Un equip d’investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Universitari de Bellvitge i el CIBER de malalties respiratòries (CIBERES) ha publicat un nou estudi que analitza l’evolució de la resistència a l’amoxicil·lina en casos de pneumònia pneumocòccica invasiva. Els resultats, publicats a la revista Antimicrobial Agents and Chemotherapy, evidencien que aquesta resistència persisteix tot i la introducció de les vacunes conjugades i pot tenir conseqüències negatives en les persones amb més risc.
L’estudi ha revisat 1.592 episodis de pneumònia pneumocòccica invasiva i n’ha analitzat tant la sensibilitat als antibiòtics i les característiques genètiques de les soques bacterianes com l’evolució clínica de les persones afectades. Segons els resultats, l’amoxicil·lina pot associar-se a una evolució clínica menys favorable, sobretot en casos amb soques resistents i en persones amb pitjor pronòstic inicial.
“Aquesta resistència no només persisteix, sinó que es concentra en un clon altament adaptat que, fins ara, ha aconseguit escapar a l’efecte de les vacunes i mostra resistència a diversos antibiòtics β-lactàmics”, explica el Dr. Jordi Càmara, investigador principal del grup d’Epidemiologia de les infeccions bacterianes de l’IDIBELL-HUB i primer signant de l’estudi.
La pneumònia pneumocòccica invasiva: una infecció greu
Streptococcus pneumoniae és una de les principals causes d’infeccions respiratòries a l’edat adulta. És un patogen oportunista que forma part de la flora bacteriana natural de les vies respiratòries, i que, de vegades, és responsable d’una gran varietat de quadres clínics i infecciosos. Alguns d’ells són greus, com la pneumònia pneumocòccica invasiva, que es dona quan el bacteri entra i colonitza el torrent sanguini. Aquesta forma pot tenir una mortalitat superior al 20% en persones amb factors de risc.
Així, tot i l’impacte positiu i l’èxit de la vacunació infantil en la prevenció de malalties pneumocòcciques com aquesta en infants, la persistència de soques resistents fa necessari reforçar els programes de vacunació dirigits també a la població adulta amb condicions de risc.
L’adaptació del bacteri: soques resistents que escapen a les vacunes
Aquesta necessitat de reforçar la vacunació i mantenir una vigilància epidemiològica contínua queda més que palesa i corroborada, un cop més, amb els resultats de l’estudi publicat a Antimicrobial Agents and Chemotherapy. En aquest, els investigadors han identificat el clon GPSC6/PMEN3 d’Streptococcus pneumoniae com a principal responsable de les resistències que s’han detectat.
Aquesta soca ha evolucionat genèticament per resistir tant l’acció de les vacunes conjugades com a l’efecte de diversos antibiòtics, com ara l’amoxicil·lina. Això posa de manifest la capacitat d’adaptació del bacteri i remarca la importància de mantenir una vigilància constant, caracteritzar les diferents soques, monitorar les resistències i actualitzar les vacunes per a la població adulta. Aquesta és la millor manera d’estar alerta davant l’evolució adaptativa d’aquest patogen.
Tractaments adaptats a cada persona
Ara bé, malgrat aquests resultats, l’estudi apunta que l’amoxicil·lina pot continuar sent útil en contextos concrets, com en la desescalada d’antibiòtics en programes d’optimització (PROA) o com a tractament empíric en persones estabilitzades amb bon pronòstic.
Així, cal incidir en què l’aparició de resistències per part d’algunes soques no desestima l’ús de l’amoxicil·lina i altres antibiòtics per al tractament de la pneumònia, sinó que simplement demana tenir en compte el context clínic de cada cas per determinar la millor estratègia terapèutica. Com apunta el Dr. Càmara, “És fonamental individualitzar el tractament de la pneumònia tenint en compte la situació clínica i els factors de risc de cada persona”.
Reconeixement científic internacional
L’article ha estat seleccionat com a Editor’s Pick per la revista Antimicrobial Agents and Chemotherapy, un reconeixement que destaca el seu interès per a la comunitat científica. El treball s’emmarca en la línia de recerca en pneumònia impulsada conjuntament pels serveis de Microbiologia i Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge des de fa més de quaranta anys.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).