Un estudi liderat per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, que ha comptat amb la col·laboració del Dr. Lluís Fuentemilla del grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha demostrat que restringir el somni a 4 hores en una sola nit dificulta l’adquisició de noves memòries l’endemà, i una durada ‘normal’ del son, d’entre 7 i 8 hores, podria revertir aquests efectes.

L’estudi, publicat a la revista Scientific Reports, demostra que el somni millora el record de les memòries més febles contribuint a la reactivació dels circuits neuronals que s’havien activat durant l’adquisició inicial de l’esdeveniment. La reactivació d’aquests circuits podria facilitar-se no només a través del son nocturn, sinó també a través de la migdiada.

Per a la investigació, a un grup de voluntaris se’ls va permetre dormir 8 hores mentre que a l’altre només 4 hores, l’endemà tots dos grups van haver de memoritzar parelles de cares de personatges famosos que se’ls van mostrar repetidament. Per a l’anàlisi, es va registrar el patró d’activitat cerebral dels voluntaris al recordar les cares, com més consistent és aquest patró en les successives repeticions més fort es considera que és el record.

Els resultats van mostrar que aquells voluntaris que havien dormit menys hores mostraven una menor consistència en els patrons neuronals de les diferents repeticions, mostrant una menor retenció del record. No obstant això, després permetre’ls dormir un període de 8 hores a la nit següent a l’experiment, els dos grups de participants van mostrar una execució molt similar a la prova de memòria.

En definitiva, l’estudi demostra que tot i que dormir poc pugui afectar negativament el procés de formació de la memòria, aquests efectes podrien revertir si la durada de el següent període de son és ‘normal’. Però si en comptes d’això, es produeix una restricció crònica de son, la memòria podria veure’s afectada.

Text adaptat de Universitat Pablo de Olavide de Sevilla