Diferents estudis han mostrat que existeix una relació entre els indicadors socioeconòmics i la permanència de pacients en programes d’atenció de malalties cròniques, fet que pot impactar en la disminució de la seva esperança de vida o un augment de les hospitalitzacions. Ara, amb aquest treball, l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), juntament amb el Grup de Recerca en Malalties Cardiovasculars (BIO-HEART) de l’IDIBELL, ha estat el primer centre en avaluar l’impacte de l’estatus socioeconòmic en l’efectivitat de programes globals d’insuficiència cardíaca. Segons l’anàlisi retrospectiva dels casos de 77.500 persones amb insuficiència cardíaca donades d’alta a Catalunya entre 2015 i 2019, la implementació de programes multidisciplinaris i que integren atenció primària i hospitalària comporta beneficis independentment del nivell socioeconòmic dels pacients.
Per portar a terme l’estudi, els casos dels pacients estudiats han estat dividits en dos grans grups: els tractats al HUB i les persones ateses a la resta d’àrees assistencials catalanes. De forma global, els resultats de l’estudi indiquen que durant el període de consolidació de la Unitat Multidisciplinària d’Insuficiència Cardíaca Comunitària del HUB (anys 2018-2019) s’ha registrat una reducció significativa dels reingressos i les morts relacionades directament amb la insuficiència cardíaca entre els pacients de la unitat en relació a la resta de pacients catalans.
Atenent a l’efecte concret de les desigualtats socioeconòmiques, l’estudi mostra una reducció de la mortalitat en els nivells baix i molt baix a l’àrea HUB en relació a la resta del territori. De la mateixa forma, el risc de mort, que és menor entre les persones dels estrats alt o molt alt, també veu accentuada aquesta tendència entre les persones amb insuficiència cardíaca tractades pel HUB en comparació amb la resta de Catalunya.
Tal i com resumeix el Dr. Josep Comín, cap de l’Àrea de Malalties del Cor del HUB, “amb aquest estudi hem demostrat, d’una banda que les desigualtats socioeconòmiques són un predictor de l’evolució de pacients amb insuficiència cardíaca, i d’altra que la implementació d’un programa d’abordatge de la insuficiència cardíaca basat en un model en que recursos hospitalaris i d’atenció primària s’integren optimitza el control de la malaltia, independentment de la situació socioeconòmica de cada persona”.