Per què dos bessons idèntics no tenen les mateixes malalties en el mateix moment? Per què dos gats que comparteixen el mateix ADN tenen taques diferents? Per què els adolescents tenen canvis sobtats d’humor? La resposta l’hem de buscar a l’epigenètica, la disciplina que tracta sobre els mecanismes de regulació genètica que no impliquen canvis en la seqüència d’ADN.
El director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer i director de Projectes Estratègics de l’IDIBELL, Manel Esteller, va parlar sobre epigenètica el dia 21 de novembre al Palau de la Virreina de Barcelona, dins del cicle de Tertúlies de Ciència que organitza l’Ajuntament de Barcelona, que ha comptat amb la col·laboració de l’IDIBELL i del CRG.
El periodista científic Xavier Pujol Gebellí va ser l’encarregat de donar la paraula al doctor Esteller. L’expert en epigenètica va començar parlant dels precursors: Darwin i la seva selecció natural, Mendel i la genètica, Lamarck i els colls de les girafes. També d’un personatge fosc, un tal doctor Lisenko, de la URSS estalinista, que va arribar a assegurar que els ratolins a qui els tallava la cua, després de vàries generacions, acabaven tenint descendència escuada. Això, és clar, era fals. Els caràcters adquirits només passen a la següent generació si afecten cèl·lules germinals, com va dir Conrad Waddington, considerat el pare de l’epigenètica moderna.
La clonació de l’ovella Dolly, anunciada l’any 1997, va posar de manifest que som més que els nostres gens. Dolly era obesa i patia artritis i diabetis, a diferència de la seva mare genèticament idèntica. L’explicació es trobava en l’epigenètica. “Hi ha coses que van més enllà de l’ADN”, va explicar Esteller. “Aquestes coses són les marques químiques que engeguen i apaguen els gens, i sabem que Dolly tenia problemes per encendre i apagar gens del seu genoma, tenia unes marques químiques, epigenètiques, diferents a les de la seva mare.”
L’investigador de l’IDIBELL va comparar la genètica amb un text sense marques de puntuació, ni accents, ni majúscules; només un seguit de lletres, una al costat de l’altre. L’epigenètica és el que li donaria sentit al text. Existeixen diverses marques epigenètiques, la més coneguda de les quals és la metilació, que consisteix en la incorporació del grup químic metil en un sector de l’ADN que desactiva determinats gens. L’epigenoma, és a dir, el conjunt de marques epigenètiques, canvia molt durant la vida, cosa que no passa amb el genoma.
Esteller va posar diversos exemples que s’expliquen per efecte de canvis epigenètics: la propensió a l’obesitat de les persones que van patir fam durant la segona guerra mundial, el color del pèl de ratolins alimentats amb una dieta rica en folats o les diferències biològiques que apareixen entre bessons idèntics. “Si només fos important l’ADN, els bessons idèntics haurien de desenvolupar un càncer o un lupus en el mateix moment, cosa que no és el cas”, va explicar l’investigador. Esteller va confessar que s’havien posat en contacte amb ell d’agències policials perquè col·laborés en la resolució de delictes en què havien participat persones que tenien un germà bessó, però “no participem, perquè ja tenim prou feina”.
L’epigenètica està al darrere de moltes malalties. L’investigador va posar com a exemple paradigmàtic el càncer, que té un origen genètic i epigenètic. Esteller va definir-lo com “una de les malalties més lletges, perquè és com una evolució accelerada; adapta la seva epigenètica i els seus gens per adaptar-se a les agressions del sistema immunitari o dels fàrmacs”. L’expert va parlar sobre fàrmacs i sistemes de diagnòstic basats en l’epigenètica que ja s’estan fent servir en el tractament contra el càncer. Però, a més del càncer, hi ha altres malalties en què es produeixen alteracions epigenètiques, com ara diverses síndromes genètiques, malalties psiquiàtriques, malalties neurodegeneratives com la d’Alzheimer o malalties cardiovasculars.
L’epigenoma va canviant a mesura que ens anem fent grans. Esteller va fer referència a un estudi recent coordinat des del seu grup que, a partir de la comparació de l’epigenoma de nadons i de centenaris, mostra com es va degradant durant la vida, fent-nos més susceptibles de patir malalties. El doctor Esteller va alertar que aquestes alteracions augmenten amb el consum de tabac o alcohol, o amb una dieta poc saludable. “La bona notícia és que s’estan provant drogues que són capaces de revertir alteracions epigenètiques associades a l’edat”, va concloure l’investigador.