Aquesta troballa qüestiona la idea prèvia que certes lesions cerebrals eren irreversibles i obre així noves perspectives en el tractament de l’ictus, de forma que molts més pacients tindran l’opció de beneficiar-se dels resultats positius de la trombectomia mecànica.
A l’estudi, anomenat IN EXTREMIS-LASTE, hi han participat 26 hospitals de França i 7 d’Espanya, amb un total de 333 pacients inclosos. La investigació ha estat liderada per l’Hospital Universitari de Montpeller, mentre que l’Hospital Universitari de Bellvitge és el centre de l’estat espanyol que hi ha aportat més pacients.
La trombectomia és una tècnica per restablir el flux sanguini en pacients amb ictus eliminant l’obstrucció amb procediments mecànics que es va convertir en el tractament estàndard a partir del 2015. Tanmateix, habitualment només se seleccionen per a aquesta intervenció els pacients que només pateixen quantitats limitades de dany cerebral. Aquest criteri s’ha basat en la suposició que la restauració del flux sanguini en grans àrees del cervell irreversiblement danyades no només era inútil, sinó que fins i tot podia causar danys addicionals pel major risc d’hemorràgia, entre d’altres efectes perjudicials de la reperfusió. Tot i això, la xarxa internacional de centres d’ictus en la qual participa l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL ha anat demostrant el contrari.
L’assaig IN EXTREMIS-LASTE va seleccionar pacients que fins ara es consideraven “irrecuperables” a la pràctica habitual per l’oclusió de grans vasos i els amplis danys en el teixit cerebral, els quals van ser tractats amb trombectomia mecànica durant les 7 hores posteriors a l’ictus.
Les conclusions indiquen que la magnitud del benefici és molt considerable, i similar a l’observada en pacients que presentaven quantitats moderades o petites de dany cerebral. A més, ha estat un dels pocs assaigs de trombectomia mecànica que han demostrat els beneficis d’aquest procediment en termes de mortalitat.
Del treball, se’n desprèn que fins un 20% més de pacients amb ictus amb oclusió de grans vasos –abans considerats inelegibles– es podran beneficiar de la trombectomia mecànica.
Segons proposen els investigadors principals de l’estudi, una de les explicacions d’aquests resultats pot ser que la part del cervell que els estudis d’imatge suggereixen que queda morta pot ser que no ho estigui del tot. En aquestes àrees, suggereixen, hi poden quedar illes de teixit cerebral supervivents que són recuperables amb reperfusió. Aquests descobriments estan en línia amb els d’altres estudis publicats recentment.
Segons destaca el Dr. Pere Cardona, investigador de l’IDIBELL i neuròleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge, aquest estudi “pot suposar un canvi important en els criteris de maneig de pacients amb ictus aguts amb gran oclusió, i també obren un nou camp de recerca de models per entendre millor la mort neuronal i les capacitats de recuperació del teixit cerebral en la fase aguda d’un ictus”.