Escoltes una cançó nova, t’agrada, t’interessa, la vols tornar a escoltar, et fa sentir bé. Però, què passa abans? La curiositat que t’ha despertat la cançó ha fet que t’agradi? O com t’ha agradat la cançó has sentit curiositat per ella?
Aquesta és la incògnita que el grup de recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona (UB) volien resoldre a través d’un gran experiment en viu amb l’orquestra simfònica de Milà. Utilitzant les 1.000 persones del públic com a participants de l’estudi, l’experiment es va emmarcar dins les jornades de divulgació científica de Milà que barregen música i ciència.
“Volíem que l’experiència fos en un entorn natural, en una sala de concert, on els participants escoltessin música en directe de la mà d’una gran orquestra, i no petits fragments de cançons enregistrades com al laboratori“, indica el Dr. Antoni Rodríguez Fornells, cap del grup de recerca de l’IDIBELL i la UB.
Dels 1.000 assistents al concert, 727 van decidir participar en l’experiment que el grup de científics plantejava. Fer-ho era molt fàcil, mentre l’orquestra interpretava “Fratres” d’Arvo Pärt, una cançó poc coneguda perquè l’audiència pogués sentir curiositat, l’únic que havien de fer era indicar el grau de curiositat o plaer que estaven sentint en cada moment.
A través d’una aplicació mòbil, la meitat de l’auditori valorava el plaer que sentia i l’altra meitat la curiositat. Eren mesures en temps real, a través d’una barra graduada (com un termòmetre) mostraven el seu interès i plaer en cada moment, segons sentissin. Els resultats recollits van mostrar que efectivament hi havia correlació temporal entre curiositat i plaer, primer una cançó ens desperta curiositat, i és aquest interès, el que ens fa sentir plaer al cap d’uns segons.
Després de la peça musical, el director de l’orquestra Ruben Jais i la neurocientífica promotora de l’experiment Laura Ferreri, de la Universitat de Pavia, van oferir una xerrada divulgativa sobre neurociència i música. Durant la xerrada van aprofitar per explicar els diferents elements que formaven la peça que acabaven d’interpretar i el perquè de cadascun d’ells.
Per finalitzar la jornada, l’orquestra va tornar a interpretar la peça Arvo Prät, i es va demanar als assistents que tornessin a valorar el seu plaer i la seva curiositat. Aquest segon cop, la curiositat envers la cançó es mantenia, en canvi, el plaer que se sentia a l’escoltar-la va augmentar. “Conèixer l’estructura de la cançó i el perquè d’aquesta, fa que l’apreciïs més i que t’acabi agradant més. Si coneixes més del tema en podràs gaudir més“, assegura Gemma Cardona, investigadora de l’IDIBELL i la UB.
Per sorpresa de tots els assistents, els investigadors van presentar els resultats preliminars que s’havien obtingut durant la primera interpretació de la peça, fet que va ser molt apreciat per l’audiència. El Dr. Xim Cerdá, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’IDIBELL, assegura que “ha estat una gran experiència que ens agradaria repetir a Catalunya. Ara toca analitzar els resultats en profunditat per conèixer més detalls sobre l’evolució natural de la curiositat i el plaer que ens fan sentir les cançons“.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).