Els éssers humans poden aprendre de forma efectiva, especialment quan són recompensats externament (per exemple, amb diners o incentius desitjables després que les seves accions). A diferència de l’aprenentatge desencadenat externament (l’aprenentatge basat en la “pastanaga”), l’aprenentatge autoorganitzat o impulsat intrínsecament es refereix a aquells processos d’aprenentatge sense cap recompensa objectiu. Pensant-hi, els éssers humans sovint estem involucrats en aquest tipus d’activitats d’aprenentatge sense recompensa (només cal pensar en la quantitat de temps que passem buscant la solució dels mots encreuats, resolent problemes interessants, aprenent amb el joc o fins i tot aprenent nous idiomes, etc.). Una qüestió interessant és com es desencadenen, es desenvolupen i es mantenen aquestes activitats d’aprenentatge autoimpulsat.
Un equip internacional de científics de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge IDIBELL i de la Universitat de Barcelona (grup de Cognició i Plasticitat Cerebral, IDIBELL-UB) i Magdeburg (Departament de Psicologia Biològica) ha mostrat en el seu últim treball d’investigació, publicat a eLife, que aquest procés d’aprenentatge intern autoimpulsat utilitza una xarxa de regions cerebrals molt similar a l’estimulada per l’aprenentatge extern, impulsat per incentius. Durant l’aprenentatge autoorganitzat, el cervell també activa el sistema de recompensa per transmetre un senyal de “recompensa-plaer”. Aquest senyal de recompensa posa en relleu la importància del procés en curs (aprenentatge), uneix la recompensa amb el sistema de formació de la memòria i impulsa la formació de la mateixa. La participació del sistema de recompensa també dispara el gaudi subjectiu: el grau de satisfacció dels participants durant l’aprenentatge va ser més gran en relació a aquells elements que aconseguien correctament fins i tot després d’una setmana.
“Investigacions anteriors ja havien mostrat que les estructures de memòria del cervell es comuniquen amb les regions de recompensa si s’ofereix una recompensa externa durant l’aprenentatge, per exemple diners. No obstant això, en la nostra vida diària sovint aprenem sense ser recompensats. En el nostre estudi ens vam proposar identificar les regions del cervell vinculades amb l’aprenentatge sense recompensa explícita”, diu l’autor principal, el professor Toemme Noesselt (Institut de Psicologia Biològica, OVGU, Magdeburg). “Sorprenentment, observem que les mateixes àrees involucrades en el processament de recompensa externa també es van activar durant l’aprenentatge impulsat internament. Això suggereix que el cervell pot simular l’ocurrència d’una recompensa externa.”
Els investigadors van escanejar els cervells de 36 voluntaris utilitzant imatges de ressonància magnètica funcional (fMRI). Els participants havien de llegir parells de frases que contenien noves paraules mentre se’ls estava escanejant; la meitat de les frases aparellades proporcionava un sentit congruent per a la nova paraula. Es va demanar als voluntaris desxifrar el significat de les paraules noves, pel seu compte, sense cap ajuda externa. Cada vegada que un voluntari aprenia el significat d’una paraula nova, l’activitat del circuit memòria-recompensa del seu cervell augmentava.
“Vam voler provar llavors si es podia vincular l’activitat d’aquest circuit amb empremtes de memòria de major durada”, explica l’autor principal, el Dr. Pablo Ripollés (Unitat de Cognició i Plasticitat Cerebral, IDIBELL-UB). “De fet, vam descobrir que l’activitat del circuit de recompensa-memòria és més alta per a les paraules que encara són recordades després d’una hora. En dos experiments de seguiment, també vam mostrar que el grau de satisfacció dels participants durant l’aprenentatge va ser superior per a aquestes noves paraules que recordaven correctament fins i tot després d’una setmana. de manera concordant, les respostes de conductància de la pell, un marcador de processament emocional, també van ser més altar per les paraules recordades. Totes les nostres proves apunten a una participació fonamental dels processos relacionats amb la recompensa, que es disparen intrínsecament durant l’aprenentatge impulsat internament. ”
“Les recompenses externes i comentaris, com les notes d’examen, són estratègies educatives comuns. Només podem especular sobre com aquest mecanisme intern reacciona quan s’enfronten als senyals externes”, afegeix el coautor Prof. Antoni Rodríguez, (ICREA, IDIBELL- UB). “Una qüestió clau per al futur és identificar les circumstàncies en què l’aprenentatge impulsat internament és més eficaç que l’extern basat en incentius. Això ens dirà com l’aprenentatge internament impulsat pot ser utilitzat per millorar els programes educatius – per exemple un segon idioma – i programes de rehabilitació – per exemple, la recuperació de les habilitats verbals perdudes després de l’accident cerebrovascular.”