitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idibell.cat\/2020\/11\/limpacte-de-la-pandemia-en-les-persones-amb-trastorns-alimentaris-i-obesitat\/","title":{"rendered":"L\u2019impacte de la pand\u00e8mia en les persones amb trastorns alimentaris i obesitat"},"content":{"rendered":"

El Dr. Fernando Fern\u00e1ndez-Aranda \u00e9s investigador principal del Grup de Psiquiatria i Salut Mental de l\u2019IDIBELL<\/a>, coordinador de la Unitat de Trastorns Alimentaris de l\u2019Hospital Universitari de Bellvitge i Cap de Grup del CIBER de Obesitat i Nutrici\u00f3.<\/p>\n

Actualment \u00e9s editor en cap de la revista European Eating Disorders Review<\/em>, revista que el mes de Octubre va publicar un n\u00famero especial<\/a> centrat en l\u2019impacte de la pand\u00e8mia i el confinament en pacients amb trastorns alimentaris i obesitat. Hem parlat amb el Dr. Fern\u00e1ndez-Aranda d\u2019aquest especial i les reflexions que se n\u2019han extret.<\/p>\n

<\/h5>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 us ha portat a preparar aquest n\u00famero especial? Quines han estat les vostres motivacions?<\/strong><\/h5>\n

 <\/p>\n

Aquest ha estat un n\u00famero especial que v\u00e0rem tenir inter\u00e8s en dissenyar al mes de mar\u00e7, amb l’esclat de la pand\u00e8mia. En aquell moment, vam veure que la pand\u00e8mia i el confinament estaven tenint un impacte molt gran sobre els pacients amb trastorns alimentaris i obesitat, per aix\u00f2 amb col\u00b7legues d\u2019institucions de 19 pa\u00efsos diferents v\u00e0rem decidir preparar una editorial, que tamb\u00e9 es publicaria al European Eating Disorders Review.<\/p>\n

En aquesta primera editorial v\u00e0rem voler incorporar una s\u00e8rie de recomanacions per a pacients, familiars i terapeutes, i en poc temps es va convertir en l’article m\u00e9s descarregat de la revista, arribant fins a 10.000 desc\u00e0rregues.<\/p>\n

A partir d’aquesta primera editorial varen anar apareixent molts altres articles que tractaven el tema de manera general, aix\u00ed que vam decidir tornar \u00a0a col\u00b7laborar per tractar el tema a fons, amb dades, amb resultats i amb conclusions s\u00f2lides. Des d’aquell moment v\u00e0rem treballar amb grups internacionals per a recollir informaci\u00f3 i aportar dades reals de pacients. Per fer-ho vam crear un formulari, que es va traduir a 19 idiomes, per recollir de manera sistem\u00e0tica les dades dels pacients.<\/p>\n

Al juny ja ten\u00edem totes les dades recollides i analitzades, i d’aquestes en vam extreure el conjunt d’articles que formen part d’aquest especial. Vol\u00edem saber com la pand\u00e8mia estava afectant els pacients i els seus familiars, alhora que identific\u00e0vem vulnerabilitats, i \u00a0extr\u00e8iem aprenentatges per a futurs confinaments. El resultat ha estat\u00a0 la creaci\u00f3 d\u2019un seguit d’eines que ens poden servir per recollir informaci\u00f3 sistem\u00e0tica a escala internacional, i aix\u00ed poder reaccionar m\u00e9s adequadament i amb menys dolor en el futur.<\/p>\n

<\/h5>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8 les persones amb trastorns alimentaris o obesitat es veuen m\u00e9s afectats per la pand\u00e8mia?<\/strong><\/h5>\n

 <\/p>\n

Abans de la pand\u00e8mia i el confinament ten\u00edem una vinculaci\u00f3 constant amb els pacients, tractaments en marxa en els quals els pacients hi havien posat les seves esperances, i de sobte tot aix\u00f2 es va veure alterat, semblava que s’hagu\u00e9s de comen\u00e7ar des de zero. Vam haver d’adaptar-nos a la nova realitat, i tot i que ho vam fer bastant de pressa, va portar temps. Tot aix\u00f2 va suposar un canvi de rutines en els tractaments que va afectar els pacients.<\/p>\n

