Científics catalans han publicat un ampli estudi sobre les taxes de resistència en diferents estreptococs d’animals de Catalunya i sobre els gens associats a aquestes resistències. Els resultats obtinguts criden a intensificar la vigilància compartida per prevenir repercussions en la salut humana.
L’estudi, publicat a Microbiology Spectrum, ha estat liderat per microbiòlegs de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona i el CIBER de Enfermedades Respiratorias, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Salut Animal (CReSA-IRTA), el Wildlife Conservation Medicine Research Group (WildCoM) de la UAB i la Université de Lorraine en França, entre d’altres institucions.
L’estudi ha analitzat retrospectivament 307 estreptococs aïllats d’animals salvatges, bestiar de granja i mascotes de Catalunya (senglars, isards, conills, dofins, voltors, porcs domèstics, vaques, ovelles, gossos i gats). Mitjançant tècniques especialitzades, els científics han analitzat en profunditat la resistència de tots ells a diversos tipus d’antibiòtics, en especial als macròlids i a les lincosamides.
La resistència dels estreptococs als antibiòtics, un problema global
Els estreptococs son bacteris que provoquen infeccions diverses en l’ésser humà. La seva creixent resistència als macròlids ha minvat l’ús d’aquesta família d’antibiòtics per tractar aquestes infeccions, cosa que comporta un problema preocupant de salut mundial. De fet, l’OMS reconeix la resistència als macròlids en alguns estreptococs que infecten humans com un problema de salut global.
L’estudi ha determinat, entre els estreptococs d’animals de Catalunya, unes taxes globals de resistència del 49,2% als macròlids i del 57% a les lincosamides. En la majoria d’aquestes soques resistents, també s’han determinat resistències a altres classes d’antibiòtics.
Les resistències entre els animals de granja són les més altes
Els estreptococs d’animals de granja han estat els que han registrat taxes més altes de resistència. Això es deu possiblement a la pràctica, en el passat –ja prohibida a Europa des del 2006–, de promoure el creixement animal amb antibiòtics, o a tractaments massius en situacions de risc d’epidèmia que poden haver seleccionat llinatges resistents. En canvi, entre els animals salvatges, les taxes de resistència han estat força baixes llevat del cas dels senglars (28,8%), segurament degut a la seva major exposició a entorns humans i ramaders.
Sobre la transferència de resistències entre bacteris d’animals i d’humans
Una selecció de 50 soques resistents de l’estudi han estat sotmeses a una seqüenciació del genoma complet (WGS). Mitjançant aquest anàlisi, els investigadors han trobat determinants genètics i moleculars de resistència ja descrits anteriorment en estreptococs dels humans, fet que alerta sobre una potencial transferència de gens de resistència entre estreptococs animals i humans.
Segons els autors, aquestes troballes subratllen la necessitat de reforçar la vigilància de la resistència antibiòtica en el marc de l’estratègia One Health, una visió que defensa que la salut humana, l’animal i la mediambiental estan profundament interconnectades i que calen professionals de camps diferents –metges, veterinaris, ecòlegs, experts en salut pública, associacions, governs– per respondre d’una manera més global i efectiva a les amenaces sanitàries.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).