Professionals del grup de recerca en control del tabac de l’IDIBELL i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van organitzar divendres passat el Simposi sobre control del tabaquisme amb la presència de més d’un centenar d’assistents. Una jornada que va servir per a revisar les polítiques vigents i proposar reptes de futur amb la comunitat científica i responsables d’aquesta àrea vinguts d’arreu i que va comptar amb la presència en la inauguració del conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Manel Balcells, i en la clausura de la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas.
El conseller de Salut, Manel Balcells, va destacar que el tabac és una de les prioritats del Pla de Salut ja que, a dia d’avui, encara hi ha un milió i mig de fumadors i aquesta dada està estancada des del 2017. Per aquest motiu va insistir en la necessitat de tirar endavant mesures per reduir l’ús del tabac com pot ser prohibir a les terrasses, a espais concrets, limitar la publicitat encoberta, tenir un control més sever de les cigarretes electròniques o poder ajudar a deixar de fumar, a través de tractaments més assequibles, especialment pel grups més vulnerables de la nostra societat, entre d’altres.
Durant la jornada, a la sessió de la tarda, també es va presentar la Tobacco Control Scale, un rànquing que descriu les accions preses pel control del tabac implementades als 27 països de la Unió Europea més 10 països extra comunitaris i que avalua el nivell d’aplicació de les polítiques de control del tabac. La Tobacco Control Scale va ser creada l’any 2006 pels experts internacionals Luk Joossens i Martin Raw, i és basa en sis polítiques que serveixen per avaluar el nivell d’aplicació de les polítiques de control del tabac a cada país.
Presentació de la Tobacco Control Scale 2021
En l’edició d’aquest any es pot veure l’evolució de les polítiques de control del tabac des de la seva última edició l’any 2019 i mostra que, en l’actualitat, encara hi ha 17 països que han obtingut menys de 50 punts, molt indicatiu que cal actuar amb urgència per tal de revertir aquesta situació.
Així doncs, Irlanda i el Regne Unit són els països amb la puntuació més alta (tots dos amb 82 punts sobre 100) juntament amb França que ocupa el tercer lloc amb 71 punts. A aquests països els va molt bé amb les seves polítiques de control del tabac. Així doncs, per exemple, Irlanda té el preu del paquet de cigarrets més alt de tot Europa (15,40 euros per paquet). Per contra, Suïssa i Bòsnia-Hercegovina són els països amb la puntuació més baixa (35 i 25 punts respectivament).
Entre els països que han millorat significativament la seva posició hi podem trobar els Països Baixos i Dinamarca, amb un augment de 9 punts respecte l’edició 2019. Això es deu bàsicament a l’augment dels impostos del tabac i la implementació de l’envasat neutre o genèric del tabac. Per altra banda, altres 11 països (Regne Unit, França, Irlanda, Noruega, Turquia, Eslovènia, Bèlgica, Israel, Hongria, Països Baixos i Dinamarca) també han implementat l’empaquetat neutre i, sembla ser que Finlàndia, ho farà el proper 2023. “Els envasos neutres existeixen, en l’actualitat, en onze països però hauria de ser un estàndard per a tots els països del continent europeu” afirma Luk Joossens de l’Smoke Free Partnership, i afegeix, “l’escala ens mostra que encara hi ha marge per millorar en les polítiques de control del tabac i fins i tot en els països que ja ho estan fent bé”.
L’Estat espanyol podria millorar el seu posicionament
En el cas de l’Estat espanyol, que tot i mantenir 58 punts en l’escala com en l’edició de 2019, perd una posició en el rànquing i se situa en l’11a posició. “Espanya és exemple d’un estat que, tot i haver progressat en control del tabac en les darreres dècades, s’ha quedat estancat” comenta Esteve Fernández cap del grup de recerca en control del tabac de l’IDIBELL i l’ICO i coautor de l’informe, que afegeix que “tenim assignatures pendents per al control del tabac, com l’increment de preus i l’empaquetat neutre, mesures demandades per les societats científiques i civils del país repetidament i teòricament contemplades en el Pla Integral de Tabaquisme i la nova legislació sobre tabac retinguda des de fa més d’un any al Ministeri de Sanitat”.
La puntuació d’Espanya no ha progressat ja que “tot i millorar en aspectes com el suport als fumadors per deixar-ho o les experiències de platges lliures de fum, gairebé no van augmentar els impostos del tabac durant els darrers 10 anys” afirma Ariadna Feliu, investigadora de l’IDIBEL, l’ICO i la IARC, i co-autora de l’informe. Feliu també destaca la manca de recursos per al control del tabac a Espanya i la resta de països, possiblement a causa de la pandèmia de COVID-19 ja que “cap dels 37 països que apareixen al llistat arriba a gastar 2 euros per càpita en el control del tabac i, en alguns països, s’ha reduït fins i tot el finançament en aquests últims anys”. Els autors de l’informe afegeixen que un altre obstacle important per al control del tabac continua sent la interferència de la indústria tabaquera en les seves polítiques públiques que impedeix als països fer progressos significatius.