El grup de Biologia de Cèl·lules Mare Hematopoètiques i Leucemogènesi de l’IDIBELL, dirigit per la Dra. Alessandra Giorgetti, professora associada de la Universitat de Barcelona, ha descobert un nivell addicional de regulació gènica associat a l’evolució del dèficit de GATA2, un trastorn genètic rar que pot tenir manifestacions clíniques hematològiques com un tipus de leucèmia. Ara, els investigadors han caracteritzat el genoma i l’epigenoma de pacients amb aquesta mutació hereditària del gen GATA2 i han identificat un patró específic de metilació de l’ADN.
La metilació de l’ADN és un procés natural que modifica el genoma en afegir etiquetes químiques a certes regions. Aquestes etiquetes poden activar o desactivar els gens, cosa que afecta la funció de les cèl·lules. En individus que portadors de mutacions a GATA2, els investigadors han trobat que certes regions de l’ADN estaven anormalment metilades, cosa que podria explicar l’evolució de la malaltia a manifestacions clíniques greus.
L’estudi, publicat aquesta setmana a la revista Haematologica, va involucrar l’anàlisi de mostres d’ADN de 20 portadors de GATA2 i 8 individus sans. Els investigadors, també membres del Programa de Traducció Clínica de Medicina Regenerativa de Catalunya (P-CMR[C]), van utilitzar tecnologies de seqüenciació avançada per mapejar els canvis epigenètics a l’ADN, creant un perfil detallat de l’epigenoma de cada individu.
Segons Oskar Marin Bejar, investigador postdoctoral Marie Skłodowska-Curie a l’IDIBELL i primer autor de l’estudi: “Durant molts anys, els investigadors translacionals i els clínics han centrat la seva atenció en la caracterització de mutacions d’ADN en gens específics associats a la malaltia; no obstant, no podem ignorar que les alteracions en l’expressió gènica i els canvis epigenètics poden tenir un impacte en la seva progressió”.
Al comparar l’epigenoma dels dos grups, els investigadors van poder identificar una signatura de metilació de l’ADN específica associada a la deficiència de GATA2, que es podria fer servir en el futur per diagnosticar abans i amb més precisió l’evolució clínica de la deficiència de GATA2.
L’estudi proporciona informació important sobre els mecanismes subjacents de la deficiència de GATA2 i destaca el potencial de la caracterització de l’epigenoma com a eina analítica per als trastorns genètics. Amb més investigació, aquesta metodologia podria ajudar els metges en el procés de diagnòstic i en la presa de decisions sobre el tractament més adequat en malalties rares com la deficiència de GATA2 però també en trastorns més comuns amb un esdeveniment genètic primerenc, com el càncer.
El projecte ha estat un esforç de col·laboració entre la Fondazione Pisana per la Scienza ONLUS, el consorci GATA2-HuMo, GESMD i l’Institut Josep Carreras, entre d’altres; a més, no hagués estat possible sense les agències de finançament, especialment EraPerMed i la subvenció inicial de l’Associació Europea d’Hematologia (EHA).