Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Universitari de Bellvitge i el Centre de Recerca Biomèdica de La Rioja (CIBIR) han dut a terme un estudi conjunt que ha permès identificar un possible tractament farmacològic mitjançant la modulació de la proteïna adrenomedulina. Els autors de la troballa han demostrat la implicació d’aquesta proteïna en el desenvolupament de l’HHT (telangiectàsia hemorrágica hereditària), també coneguda com a malaltia de Rendu-Osler.

El descobriment de la Unitat d’Angiogènesi del CIBIR, coordinada pel Dr. Alfredo Martínez, i de la Unitat d’HHT de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la que té un nombre més alt de pacients d’Espanya, liderada pel Dr. Antoni Riera-Mestre, també de l’IDIBELL, obre la porta a l’ús de noves teràpies basades en la modulació de l’adrenomedulina com un possible futur tractament de la malaltia.

L’HHT és una malaltia minoritària que afecta una de cada 6.000 persones, causant-los malformacions vasculars, tant en capil·lars (denominades telangiectàsies), com en vasos de més calibre, sobretot a nivell pulmonar i hepàtic. La patologia, que en l’actualitat no té cura, té com a manifestació clínica més freqüent les hemorràgies nasals de repetició, per la presència de telangiectàsies a aquest nivell.

En el seu estudi, els científics van plantejar la implicació de l’adrenomedulina en el desenvolupament de la malaltia. En condicions fisiològiques normals, l’adrenomedulina és un pèptid vasodilatador que regula la secreció d’hormones com ara la insulina, modula la resposta inflamatòria, promou la regeneració després d’un dany i, pel que fa als vasos sanguinis, contribueix a la regulació de l’estabilitat de l’endoteli vascular.

Per demostrar la seva hipòtesi, els investigadors van comparar els nivells d’adrenomedulina en mostres de sang de 45 pacients de la unitat d’HHT de l’Hospital Universitari de Bellvitge amb els de 50 voluntaris sans entre donants habituals del Banc de Sang de l’Hospital San Pedro, de Logroño, els quals van participar-hi com grup de control. Posteriorment, les mostres van ser anonimitzades i enviades al CIBIR per a la seva anàlisi.

Com a objectiu secundari, els investigadors van realitzar estudis immunohistoquímics d’adrenomedulina en biòpsies de telangiectàsies cutànies del tou de les mans de pacients amb HHT, que al seu torn van ser comparades amb mostres de pell sana (dels voltants de l’extracció de melanomes cutanis).

L’estudi va descobrir que, tant en les anàlisis de sang com en les biòpsies de les telangiectàsies, els nivells d’adrenomedulina dels pacients amb HHT eren més elevats que en els voluntaris sans.

Es tracta, doncs, d’un treball d’investigació traslacional col·laboratiu entre els dos centres, que ha estat publicat a la prestigiosa revista European Journal of Internal Medicine. Aquesta publicació forma part de la tesi doctoral de la Dra. Adriana Iriarte (de la Unitat d’HHT, Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari de Bellvitge i de l’IDIBELL), primera signant del treball.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).