Llicenciada i doctora en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, Virginia Nunes va iniciar la seva carrera científica a finals dels anys 70, quan es va incorporar al servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau amb el seu amic i company de la carrera de biologia, en Fèlix Rueda. Destacava per la seva gran intel·ligència i capacitat de treball, així com per la seva empatia, generositat, amistat i valentia.
Després d’una estada a París per formar-se en genètica humana, va tornar a l’Hospital de Sant Pau per treballar amb el grup de genètica humana liderat per la Dra. Baget i el Dr. Estivill. A finals dels anys 90, es va traslladar a l’Institut de Recerca Oncològica (IRO), que més tard esdevindria l’IDIBELL, del qual en va ser una de les membres fundadores i on va esdevenir cap del Centre de Genètica Mèdica i Molecular. Més endavant es va convertir en la cap del grup de Genètica Molecular Humana i coordinadora del Programa de Gens, Malaltia i Teràpia, també de l’IDIBELL.
El focus de la seva recerca es va centrar en la identificació de les bases genètiques de diverses malalties hereditàries. Va contribuir significativament al desenvolupament de noves tècniques de diagnòstic molecular, avançant en la comprensió dels mecanismes genètics que provoquen malalties com la cistinúria o el Síndrome de Wolfram i en la creació de tractaments més efectius.
La Dra. Nunes era coneguda per la seva gran empatia, mantenint sempre les portes del seu despatx obertes per escoltar i ajudar a qui ho necessitava. La seva valentia era palpable en la defensa de les causes que considerava justes, parlant amb sinceritat i sense embuts, fet que li va guanyar el respecte i l’amistat de molts companys. A més, era una persona enormement generosa, ajudant a tothom, tant emocionalment com materialment, sempre que podia.
Virginia Nunes també era una persona poc convencional, que prioritzava les seves idees i creences, fent gala d’una alegria i originalitat que la feien única. Els seus col·legues i amics la recordaran com una gran amiga i molt ocurrent.
La seva contribució a la genètica i la seva dedicació a la investigació han estat fonamentals per als avenços en aquest camp. La seva pèrdua deixa un buit enorme a l’IDIBELL i a tota la comunitat científica.
Des de l’IDIBELL volem transmetre el nostre més sentit condol a la família i amics de la Dra. Nunes. La seva dedicació, humanitat i excel·lència científica seran recordades per sempre.
Descansa en pau, Virginia.