Investigadors del Programa Contra la Resistència Terapèutica del Càncer (ProCURE), de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) han desenvolupat una nova eina que permet establir la probabilitat de resposta al tractament preoperatori en tumors de recte localment avançats. Predir quins pacients no respondran al tractament pot ajudar a evitar efectes secundaris innecessaris i permetrà oferir-los alternatives més beneficioses, com poden ser la cirurgia programada amb major antel·lació o la participació en estudis clínics. Aquest treball ha estat publicat a la prestigiosa revista científica ‘Annals of Oncology’.
“Dins l’espectre del càncer colorectal, el càncer de recte localment avançat (LARC) és l’únic cas clínic en què es prescriu sistemàticament un tractament quimioteràpic previ a la cirurgia”, explica el líder de l’estudi i cap del grup de recerca en resistència i microentorn tumoral, David García-Monllevi. “No obstant, a dia d’avui, és molt difícil predir la resposta dels pacients a aquest tractament preoperatori; se sap que al voltant d’un 60% dels pacients de LARC no hi respondran, però fins ara no es disposava de marcadors prou robustos per identificar-los” afegeix García-Molleví.

Amb l’ajuda d’un microscopi de captura làser i eines d’anàlisi de RNA, l’investigador Samuel Gonçalves va caracteritzar diverses zones d’una sèrie de tumors, distingint entre les cèl·lules tumorals i les de l’estroma, el teixit que l’envolta. Comparant els resultats de l’anàlisi entre pacients que hi havia repost i pacients que no, els investigadors de l’IDIBELL-ICO van observar que les pròpies cèl·lules tumorals no presentaven diferencies significatives. En canvi, l’estroma tumoral era molt diferent entre ambdós tipus de pacients, fet que podia convertir-lo en una gran font de biomarcadors predictors. Concretament, i després d’un procés de refinament, van identificar 5 gens clau susceptibles d’esdevenir biomarcadors de la resposta al tractament.
“Un cop teníem identificats els gens, vam traslladar els resultats a nivell proteic per tal de dissenyar una eina immunohistoquímica econòmica, reproduïble i amb més rellevància biològica; també vam aconseguir reduir l’anàlisi a tan sols dues proteïnes del estroma, la fibronectina i el col·lagen 3”, destaca García-Molleví. Aquesta nova eina de predicció immunohistoquímica ha estat validada en una cohort amb dades provinents de 36 pacients, assolint una probabilitat d’encert del 88% quan el test és positiu, és a dir, quan prediu que el pacient no respondrà al tractament. Un cop publicats aquests resultats, els investigadors de l’IDIBELL-ICO es plantegen ampliar la validació de l’eina en un estudi prospectiu multicèntric amb un nombre més gran de participants