Hem entrevistat al Dr. Sebasti\u00e0 Videla, farmac\u00f2leg cl\u00ednic i cap del Departament de Recerca Cl\u00ednica de l’IDIBELL, a m\u00e9s d’especialista facultatiu del Servei de Farmacologia Cl\u00ednica de l’Hospital Universitari de Bellvitge.<\/p>\n
Com et trobes?<\/strong><\/p>\n B\u00e9, sense cap s\u00edmptoma en aquests moments. Fa una setmana (7 d\u2019abril) que em van donar l’alta m\u00e8dica. De fet, aquell mateix dia ja em vaig quedar a treballar a l’hospital. Ara estic esperant els resultats de la serologia.<\/em><\/p>\n Me n\u2019alegro.<\/strong><\/p>\n Com va ser el diagn\u00f2stic? Quin va ser el senyal d\u2019alerta?<\/strong><\/p>\n Doncs, el dilluns 23 de mar\u00e7 est\u00e0vem reunits treballant en el protocol d\u2019un assaig cl\u00ednic del Dr. Jordi Carratal\u00e0 i la Dra. Carlota Gudiol. Durant tota la reuni\u00f3 vaig estar tossint. La Dra. Gudiol em va dir que no li agradava gens la meva tos, que an\u00e9s a fer-me la prova. Portava mes de una setmana amb tos. L’endem\u00e0 mateix vaig anar a la Unitat de Medicina Preventiva i em van fer la prova de PCR, que va donar positiva.<\/em><\/p>\n En tot cas, jo nom\u00e9s he tingut tos seca, irritativa, i uns tres o quatre dies de molt cansament, cap s\u00edmptoma m\u00e9s. He tingut una malaltia lleu, per dir-ho d’alguna manera.<\/em><\/p>\n Que vas fer al saber que eres positiu per a la Covid-19?<\/strong><\/p>\n Me’n vaig anar a casa confinat, al meu despatxet i la meva habitaci\u00f3.<\/em><\/p>\n Ja que professionalment ets molt actiu en la coordinaci\u00f3 d\u2019assajos cl\u00ednics, t\u2019has decidit a participar en algun d\u2019aquets assajos?<\/strong><\/p>\n Suposo que em preguntes a participar en un assaig cl\u00ednic com pacient. Aquesta \u00e9s una bona pregunta. Ho vaig pensar molt, i vaig decidir que en principi no participaria en cap assaig cl\u00ednic dels que s\u2019estaven posant en marxa. B\u00e9, era un malalt infectat pel SARS-CoV-2, per\u00f2 lleu, amb poca simptomatologia. Vaig considerar que amb mesures conservadores i el confinament: quedar-me a casa, utilitzar la mascareta, rentar-me les mans sovint, mantenir la dist\u00e0ncies de seguretat… seria suficient.<\/em><\/p>\n Per qu\u00e8 vas decidir no participar-hi d\u2019entrada?<\/strong><\/p>\n Vaig fer una an\u00e0lisi en profunditat dels f\u00e0rmacs proposats com \u2018anti-covid\u2019, principalment per a malalts lleus, no hospitalaris, com era el meu cas. Ens enfrontem a una malaltia de la que coneixem molt poc. Estem en una situaci\u00f3 en la que queden moltes preguntes obertes o que no podem respondre encara. A m\u00e9s, tinc la sensaci\u00f3 que la situaci\u00f3 de crisis ens ha portat a plantejar hip\u00f2tesis sobre possibles tractaments sorgides d\u2019un escenari de desesperaci\u00f3 i frustraci\u00f3 per no tenir un tractament efectiu i segur. <\/em><\/p>\n Ara, aix\u00f2 no vol dir que no cregui que s’hagin de fer els assajos cl\u00ednics per poder arribar a obtenir evid\u00e8ncies que ens portin a conclusions. Per\u00f2 crec, i no vull ser pessimista, que \u00e9s possible que en molts casos els resultats no siguin els esperats.<\/em><\/p>\n La recerca, la cl\u00ednica sobretot, per\u00f2 la recerca en general, \u00e9s la que ens donar\u00e0 el coneixement necessari per poder atacar la pand\u00e8mia. La recerca \u00e9s necess\u00e0ria, i en hospitals com l’Hospital Universitari de Bellvitge o l’Institut Catal\u00e0 d’Oncologia, amb el suport de l\u2019IDIBELL, la recerca ha d’estar a la mateixa al\u00e7ada que la pr\u00e0ctica cl\u00ednica.<\/em><\/p>\n Aquests dies, hi ha hagut moltes mostres de suport al col\u00b7lectiu sanitari. T\u2019hi has sentit identificat?<\/strong><\/p>\n Home, jo crec que s\u00ed! \u00c9s d\u2019agrair que es reconegui la tasca que fa el m\u00f3n sanitari. Per\u00f2 ara som herois perqu\u00e8 hi ha por, jo espero que quan passi tot aix\u00f2 se\u2019ns reconegui tota la feina que fem, sobretot els metges, infermers i la resta de personal sanitari que est\u00e0 tractant els malalts a primera l\u00ednia. Jo com a investigador estic en una segona l\u00ednia, no veig malalts directament. Quan passi tot aix\u00f2 espero que la gent no oblidi que si ara som herois i despr\u00e9s continuem fent la nostra feina com ara, seguirem essent herois?. Espero que aquesta situaci\u00f3 de crisi tingui un efecte positiu: la cont\u00ednua millora de la nostra medicina.<\/em><\/p>\n Qu\u00e8 podem treure en positiu de tota aquesta crisi? Qu\u00e8 hem apr\u00e9s?<\/strong><\/p>\n Que ens hem de preparar per si en un futur tornen a patir situacions com aquesta. Ens ha agafat \u201cen calces\u201d, hem d’aprendre del passat i ens hem d\u2019entrenar pel futur. Oi que es fan simulacres d’evacuaci\u00f3 en cas d’incendi? Doncs nosaltres ens hem de preparar i planificar per saber qu\u00e8 fer davant d’una pand\u00e8mia com aquesta. Ho hem de pensar fredament, no en calent. Encara que en els \u00faltims anys hem tingut altres epid\u00e8mies com l’Ebola, el SARS o el MERS, des d’aqu\u00ed ho hem vist molt lluny i no ens ha servit per pensar qu\u00e8 fer si ens pass\u00e9s a nosaltres.<\/em><\/p>\n A tu en particular, qu\u00e8 t\u2019ha ensenyat aquesta malaltia? <\/strong><\/p>\n \u00c9s la segona vegada a la meva vida que estic a\u00efllat com malalt. Jo de jove vaig patir una leuc\u00e8mia i vaig haver d\u2019estar a\u00efllat. Ara, aquesta malaltia m\u2019ha tornat a recordar lo vulnerables que som… Moltes vegades ens creiem molt forts i en realitat no ho som.<\/em><\/p>\n Si em permets, per acabar, m\u2019agradaria donar les gr\u00e0cies a molts companys que s\u2019han preocupat per mi aquests dies de confinament, enviant-me whatsapps, e-mails o trucant-me, per\u00f2 en especial li vull agrair al Dr. Miquel Pujol per les seves vistes m\u00e8diques telem\u00e0tiques gaireb\u00e9 di\u00e0ries.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En Sebasti\u00e0 va donar positiu per Covid-19 el passat 24 mar\u00e7, i en aquesta entrevista ens explica com ha viscut el confinament des de llavors i les reflexions que n’ha extret.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":12734,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,344],"tags":[],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-05-05 10:26:53","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12733"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12733"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12733\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12734"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}