Els càncers de cap i coll són el sisè tipus de càncer més freqüent a nivell global i engloben tumors que afecten la cavitat oral i la faringe. Els factors de risc principals són l’alcohol i el tabac, però recentment s’ha detectat el virus del papil·loma humà (VPH) com a desencadenant del tumor en un el cas del carcinoma de cèl·lules escamoses de la faringe. La infecció oral per aquest virus causa una proporció considerable dels casos de càncer de faringe a Europa i als Estats Units, un 80%, però menys d’un 10% a certes regions del món, xifra que depèn dels diferents hàbits sexuals i del consum de tabac i alcohol de la població.
La incidència del càncer de faringe està incrementant any rere any i s’estima que el 2030 arribi a 1 milió de nous casos anuals. Encara hi ha molt pocs estudis epidemiològics de qualitat que avaluïn correctament la prevalença oral del VPH i els factors associats a la transmissió del virus, essencials per elaborar mesures de prevenció.
En aquest sentit, la revista eClinicalMedicine acaba de publicar els resultats de l’estudi PROGRESS, el primer en descriure de forma robusta la prevalença de la infecció oral per VPH i els factors associats a Europa i als Estats Units. Aquest estudi ha fet proves de detecció de VPH oral d’alta sensibilitat i ha obtingut dades de salut i sociodemogràfiques de 7674 participants de cinc països gràcies a la col·laboració internacional entre el grup de recerca en infeccions i càncer de l’IDIBELL i l’Institut Català d’Oncologia, centres de recerca i sanitaris d’Estats Units, Alemanya, França i el Regne Unit i la companyia farmacèutica Merck.
Els factors associats: el sexe, l’edat, el nombre de parelles sexuals i fumar
En total, la prevalença de VPH oral ha estat d’un 7,4% de les mostres analitzades, un 2% en el cas de les soques d’alt risc. En tots els països analitzats, la prevalença del VPH d’alt risc és de 2 a 4 vegades més alta en homes que en dones. Aquests resultats són consistents amb la major freqüència de càncer d’orofaringe en homes que en dones. Com a factors associats a la infecció, a part del sexe, s’han identificat l’edat, el consum de marihuana, el nombre de parelles sexuals, la salut bucodental i haver tingut recentment una infecció de transmissió sexual.
A nivell de país, s’han detectat més casos de VPH oral a França, on també es reporten més pràctiques bisexuals, de fumadors i de gingivitis, i al Regne Unit, on els participants tenen un major nombre de parelles sexuals i casos de periodontitis. Un altre factor associat a la infecció per VPH oral és fumar marihuana, segurament perquè aquesta substància deteriora el sistema immunitari. Tal com s’havia vist en estudis anteriors, el número de parelles sexuals femenines amb qui s’ha realitzat sexe oral també ha resultat ser un factor de risc per a la transmissió del VPH d’alt risc però només en homes, no en dones. S’espera que amb els propers estudis epidemiològics es puguin explicar els motius d’aquestes diferències.
L’edat també és un factor clau en la infecció per VPH: la seva freqüència augmenta en grups d’edat més avançats, en concret a partir dels 40 anys, “segurament perquè a mesura que avança el temps, augmenta l’exposició al virus, la persistència de la infecció, es poden reactivar infeccions latents i/o disminueix l’activitat del sistema immunitari”, explica la Dra Laia Alemany, co-coordinadora del programa de recerca en epidemiologia del càncer de l’IDIBELL i l’ICO i primera autora de l’estudi.
La importància de la prevenció
És la persistència del virus del papil·loma humà al teixit epitelial de la faringe el que pot acabar provocant l’aparició d’un tumor, igual que passa al cèrvix, la vulva, l’anus i el penis. La probabilitat que això passi és més alta en el cas dels VPH d’alt risc en comparació als de baix risc. Per això, la principal via de prevenció d’aquest càncer és la prevenció primària de la infecció per VPH mitjançant la vacunació i la reducció del consum d’alcohol i tabac.
“Del càncer d’orofaringe tenim molt poca informació en comparació al càncer de cèrvix, i ara mateix no hi ha cap cribratge rutinari”, assenyala la Dra Alemany, i insisteix en que “per això cal preparar programes i polítiques per prevenir aquesta infecció a llarg termini”. L’estudi PROGRESS ha representat un pas important en aquest sentit, i el mateix equip està actualment treballant en un projecte més ampli per seguir descrivint l’epidemiologia del virus, el qual ens aproparà a la prevenció i erradicació de la infecció per VPH.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).
L’Institut Català d’Oncologia és una empresa pública creada el 1995 pel Departament de Salut que va començar a funcionar a les instal·lacions de l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat. El 2002 es va inaugurar l’ICO Girona, a l’Hospital Doctor Josep Trueta, i l’any següent l’ICO Badalona, a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. El 2014 es va posar en marxa l’ICO Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i al Verge de la Cinta de Tortosa.
A més, treballa conjuntament amb una vintena d’altres hospitals. L’objectiu d’aquest treball en xarxa és portar l’especialista allà on es troba el pacient i garantir l’equitat en la prestació sanitària.