L’automostra anal és una eina precisa, viable i ben acceptada per detectar i genotipar el virus del papil·loma humà (VPH) entre homes que tenen sexe amb homes i persones trans. Aquesta és la conclusió a la que arriba un nou estudi multicèntric liderat pel CEEISCAT (Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya) i el grup d’Infeccions i Càncer de l’IDIBELL-ICO, validant aquesta estratègia en condicions reals. Els resultats deixen patent que les mostres recollides pels mateixos participants ofereixen resultats equiparables als de les recollides en consulta: la concordança global entre ambdós és del 96%.

Els resultats, dins l’estudi aSELF-GEN, apareixen publicats al Journal of Medical Virology, i avaluen no només la concordança entre les automostres anals i les mostres obtingudes per professionals sanitaris per al genotipat del VPH, sinó també l’acceptabilitat del procediment entre les persones participants. Així, més enllà de corroborar la fiabilitat de l’automostra com a eina de cribratge, l’estudi demostra que és una estratègia més accessible i ben valorada pels qui n’han de ser usuaris: “La majoria de participants van valorar l’automostra com un mètode senzill, acceptable i satisfactori”, puntualitza la Dra. Sònia Paytubi, investigadora de l’IDIBELL-ICO i coautora de l’estudi.

Una concordança del 96% entre l’automostra i el mostreig clínic

L’estudi es va dur a terme en tres unitats de VIH de tres hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Hospital Universitari Vall d’Hebron i Hospital Universitari de Bellvitge) i va incloure 151 participants. Els resultats mostren una alta concordança global del 96,0% entre els dos mètodes de recollida, amb una sensibilitat del 96,4% (detecta gairebé tots els casos positius) i una especificitat del 90,9% (discrimina correctament la majoria de casos negatius) per a la detecció global de VPH. “La bona concordança observada entre l’automostra i la mostra presa per professionals mostra que aquesta estratègia pot ser una alternativa fiable per facilitar l’accés al cribratge del VPH en poblacions exposades a major risc”, destaca la Dra. Cristina Agustí, coautora de l’estudi i investigadora al CEEISCAT.

En la mateixa línia, la Dra. Paytubi subratlla que “les mostres anals recollides per les persones participants identifiquen correctament la gran majoria d’infeccions i ofereixen resultats molt similars als obtinguts en consulta, a més de mantenir-se estables en condicions que permeten un ús flexible fora de l’entorn clínic”.

Més accessibilitat al cribratge i prevenció del càncer

Més enllà de resultats tècnics, el treball apunta a un canvi de paradigma en l’accés al diagnòstic. L’automostra permetria desplaçar part del procés fora de la consulta, ampliant l’accés al cribratge i contribuint a superar barreres com l’estigma o la incomoditat associades a les proves clíniques convencionals.

Aquesta innovació seria especialment rellevant en poblacions clau amb major risc de carcinoma escatós anal associat al VPH, i evidencia com noves estratègies de cribratge poden tenir un impacte directe en la prevenció del càncer.

En aquest context, l’estudi aSELF-GEN estableix les bases per al desplegament de TESTATE Papi, una eina en línia orientada al cribratge de displàsia i càncer anal en homes que tenen sexe amb homes i persones trans que viuen amb VIH. El treball també demostra que les mostres es mantenen estables fins i tot a temperatures elevades, fet que en facilita l’enviament per correu i n’amplia el potencial d’ús fora de l’àmbit hospitalari.

En conjunt, els resultats donen suport a la incorporació de l’automostra anal com a estratègia complementària en futurs programes i recomanacions de cribratge del VPH anal en poblacions exposades a major risc.

Fruit d’una col·laboració entre institucions de referència

Aquest estudi ha estat liderat per professionals del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) del Departament de Salut –i també grup de recerca de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP)-, i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

A l’estudi també hi han participat la School of Public Health Pasteur-Cnam (París, França), el Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia i Medicina Preventiva de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP), l’Institut de Salut Carlos III, la Unitat de VIH i ITS (Servei de Malalties Infeccioses) de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el Departament de Malalties Infeccioses, Fight AIDS Foundation de l’Hospital Germans Trias i Pujol i la Unitat d’ITS i VIH Drassanes–Vall d’Hebron de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.

IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).