Un estudi dut a terme en 127 centres hospitalaris espanyols i amb la participació de l’IDIBELL suma una informació completa sobre les complicacions i pronòstic dels primers 4.035 pacients amb COVID-19 ingressats al país.
La investigació també ha permès identificar algunes variables que s’associen amb pitjor pronòstic, el que serà de gran utilitat per a la identificació d’aquells pacients amb major risc de mort durant l’ingrés.
Més de 500 professionals sanitaris de 127 centres hospitalaris, inclòs el Dr Jordi Carratalà, metge i investigador a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital Universitari de Bellvitge, han col·laborat en l’estudi COVID-19@Spain, promogut per la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) per determinar les característiques epidemiològiques i clíniques dels pacients hospitalitzats amb COVID-19 en tot el territori espanyol, i identificar els factors predictors de mort.
La foto fixa i troballes d’aquesta cohort nacional, que va analitzar els primers 4.035 pacients amb COVID-19 ingressats des de l’inici de l’epidèmia fins el 17 de març de 2020, mostra que l’edat mitjana va ser de 70 anys, el 25% tenia més de 80 anys, i el 61% eren homes. Més del 70% tenia alguna malaltia subjacent i més del 25% patia com a mínim tres malalties de base. Les més freqüents van ser hipertensió arterial, cardiopatia crònica, diabetis, MPOC i obesitat.
Els símptomes més comuns van ser febre, tos, malestar general i dificultat per respirar. Durant l’hospitalització, un de cada tres pacients va desenvolupar síndrome del destret respiratori agut, el 18,5% van ingressar a la UCI i el 15,5% van ser sotmesos a ventilació mecànica. Van morir el 28% dels pacients i la mort va ocórrer com a mitjana 10 dies després de l’ingrés. La mortalitat va ser de el 59,3% en els pacients amb destret respiratori, de l’54.9% en aquells amb edat igual o superior a 80 anys, de el 47,7% en aquells que tenien tres o més malalties subjacents, de l’45,7% aquells sotmesos a ventilació mecànica i de l’42,4% aquells ingressats a UCI.
L’anàlisi estadística va posar de manifest l’existència de 17 variables que es van associar amb major risc de mort, el més determinant dels quals va ser l’edat. També es van associar amb major risc de mort el sexe masculí, la presència d’algunes malalties subjacents (hipertensió arterial, obesitat, cirrosi hepàtica, malaltia neurològica crònica, càncer actiu i demència), algunes característiques clíniques com dificultat respiratòria o disminució de la consciència, la baixa oxigenació de la sang i algunes proves de laboratori com el quocient neutròfils/limfòcits i la funció renal.
Val la pena ressaltar que no hi va haver diferències en la mortalitat ajustada per gravetat entre les diferents zones geogràfiques, el que parla a favor de l’homogeneïtat en la qualitat assistencial al país.
Fins a la data, s’han publicat tres cohorts nacionals de pacients hospitalitzats amb COVID-19, dues de la Xina i una de Regne Unit. En totes elles es va fer una descripció més o menys detallada dels pacients, la malaltia i l’evolució; però, en cap de les tres es va examinar el paper de les proves de laboratori en el pronòstic de la malaltia.
Comitè Científic
COVID-19@Spain compta amb un Comitè Científic integrat per investigadors clínics de diversos hospitals espanyols com l’Hospital Gregorio Marañón, l’Hospital La Paz i l’Hospital Infanta Leonor de Madrid; els Hospitals Verge Macarena i Verge del Rocío de Sevilla i l’IDIBELL/Hospital de Bellvitge a Barcelona. El comitè compta a més amb investigadors de el Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carlos III i de la Fundació SEIMC-GESIDA.