Un equip investigador català ha aconseguit reproduir al laboratori com alguns tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 (NF1) evolucionen cap a formes malignes agressives, un avenç que podria ajudar a desenvolupar nous tractaments per a aquesta malaltia genètica minoritària. A més, l’estudi, liderat per investigadors de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), en col·laboració amb l’IDIBELL i l’ICO, i publicat a Nature Communications, ha permès identificar una possible combinació terapèutica amb potencial per al tractament d’aquests tumors, combinant dos fàrmacs: olaparib i selumetinib.
Aquest estudi s’emmarca dins els esforços de recerca en malalties minoritàries, un àmbit estratègic per a l’IDIBELL a través del programa REMMA (Recerca en Malalties Minoritàries de l’Adult de Bellvitge), que promou la investigació translacional per millorar el diagnòstic i tractament de patologies poc prevalents, com la neurofibromatosi tipus 1.
La neurofibromatosi tipus 1: una malaltia minoritària amb necessitats no cobertes
La neurofibromatosi tipus 1 afecta aproximadament una de cada 3.000 persones i és una malaltia genètica hereditària que predisposa al desenvolupament de tumors del sistema nerviós perifèric. Les persones amb NF1 poden desenvolupar tumors benignes anomenats neurofibromes, que en alguns casos evolucionen cap a tumors malignes de la beina nerviosa perifèrica (MPNST), un tipus de càncer molt agressiu i difícil de tractar.
Fins ara, entendre com es produeix aquesta transformació maligna havia estat un dels grans reptes de la recerca en NF1, especialment en el context de les malalties minoritàries, on sovint hi ha una manca de models experimentals adequats.
Un model pioner per reproduir la progressió tumoral
Per abordar-lo, els investigadors van crear un model innovador a partir de cèl·lules mare humanes modificades genèticament. Aquest sistema permet reproduir al laboratori les diferents fases de la progressió tumoral i estudiar quins mecanismes moleculars intervenen en el procés, des d’estadis benignes a formes malignes.
Els resultats mostren que la pèrdua d’un mecanisme clau de regulació genètica, conegut com a PRC2, és determinant perquè els tumors adquireixin característiques malignes. “Aquest treball ens ha permès reproduir al laboratori, per primera vegada i de manera molt precisa, la progressió dels tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 des d’estadis benignes fins a formes malignes”, explica Eduard Serra, investigador de l’IGTP i co-autor principal de l’estudi. “Això ens ajuda a entendre millor quins mecanismes impulsen aquesta transformació i ens ofereix una nova plataforma per identificar possibles estratègies terapèutiques”, afegeix Meritxell Carrió, l’altra co-autora principal de l’estudi.
Noves oportunitats terapèutiques
A més, a partir del model, l’equip investigador va realitzar un cribratge de centenars de compostos terapèutics i va aconseguir identificar una possible vulnerabilitat específica dels tumors malignes associats a NF1. En experiments preclínics, la combinació dels fàrmacs olaparib i selumetinib va aconseguir reduir significativament el creixement tumoral, obrint noves vies per al desenvolupament de tractaments en aquests pacients.
“La transformació dels neurofibromes en tumors malignes és un procés extremadament complex i difícil d’estudiar”, explica Itziar Uriarte, primera signant del treball, que també va constituir la seva tesi doctoral. “El model desenvolupat ens ha permès no només estudiar com es produeix la transformació maligna en NF1, sinó també identificar vulnerabilitats terapèutiques potencials”, afegeix Conxi Lázaro, colíder del grup de Càncer hereditari de l’IDIBELL i l’ICO i integrant de REMMA Bellvitge.
Els investigadors destaquen que aquest tipus de models poden ajudar a accelerar la identificació de noves teràpies per a tumors que actualment tenen poques opcions de tractament.
Recerca col·laborativa amb impacte translacional
L’estudi s’ha dut a terme amb la col·laboració del National Center for Advancing Translational Sciences (NCATS) dels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units, i ha comptat amb finançament de La Marató de TV3, la Children’s Tumor Foundation (CTF) i l’Instituto de Salud Carlos III.
Aquest treball exemplifica el valor de la recerca col·laborativa per avançar en el coneixement i tractament de les malalties minoritàries, un dels eixos clau d’IDIBELL a través del programa REMMA, orientat a traslladar els resultats de la recerca bàsica a la pràctica clínica i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Sobre l’IDIBELL
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).