El pneumococ, o Streptococcus pneumoniae, és el principal responsable d’infeccions greus com la pneumònia o la meningitis, així com d’altres de menys severes com l’otitis mitjana. Les vacunes per prevenir la infecció d’aquests bacteris han canviat completament l’epidemiologia d’aquestes malalties, disminuint significativament les malalties invasives causades pel pneumococ.
Ara, un estudi del grup de recerca en Epidemiologia de les Infeccions Bacterianes de l’IDIBELL i de l’Hospital Universitari de Bellvitge, liderat per la Dra. Carmen Ardanuy, també investigadora del CIBERes, ha descrit els canvis en la freqüència de variants o serotips i sensibilitat antibiòtica del pneumococ causant de pneumònia a l’adult a Espanya entre el 2011 i el 2019. L’objectiu era conèixer l’impacte de la vacunació sobre aquestes variables.
A l’estudi publicat a la revista Microorganisms es descriu que el serotip 3, inclòs a la vacuna actual, és el més freqüent en la pneumònia per pneumococ. Aquestes dades concorden amb altres treballs previs publicats on s’indicava que la vacuna presentava una baixa efectivitat en prevenir la infecció per aquest serotip.
El segon serotip més freqüentment trobat va ser el serotip 8, no inclòs a la vacuna actual, i especialment associat a pneumònia bacterièmica, és a dir, quan la infecció es dissemina des dels pulmons i arriba a la sang. Aquest serotip és especialment important en adults menors de 65 anys. Això subratlla l’alta capacitat invasiva d’aquest serotip i la importància de la inclusió del serotip 8 a les estratègies de prevenció per intentar disminuir-ne la prevalença.
Pel que fa a les pneumònies no bacterièmiques, en què els bacteris no arriben a la sang, s’ha trobat una elevada proporció del serotip 11A. Aquest serotip és resistent als antibiòtics anomenats betalactàmics, com la penicil·lina, per això és crucial detectar-los per administrar el tractament adequat. Igual que el serotip 8, el serotip 11A s’inclourà a la futura vacuna, cosa que pot ajudar a reduir la seva incidència.
“Els canvis observats en aquest estudi posen de manifest la necessitat d’una vigilància contínua de l’epidemiologia de les malalties pneumocòciques malgrat els avenços en les estratègies de vacunació”, apunta la Dra. Ardanuy. “Conèixer com va evolucionant el bacteri ens pot ajudar a plantejar noves vacunes més efectives”.
Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració amb investigadors del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el Centre Nacional de Microbiologia (CNM-Madrid) i dos grups CIBERs.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).