El de pr\u00f2stata \u00e9s el c\u00e0ncer m\u00e9s freq\u00fcent i la segona causa de mort per c\u00e0ncer entre els homes en els pa\u00efsos industrialitzats. Representa 1 de cada 10 nous diagn\u00f2stics i es calcula que un 25% de tots els homes que conviuen amb el c\u00e0ncer son pacients de c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. Afortunadament, prop del 80% dels casos es diagnostiquen en etapes inicials i tenen superviv\u00e8ncies als 5 anys des del diagn\u00f2stic properes al 98%. Tot i aix\u00ed, per aquells pacients amb malaltia metast\u00e0tica o que han desenvolupat resist\u00e8ncia al tractament, la superviv\u00e8ncia empitjora significativament.<\/p>\n
A dia d\u2019avui existeixen diversos tractaments per al c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. Un dels m\u00e9s freq\u00fcents \u00e9s el tractament hormonal. Molts pacients deixen de respondre a aquesta ter\u00e0pia i en aquest moment, el m\u00e9s habitual \u00e9s administrar-los quimioter\u00e0pia basada en uns compostos denominats taxans<\/strong>.<\/p>\n Malgrat la seva efic\u00e0cia, gaireb\u00e9 tots els pacients desenvoluparan resist\u00e8ncia<\/strong> a aquests taxans. En aquesta situaci\u00f3, les opcions terap\u00e8utiques son limitades tot i que s\u2019ha observat que alguns pacients poden respondre a una quimioter\u00e0pia basada en l\u2019\u00fas de platins, cisplat\u00ed o m\u00e9s freq\u00fcentment carboplat\u00ed<\/strong>. Actualment, es desconeixen els mecanismes cel\u00b7lulars que determinen si el tractament amb platins resultar\u00e0 benefici\u00f3s en un pacient o no.<\/p>\n Un grup d’investigadors de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u00b4Oncologia (ICO<\/a>) liderat pels Drs. Albert Font<\/strong>\u00a0 (Institut de Recerca Germans Trias i Pujol\u2013IGTP<\/a>) i Alvaro Ayt\u00e9s<\/strong> (Institut d\u00b4Investigaci\u00f3\u00a0 Biom\u00e8dica de Bellvitge\u2013IDIBELL<\/a>),\u00a0 ha identificat un mecanisme cel\u00b7lular que es troba atenuat en aquells pacients de c\u00e0ncer de pr\u00f2stata que han estat tractats amb taxans, i que suposa una vulnerabilitat que pot ser atacada amb la utilitzaci\u00f3 de platins. En conseq\u00fc\u00e8ncia, aquesta via es podria utilitzar per identificar aquells pacients que, havent desenvolupat resist\u00e8ncies als taxans, els hi podria resultar benefici\u00f3s un tractament amb platins.<\/p>\n El Dr. Vicen\u00e7 Ruiz de Porras<\/strong>, primer firmant del treball i investigador de l\u2019ICO i l\u2019IGTP, explica que \u201dla troballa \u00e9s molt rellevant en tant que obre una opci\u00f3 terap\u00e8utica a pacients amb malaltia molt avan\u00e7ada i pels quals hi ha pocs tractaments disponibles<\/em>\u201c. Un altre aportaci\u00f3 important es que \u201cno nom\u00e9s demostrem que les combinacions de taxans i platins son efectives i el perqu\u00e8, si no que a m\u00e9s aportem un marcador que de confirmar-se, servir\u00e0 per evitar tractaments innecessaris i els seus efectes secundaris<\/em>\u201d, apunta el Dr. Alvaro Ayt\u00e9s<\/strong>, investigador principal de l\u2019estudi. \u201cJa estem treballant per portar aquests resultats a assaigs cl\u00ednics amb un nombre prou elevat de pacients per establir si els nivells d\u2019expressi\u00f3 d\u2019aquests marcadors pot ajudar a seleccionar els pacients que respondran a una ter\u00e0pia basada en platins<\/em>\u201d comenta el Dr. Albert Font<\/strong>, onc\u00f2leg de l\u2019ICO i co-investigador principal. Els tres coincideixen que \u201caquest treball nom\u00e9s ha estat possible sumant experteses diverses, des de la bioinform\u00e0tica a la generaci\u00f3 de models precl\u00ednics, t\u00e8cniques de biologia molecular i investigaci\u00f3 cl\u00ednica, i aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s possible reunint un gran equip de col\u00b7laboradors<\/em>\u201d.<\/p>\n <\/p>\n