Un equip d’investigadors de la l’IDIBELL i l’Universitat de Barcelona han identificat un potencial biomarcador de l’evolució de la malaltia de Parkinson. Segons el nou estudi, publicat a la revista npj Parkinson’s Disease, els pacients amb una progressió lenta de la malaltia tindrien un augment significatiu dels nivells d’una molècula anomenada ecto-GPR37 al líquid cefalorraquidi. Aquests resultats podrien tenir importants implicacions per al tractament dels pacients d’aquesta malaltia neurodegenerativa que es caracteritza per trastorns del moviment com tremolors, rigidesa, lentitud de moviment o inestabilitat postural.
“El que suggereix aquest estudi és que aquest biomarcador podria servir per definir si la progressió de la malaltia serà ràpida o lenta. A nivell clínic, poder fer aquesta estratificació és molt important perquè la gestió dels pacients amb malaltia de Parkinson de progressió lenta enfront dels de progressió ràpida implica un enfocament clínic diferent”, explica el cap del grup de recerca en neurofarmacologia i dolor de l’IDIBELL i l’UB, Francisco Ciruela.
Segons l’investigador, en el cas dels pacients amb progressió ràpida es produeix un inici i empitjorament ràpid dels símptomes, fluctuacions i complicacions motores, i un augment de la probabilitat de deteriorament cognitiu i símptomes psiquiàtrics. Per altra banda, els pacients amb progressió lenta tenen un inici i progressió gradual dels símptomes, poden mantenir nivells més alts d’habilitat funcional i durant més temps. A més, sovint presenten símptomes més lleus, especialment en les etapes inicials. “Si la malaltia progressa ràpidament, el pronòstic és pitjor que si progressa lentament, on es pot manegar més aviat com una malaltia crònica. En conseqüència, en malalts de progressió ràpida es requereix un maneig clínic més complex que no pas en els de progressió lenta, que tenen un millor pronòstic”, destaca l’investigador, que ha liderat al recerca.
En el treball també han participat investigadors del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), l’Institut d’Investigació i Innovació Biomèdica de Cádiz, el Karolinska Institutet (Suècia), la Universitat de Califòrnia (Estats Units) i el King’s College London (Regne Unit).
Estudi amb mostres de pacients de diferents malalties neurodegeneratives
Aquesta recerca és la continuació d’un estudi de 2021 del mateix equip investigador, que va descobrir que ecto-GPR37, present a cèl·lules neuronals del nostre cervell, podria ser un prometedor candidat a biomarcador diagnòstic de la malaltia de Parkinson. Ecto-GPR37 és un fragment d’un receptor neuronal orfe acoblat a la proteïna G anomenat GPR37. Tot i que es tracta d’un receptor associat a la malaltia de Parkinson, encara no es coneix la seva funció neuronal ni el seu lligand endogen, és a dir, la molècula específica a la que s’uneix.
Per validar aquests resultats anteriors i comprovar si aquest potencial biomarcador és específic de la malaltia de Parkinson, els investigadors han analitzat ara el processament de GPR37 al cervell i la presència d’ecto-GPR37 al líquid cefaloraquidi de pacients de parkinson, alzheimer i també d’altres malalties neurodegeneratives amb característiques clíniques similars al Parkinson com ara l’atròfia sistèmica múltiple, la degeneració corticobasal i la paràlisi supranuclear progressiva. “Malgrat les similituds, els pacients d’aquestes malalties tenen un pronòstic diferent i no responen a la levodopa, el tractament principal del Parkinson. Per tant, l’exploració de nous biomarcadors és essencial per estratificar amb precisió als pacients, especialment en les primeres etapes, quan el diagnòstic és més desafiant”, expliquen els investigadors a l’article.
Els resultats d’aquesta anàlisis mostren que els nivells d’ecto-GPR37 només van augmentar en pacients amb malaltia de Parkinson de progressió lenta i no en la tipologia ràpida ni en la resta de malalties. “Aquesta descoberta suggereix una possible connexió entre el processament/expressió de GPR37 i la velocitat de progressió de la malaltia”, explica Francisco Ciruela.
Segons els investigadors, la explicació més plausible sobre la presència d’ecto-GPR37 al cervell es deuria a que quan el receptor GPR37 arriba a la superfície de les neurones, es fragmenta i allibera ecto-GPR37 cap a l’exterior de la cèl·lula. Com a resultat d’aquest processament, en aquest tipus de parkinsonisme de progressió lenta, ecto-GPR37 circularia en concentracions més elevades pel líquid cefalorraquidi, el fluid que envolta del cervell i la medul·la espinal.
Per altra banda, els investigadors també han descrit un patró diferencial de processament i expressió de GPR37 en les altres malalties neurodegeneratives analitzades. “Això subratlla la utilitat potencial de GPR37 també per distingir entre diferents condicions neurodegeneratives”, afegeix el Dr Ciruela.
Estudi multicèntric a nivell europeu
Tot i que els resultats obtinguts són molt prometedors, els investigadors senyalen que el paper com a biomarcador d’ecto-GPR37 s’hauria de validar en una cohort de pacients més nombrosa i de diferents hospitals per confirmar la seva utilitat clínica, establir la seva robustesa i garantir la seva aplicabilitat com a eina pronòstica en la progressió de la malaltia. “Així doncs, el següent pas ara seria elaborar i posar en marxa un projecte clínic multicèntric a nivell europeu que ens permeti realitzar l’estudi de validació amb malalts de Parkinson, necessari per poder avançar cap a la seva aplicació clínica”, subratlla Francisco Ciruela.
D’altra banda, els investigadors han adaptat recentment, gràcies al finançament de la Fundació Michael J. Fox, un assaig per determinar ecto-GPR37 en mostres de sang de pacients, “la qual cosa facilita molt la seva determinació analítica”, conclouen.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).