1. Biomarcadors de resistència i sensibilitat al tractament en càncer de mama HER2 positiu. Aquesta línia se centra a comprendre l'heterogeneïtat tumoral del càncer de mama HER2 positiu per optimitzar les respostes al tractament. L'objectiu és identificar els pacients que poden beneficiar-se de les teràpies intensives i aquells que poden evitar tractaments innecessaris, i la seva toxicitat associada (Pernas S, et al Front Oncol 2019). Les col·laboracions amb l'IDIBAPS i l'Hospital Clínic donen suport a la validació de l'HER2DX, el primer assaig pronòstic per a aquest subtipus de càncer de mama. Els estudis en curs exploren les biòpsies primerenques durant el tractament, la transcriptòmica espacial i la radiòmica per millorar la predicció de la resposta patològica completa (pCR).
2. Caracterització molecular de càncers de mama metaplàsics. Atès el mal pronòstic i l'heterogeneïtat dels tumors metaplàsics, aquesta línia de recerca investiga el seu paisatge mutacional i l'evolució tumoral mitjançant estudis de seqüenciació i models de xenoinjerts derivats de pacients. Aquests esforços tenen com a objectiu millorar la nostra comprensió de la biologia del càncer de mama metaplàsic i avaluar les respostes a noves estratègies terapèutiques.
3. Tractament hormonal neoadjuvant. Aquesta línia investiga els factors predictius i pronòstics de la teràpia hormonal neoadjuvant, que ha demostrat una taxa de resposta clínica del 50% i millora les taxes de cirurgia conservadora de mama amb una toxicitat reduïda. També s'explora la combinació de teràpies dirigides amb tractament hormonal per millorar l'eficàcia terapèutica.
4. Optimització de la gestió axil·lar. A través d'un enfocament multidisciplinari, busquem equilibrar la seguretat oncològica amb la desescalada del tractament per millorar la qualitat de vida del pacient. L'assaig ADARNAT (García-Tejedor et al., 2023) compara la dissecció de ganglis limfàtics axil·lars davant la radioteràpia en pacients SLN positius després de la teràpia neoadjuvant, el que recolza estratègies menys invasives. A més, García-Tejedor et al. (2023) analitzen la gestió axilar en pacients postmenopàusiques cN0 HR+/HER2- tractades amb teràpia endocrina neoadjuvant, destacant els abordatges personalitzats.
5. Cribratge CRISPR en càncer de mama. Utilitzant cribratges genòmics basats en CRISPR amb biblioteques comercials i personalitzades, aquesta línia té com a objectiu identificar gens crítics implicats en la progressió del càncer de mama. Sobre la base d'una àmplia experiència en tecnologies d'interferència d'ARN i edició de gens, el grup busca descobrir nous objectius terapèutics per al càncer de mama.
6. Glicosilació de proteïnes en el càncer de mama. Els patrons anormals de glicosilació s'observen amb freqüència en el càncer de mama, correlacionant-se amb el creixement tumoral, la invasió, l'evasió immunitària i la resistència terapèutica. Per investigar això, el nostre grup ha desenvolupat una biblioteca CRISPR personalitzada dirigida a tots els gens coneguts relacionats amb la glicosilació. En interrogar sistemàticament aquests gens, el nostre objectiu és identificar aquells essencials per al desenvolupament del càncer de mama, proporcionant una comprensió més profunda de la malaltia i descobrint possibles objectius terapèutics.
7. Paper de S100A9 en el càncer de mama. A través d'un cribratge de shRNA del genoma complet, identifiquem l'eix JAK2/STAT3/S100A9 com una via crítica i activada essencial per al creixement dels tumors de mama HER2+. La investigació actual se centra a dilucidar els mecanismes moleculars impulsats per S100A9, la seva interacció amb el microambient tumoral i el seu potencial com a biomarcador i diana terapèutica per al càncer de mama agressiu.
8. Regulació del desenvolupament de la glàndula mamària i el càncer de mama mitjançant microARN. Aquesta línia explora el paper del grup miR-424/503 en la involució de la glàndula mamària, la resistència al tractament i la modulació de la senyalització Wnt. Donada la creixent rellevància de les teràpies basades en ARN, el grup continua investigant com els microARN influeixen en la progressió tumoral i la resistència a la teràpia.