A part, el confinament comportava altres reptes que els nostres pacients havien de superar. Per exemple, molts d\u2019ells, amb anor\u00e8xia nerviosa fan servir l’activitat f\u00edsica, no nom\u00e9s per a sentir-se millor, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a estrat\u00e8gia per a perdre pes. En aquests pacients el confinament i la incapacitat de fer esport els hi suposava un problema, i utilitzaven la restricci\u00f3 alimentaria per evitar pujar de pes. Aix\u00f2 va comportar l’aparici\u00f3 de casos molt m\u00e9s severs de l’esperat.<\/p>\n

Un altre exemple s\u00f3n els pacients de bul\u00edmia o trastorn per afartament. En el confinament tenien molt m\u00e9s acc\u00e9s a diferents tipus d\u2019aliments , el que comportava que davant situacions dif\u00edcils o emocionals fessin servir l’alimentaci\u00f3 m\u00e9s sovint com a v\u00e0lvula d’escapament.<\/p>\n

Tamb\u00e9 el confinament comportava la disminuci\u00f3 del contacte social, contacte que molts d’ells utilitzaven per comunicar-se i afrontar situacions que no sabien com abordar. Aix\u00f2 sumat a les angoixes i pors per un futur incert amb \u00a0una situaci\u00f3 familiar concreta, que no \u00a0sempre era la m\u00e9s favorable.<\/p>\n

<\/h5>\n

 <\/p>\n

Quins han sigut els aspectes de la pand\u00e8mia que m\u00e9s han afectat aquest tipus de pacients? L’a\u00efllament, la incertesa, el canvi de rutina, la por,…?<\/strong><\/h5>\n

 <\/p>\n

No hi ha hagut un aspecte en concret, s’han vist afectats per tot el conjunt.<\/p>\n

Per exemple, la incertesa era una emoci\u00f3 que ens afectava a tots, per\u00f2 potser especialment a ells. Aquest tipus de pacients acostumen a ser molt controladors, especialment en anor\u00e8xia, volen saber que passar\u00e0 avui, dem\u00e0, dem\u00e0 passat i l’altre, el que era m\u00e9s dif\u00edcil de controlar durant la pand\u00e8mia cosa que els afectava negativament.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

L’a\u00efllament ha fet que substitu\u00edssim el contacte social directe pel contacte virtual. Quines conseq\u00fc\u00e8ncies ha tingut aquest canvi?<\/strong><\/h5>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2 ha provocat un augment de consum de les xarxes socials en busca d’aquest nou contacte, el que ha comportat que alguns pacients es comparessin molt m\u00e9s de l’habitual o, fins i tot, que en alguns casos, utilitzessin les xarxes socials per a gestionar emocions negatives. \u00c9s a dir, estaven tenint molt m\u00e9s impacte algunes \u00a0conductes que potser no eren gaire adients.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s el cas dels videojocs o les series, el tancament ha perm\u00e8s fer un consum passiu d’aquests \u00a0durant 8 o 9 h di\u00e0ries, que no era \u00a0el m\u00e9s adient per ells.<\/p>\n

 <\/p>\n

Heu observat un augment dels casos de trastorns alimentaris?<\/strong><\/h5>\n

 <\/p>\n

Al voltant d’aquesta q\u00fcesti\u00f3 hi ha dues situacions importants a tenir en compte.<\/p>\n

Per una banda, hi ha casos ja diagnosticats que han empitjorat molt la seva situaci\u00f3 i els seus s\u00edmptomes durant el confinament. En canvi, n’hi ha d’altres que l’augment del control extern per part de la fam\u00edlia amb la qual convivien els hi ha anat b\u00e9.<\/p>\n

