Investigadores de l’IDIBELL i el CNIO proposen biomarcadors per seleccionar pacients amb càncer de mama que podrien beneficiar-se del tractament amb Denosumab

  • L’estudi recolza el benefici terapèutic d’aquest fàrmac en pacients postmenopàusiques amb tumors de mama hormono negatius i expressió de la proteïna RANK.
  • “Aquests resultats reactiven l’opció d’obrir assajos clínics amb Denosumab en càncer de mama seleccionant els pacients”, diu Eva González-Suárez, autora principal i investigadora del CNIO i l’IDIBELL.
  • Els resultats es publiquen avui a la revista científica EMBO Molecular Medicine.
NO028 - Eva Gz-Sz CNIO - Imatge noti

El fàrmac Denosumab s’utilitza actualment per al tractament de l’osteoporosi i la metàstasi a l’os. Des de fa més d’una dècada, també se n’estudia el potencial benefici terapèutic en el tractament del càncer de mama. No obstant això, amb dades clíniques contradictòries, el benefici en la supervivència de pacients amb càncer de mama no és clar.

Amb l’objectiu de seleccionar les pacients que es podrien beneficiar d’aquest fàrmac, els investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderats per Eva González-Suárez, han analitzat l’expressió de la proteïna RANK i del seu lligand RANKL en més de 2.000 tumors de mama, 777 sense expressió de receptors hormonals, procedents de quatre cohorts independents.

Els resultats mostren que l’expressió de la proteïna RANK és més freqüent en els tumors sense receptors hormonals, on s’associa amb un mal pronòstic i una mala resposta a la quimioteràpia. A més, els investigadors van observar una activació més gran de la via de RANK en els tumors de mama després de la menopausa, amb la qual cosa, l’ús de l’inhibidor Denosumab, afegit al tractament de base, podria tenir més valor terapèutic en pacients postmenopàusiques amb tumors de mama hormononegatius i expressió de la proteïna RANK.

Els tumors sense receptors hormonals, aquells en què les cèl·lules canceroses no contenen receptors d’estrogen i progesterona, tenen pitjor pronòstic i opcions de tractament limitades. “Atesa l’heterogeneïtat del grup de tumors de mama hormono negatius, comptar amb biomarcadors que discriminin millor el pronòstic d’aquests pacients és essencial, i més si aquests marcadors permeten triar el tractament més adequat“, assenyala Eva González-Suárez, cap del Grup de Transformació i metàstasi del CNIO i investigadora de l’IDIBELL. El següent pas seria, per tant, “dissenyar un assaig clínic en pacients amb tumors hormono negatius, que expressin el receptor RANK en pre i postmenopausa“.

 

Més de 2000 mostres de quatre cohorts

 

En aquest estudi, Marina Ciscar i Eva M. Trinidad, co-primeres autores de l’estudi, van unir esforços per determinar el valor terapèutic de la via RANK en càncer de mama. Ciscar i altres membres de l’equip de González-Suárez, van analitzar aquestes proteïnes en més de 2000 mostres de tumors de mama de quatre cohorts antigues, la majoria provinents de l’equip d’Emad Rakha, a la Universitat de Nottingham, on segueixen les pacients des de fa dues dècades, i dues d’espanyoles, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del CNIO.

Ciscar i els seus col·laboradors van trobar que al 40% dels tumors hormono negatius s’expressava el receptor RANK, i aquesta expressió s’associava a pitjor pronòstic i supervivència de les pacients.

Per la seva banda, Eva M. Trinidad va emprar models experimentals de ratolí als quals va implantar un petit fragment dels tumors humans al mateix òrgan d’origen. En aquests models, la inhibició de RANKL va reduir la proliferació i plasticitat de les cèl·lules tumorals humanes, va regular la immunitat i el metabolisme del tumor i va millorar la resposta a la quimioteràpia. D’aquesta manera, els investigadors van concloure que la via de RANK podria servir com a biomarcador i també com a diana terapèutica.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top