La metàstasi és un punt d’inflexió, en negatiu, en la progressió de qualsevol tipus de càncer. Significa la disseminació de les cèl·lules canceroses del seu lloc d’origen a la circulació sanguínia, des d’on poden arribar a colonitzar altres òrgans, formant nous tumors. És la principal causa de mort dels pacients oncològics i, per això, gran part de la investigació biomèdica va dirigida a entendre quins són els mecanismes moleculars que la possibiliten per mirar d’evitar-la, aturar-la o remetre-la un cop ha començat.
Aquest és un dels interessos principals del grup de TFG-Beta i Càncer del Programa Oncobell de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), que recentment ha publicat dos estudis liderats per la Dra. Àngels Fabra que aprofundeixen en els mecanismes moleculars i cel·lulars implicats en el desenvolupament de les metàstasis en melanomes. En ambdós casos, els investigadors de l’IDIBELL han col·laborat amb grups especialitzats de l’Institut de Salut Carlos III i l’Hospital Universitari de Bellvitge, i han centrat la investigació en els melanomes. Els melanomes són un tipus de càncer que afecta els melanòcits, les cèl·lules productores de melanina, i es caracteritzen per la seva agressivitat i facilitat per a generar metàstasi.
Per una banda, en col·laboració amb el Dr. Josep Ramon Ferreres i el Dr. Joaquim Marcoval de l’Hospital Universitari de Bellvitge i el grup de la Dra. Susana Puig de l’Hospital Clínic de Barcelona, han publicat a Molecular Oncology un estudi on han definit el rol de la proteïna PRRX1 durant la metàstasi. Normalment, en altres tipus de càncer, s’ha vist que PRRX1 facilita la transició epiteli-mesènquima (o EMT, per les sigles en anglès), un procés pel qual les cèl·lules canceroses pateixen una sèrie de canvis i guanyen mobilitat, incrementant la seva capacitat invasiva i migratòria. Ara bé, l’equip de la Dra. Fabra ha vist que, en els melanomes cutanis malignes, si bé l’expressió de PRRX1 és elevada en tumors primaris que no han fet metàstasi, en els melanomes ja invasius la proteïna perd expressivitat i deixa de ser útil.
Això segurament s’explica perquè les cèl·lules invasores ja han arribat a un nou òrgan destí on poden replicar el tumor inicial i no necessiten moure’s, sinó ancorar-se. Ho corroboren els resultats obtinguts, en què els investigadors teoritzen que el canvi d’activitat de PRRX1, de “on” a “off”, afavoreix la proliferació de les cèl·lules canceroses al lloc de metàstasi, promovent el desenvolupament de la metàstasi, i es relaciona amb una supervivència menor dels pacients de melanoma cutani.
Per altra banda, en el segon estudi, realitzat en col·laboració amb el Dr. Josep M Caminal i el Dr. Daniel Lorenzo de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i publicat a Cancers, el focus s’ha traslladat a l’estudi de la metàstasi en el melanoma uveal o ocular, una forma rara de melanoma amb una gran tendència a fer metàstasi al fetge. En aquest cas, l’equip de l’IDIBELL ha dilucidat el paper dels exosomes en la construcció de les condicions òptimes al fetge per a la rebuda de cèl·lules canceroses durant el procés metastàtic. Els exosomes són unes vesícules, carregades de contingut molecular específic (proteïnes, ADN, lípids), que les cèl·lules expulsen al medi i utilitzen per comunicar-se entre sí. Els investigadors han estudiat la càrrega proteica d’aquells exosomes alliberats per les cèl·lules del tumor primari de melanoma ocular, i han vist com aquestes petites vesícules contribueixen a la migració de les cèl·lules tumorals i especialment a la preparació del nínxol pre-metastàtic al fetge.
En definitiva, en tots dos estudis, s’ha comprovat l’enorme plasticitat que demostren les cèl·lules canceroses, que són capaces d’alterar tant l’expressió gènica com el microambient tumoral per a assegurar la metàstasi. Aquesta informació té gran valor, ja que conèixer els mecanismes pels quals les cèl·lules poden configurar aquests canvis és crucial per aturar-los, i, per tant, és essencial per al disseny de futures estratègies terapèutiques i diagnòstiques.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).