I per altra banda, en la poblaci\u00f3 en general trobem persones que potser encara no tenien un problema per\u00f2 que es trobaven en situaci\u00f3 de risc, i la situaci\u00f3 actual els ha portat a utilitzar l’alimentaci\u00f3 com a v\u00e0lvula d’escapament, el que ha acabat desencadenant el problema.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ara esteu veient els efectes m\u00e9s immediats. Preveieu que pugui haver-hi conseq\u00fc\u00e8ncies a m\u00e9s llarg termini?<\/strong><\/h5>\n

 <\/p>\n

Clar\u00edssimament.<\/p>\n

Hi ha pacients que el confinament els ha afectat perqu\u00e8 en aquesta situaci\u00f3 el tractament no ha donat els resultats desitjats. Aix\u00f2 \u00e9s una c\u00e0rrega afegida per ells, ja que han d\u2019assumir\u00a0 un tractament m\u00e9s que no ha donat resultat, quan evidentment aix\u00f2 \u00a0s\u2019ha generat per una situaci\u00f3 que ning\u00fa esperava i fora del seu control.<\/p>\n

Per altra banda, les pors, l’ansietat, la incertesa, i les situacions personals que han viscut els pacients s\u00f3n les mateixes que hem viscut tots. S\u00f3n persones que, com tots, han tingut problemes durant la pand\u00e8mia, potser ha mort un familiar o han perdut la feina, situacions per les quals no tenen tantes eines.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

De totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que heu anat veient que tenen els pacients despr\u00e9s del confinament. Qu\u00e8 \u00e9s el que us ha sorpr\u00e8s m\u00e9s?<\/strong><\/h5>\n

 <\/p>\n

Potser hi ha un resultat positiu, i \u00e9s que hi ha pacients que no han empitjorat, que han sabut utilitzar tota una s\u00e8rie d’eines, mobilitzar recursos dels quals ni ells eren conscients. I amb aix\u00f2 ha aparegut la resili\u00e8ncia. Per tant, aix\u00f2 est\u00e0 b\u00e9, perqu\u00e8 tamb\u00e9 ens orienta a nosaltres sobre les conductes positives que eviten un empitjorament.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quina de les eines que heu generat destacaries?<\/strong><\/h5>\n

 <\/p>\n

Gr\u00e0cies a aquest esfor\u00e7 conjunt que ha portat a la creaci\u00f3 del n\u00famero especial hem pogut generar una escala per mesurar l’impacte que pot tenir el confinament en els pacients i en el seu \u00e0mbit familiar. Una escala validada i tradu\u00efda a 19 idiomes a l’abast de tothom, ja que aquest n\u00famero \u00e9s gratu\u00eft.<\/p>\n

Necessitem moure’ns entre tots per avan\u00e7ar, i malgrat que hi hagi un confinament i un distanciament f\u00edsic, necessitem contacte social, contacte entre els investigadors, fins i tot m\u00e9s sovint del que f\u00e8iem abans. Els webinars, congressos virtuals i tot aquest tipus d’esdeveniments telem\u00e0tics s\u00f3n una manera de mantenir-se actualitzat i a la vegada mantenir el contacte social.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Dr. Fernando Fern\u00e1ndez-Aranda \u00e9s investigador principal del Grup de Psiquiatria i Salut Mental de l\u2019IDIBELL, coordinador de la Unitat de Trastorns Alimentaris de l\u2019Hospital Universitari de Bellvitge i Cap de Grup del CIBER de Obesitat i Nutrici\u00f3. Actualment \u00e9s editor en cap de la revista European Eating Disorders Review, revista que el mes de […]<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":15565,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[340,457,515],"tags":[],"class_list":["post-15564","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-neurociencies","category-p-de-neurociencies","category-psiconeurobiologia-dels-trastorns-alimentaris-i-conductes-addictives"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2025-01-29 12:25:34","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15564","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15564"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20172,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15564\/revisions\/20172"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15565"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15564"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}