La Setmana Mundial del Cervell ha arribat un any més a l’IDIBELL i a L’Hospitalet de la mà de Pessics de Ciència per augmentar la consciència pública sobre els avenços i beneficis de la investigació del cervell i el sistema nerviós. Impulsada per la Fundació DANA (Dana Alliance for Brain Initiatives), amb seu a Nova York, any rere any i durant la segona setmana de març, aquesta iniciativa fomenta l’organització d’una sèrie d’activitats, tallers i xerrades perquè tothom pugui aprendre sobre el cervell, les malalties associades i els últims descobriments que s’han fet en l’estudi d’aquest òrgan.
Enguany, dins l’estratègia LHCiència, Pessics de Ciència i l’IDIBELL han coorganitzat dues de les propostes que es van presentar al llarg de la Setmana del Cervell. Dos investigadors de l’institut, la Dra. Mercè Falip, investigadora principal del grup de recerca en Malalties neurològiques i neurogenètica de l’IDIBELL i responsable de la unitat d’epilèpsia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), i el Dr. Fran José López Murcia, investigador principal del grup de recerca en Neurobiologia cel·lular i molecular de l’IDIBELL i també professor de la Universitat de Barcelona (UB), van realitzar dues conferències relacionades amb les neurociències. Ambdues es van presentar al públic general, en entrada lliure, omplint la sala d’actes del Centre Cultural Sant Josep de L’Hospitalet de Llobregat.
Entendre com funciona la memòria a través de l’estudi del cervell amb epilèpsia
Dimarts, 11 de març, la Dra. Falip va parlar del cervell dels pacients amb epilèpsia i de com estudiar-lo ens pot ajudar a entendre el funcionament de la memòria. L’epilèpsia, deguda a lesions en les neurones del còrtex cerebral que poden donar-se per diversos motius, és una síndrome força coneguda per la població general però que no sempre és fàcil de diagnosticar ni tractar.
És molt heterogènia, podent tenir una gran varietat de causes, pronòstics i tractaments diferents. Per exemple, la majoria de pacients poden controlar els atacs epilèptics gràcies als fàrmacs antiepilèptics, però entre el 20-30% no en tenen prou amb el tractament farmacològic i han de valorar la possibilitat de passar per quiròfan. En aquests casos, és important entendre bé el funcionament del cervell dels pacients per evitar riscos cognitius derivats del procediment (afectacions del llenguatge i la memòria).
En aquest sentit, conèixer com funciona el cervell amb epilèpsia té un valor afegit per a tota la població: “Les operacions de persones epilèptiques que tenien una lesió a l’hipocamp del cervell ens han ensenyat com funciona la memòria. Abans d’una cirurgia, els neuròlegs valorem el funcionament del cervell mitjançant ressonància i proves funcionals”, va destacar la Dra. Falip.
La complexitat de la comunicació neuronal: sinapsis i neurotransmissors
Un parell de dies més tard, el dijous 13 de març, el Dr. Fran José López Murcia va presentar una conferència sobre la comunicació neuronal a través de les sinapsis i els neurotransmissors, i les malalties que poden aparèixer quan es produeixen disfuncions en aquests punts de comunicació. Aquesta comunicació basada en la neurotransmissió és un fenomen extremadament complex que es produeix a gran escala entre totes les neurones. Tal com va apuntar el Dr. López-Murcia, “Hi ha més milions de neurones al nostre cervell que milions d’estrelles a l’univers, i cadascuna d’elles rep constantment i integra senyals excitadores i inhibidores. És una comunicació contínua i a gran escala. L’equilibri entre senyals s’intenta mantenir sempre i és necessari per a certes funcions cerebrals”.
Donada la seva complexitat i immediatesa, la neurotransmissió és especialment difícil d’estudiar al laboratori. Per això, per mirar d’estudiar-la de manera òptima, comprendre com es comuniquen les neurones entre si, i sobretot, per què i com deixen d’entendre’s en algunes malalties, s’acostumen a utilitzar models de ratolí que manifesten les malalties sota estudi. Pel que s’ha vist de moment, “Algunes patologies apareixen per desajustos entre l’excitació i la inhibició neuronal: per exemple, a l’esquizofrènia o l’epilèpsia es produeix una excitació excessiva, mentre que a l’autisme o la síndrome de Rett s’acostumen a presentar inhibicions massa intenses”, va explicar el Dr. López-Murcia.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).