El melanoma uveal és un tipus rar de melanoma, però és el càncer intraocular més comú en adults. Té una gran tendència a disseminar-se, especialment al fetge, cosa que li confereix una naturalesa agressiva que l’estadística dels últims anys ratifica: tot i els avenços en investigació, aproximadament un 50% dels pacients desenvolupa metàstasi.
Amb una incidència de metàstasi tan elevada, és primordial aprofundir en la investigació i caracterització d’aquest tumor en etapa metastàtica per conèixer-lo millor i poder dissenyar estratègies diagnòstiques i terapèutiques efectives per als pacients que es troben en aquesta fase de la malaltia. En aquesta línia, un equip d’investigadors liderat pel Dr. Josep Maria Piulats, co-líder del grup de recerca en Immunoteràpia del Càncer de l’IDIBELL i l’ICO, i el Dr. Luís del Carpio, primer autor de l’estudi, oncòleg mèdic i investigador de l’ICO-IDIBELL, ha publicat recentment un estudi a la revista European Journal of Cancer en què proposen un nou marcador de pronòstic favorable en melanoma uveal metastàtic que podria servir per esclarir el panorama pronòstic dels pacients amb metàstasi. En l’estudi, també hi ha participat, de forma destacada, personal del Departament de Patologia, Oftalmologia i Cirurgia hepàtica de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Caracteritzar el melanoma uveal en totes les seves fases
El paisatge de mutacions que descriuen el melanoma uveal primari, no metastàtic, està força clar des de fa temps. Normalment, es produeixen un parell de mutacions inicials, mútuament excloents, que són característiques de les primeres fases de la malaltia. A partir d’aquí, es sumen altres mutacions addicionals en diversos gens que defineixen el curs i progressió del càncer.
Així, per exemple, les mutacions al gen EIF1AX són de baix risc per metàstasi, mentre que les mutacions a BAP1 generalment són més problemàtiques i s’associen a un risc elevat de disseminació. Aquesta informació és clau per personalitzar l’estratègia terapèutica, donat que conèixer el tipus de mutacions que presenta cada pacient ajuda a estratificar el risc que tenen individualment de desenvolupar metàstasi i ajustar, en funció d’això, l’estratègia a seguir.
Aquesta és una informació coneguda i útil per a definir el risc dels pacients amb melanoma uveal primari, però actualment no existeixen marcadors de pronòstic per a pacients amb metàstasi. Ara, més que mai, amb l’aprovació del tebentafusp com a fàrmac per a tractar el melanoma uveal metastàtic, se subratlla la necessitat d’identificar nous factors que caracteritzin la metàstasi amb l’objectiu d’optimitzar el pla clínic a seguir.
SF3B1: un nou marcador de pronòstic favorable
Per aprofundir en aquest aspecte, l’equip del Dr. Piulats va caracteritzar el perfil genètic de 220 pacients amb melanoma uveal primari tractats a l’Hospital de Bellvitge, dels quals, un 36% (79) van acabar desenvolupant metàstasi. Segons els resultats, les alteracions cromosòmiques que típicament informen sobre la prognosi del tumor primari no prediuen la supervivència en els tumors metastàtics.
En canvi, els investigadors van descobrir, com apunta el Dr. Piulats, “que les mutacions al gen SF3B1 sí que són útils com a predictors de supervivència en els pacients amb metàstasi i, de fet, tenen un paper protector”. Les mutacions en aquest gen confereixen una supervivència gairebé 3 vegades superior (31,7 mesos de supervivència mitjana pels qui tenen la mutació vs. 11,8 mesos pels qui no la tenen), independentment de les alteracions cromosòmiques que poguessin presentar els pacients i de si seguien tractament amb tebentafusp o no. Alguns estudis anteriors ja havien suggerit que aquestes mutacions fossin favorables, però és el primer cop que es confirma en una cohort àmplia de pacients amb metàstasi.
Reconfigurant el pronòstic
En definitiva, l’estudi publicat transforma la comprensió del pronòstic en el melanoma uveal metastàtic, revelant que els marcadors utilitzats en el pronòstic de tumors primaris perden la seva capacitat predictiva un cop apareixen les metàstasis. En el seu lloc, les mutacions a SF3B1 emergeixen com a nou marcador de pronòstic favorable, independent d’altres factors de risc.
Aquest descobriment obre la porta a futures investigacions, essencials per validar els resultats en cohorts més àmplies i entendre els mecanismes moleculars que expliquen l’efecte protector de SF3B1. En cas de confirmar-se, la selecció de tractaments i l’estratificació terapèutica podrien canviar substancialment per millorar la supervivència dels pacients.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).