El grup de quimioresistència del Programa ProCURE de l’IDIBELL i l’ICO, sota la direcció de l’investigador Alberto Villanueva, ha col·laborat en un estudi liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) en el que han investigat l’ús seqüencial de combinacions de dosis baixes d’agents quimioterapèutics amb mimètics BH3 per augmentar l’eficàcia dels tractaments actuals del rabdomiosarcoma, un tumor pediàtric molt agressiu. Aquesta nova estratègia, alhora que millora la resposta antitumoral, disminueix la toxicitat induïda per la teràpia i la protecció antiapoptòtica evitant la resistència als tractaments. En la investigació, s’han combinat tant estudis in vitro en línies cel·lulars com in vivo en orthoxenografts, o PDOX derivats de pacients.
L’equip d’Alberto Villanueva ha traslladat la seva àmplia experiència en la generació de models tumorals ortotòpics en ratolins, és a dir, fragments de tumors humans implantats en els ratolins en el mateix òrgan d’origen, de tumors d’adults al terreny pediàtric amb l’objectiu d’ajudar a millorar el seu tractament. Així, en els últims anys i en col·laboració, majoritàriament, amb el Servei d’Oncologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron han generat un important banc d’aquest tipus de models tumorals pediàtrics. Un d’ells és el que s’ha utilitzat per a poder avançar en la millora del tractament del rabdomiosarcoma presentat en aquest treball. Així mateix, en aquest estudi a més també ha participat la unitat de Oncològica Pediàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Deu, així com l’spin-off Xenopat S.L com a part de la seva acció social corporativa.
El rabdomiosarcoma, el sarcoma de teixits tous més freqüent en pacients pediàtrics, és un tipus de tumor altament agressiu i que no sol tenir bon pronòstic, especialment en pacients refractaris o amb recaiguda. Actualment l’estratègia terapèutica inclou quimioteràpia, radioteràpia i cirurgia però la baixa taxa de supervivència en pacients d’alt risc, així com les elevades toxicitats derivades del tractament i la manca de biomarcadors evidencien la necessitat de noves estratègies terapèutiques.