La pressió per mantenir una determinada imatge corporal i les exigències en algunes disciplines esportives poden afectar el benestar emocional de les persones esportistes. Un estudi internacional liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), publicat a la revista Journal of Eating Disorders, ha analitzat l’impacte d’aquests factors en persones amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) que practiquen esport d’elit.
La recerca, coordinada pel Dr. Fernando Fernández-Aranda, cap de la Unitat de TCA del Servei de Psicologia Clínica de Bellvitge i colíder del grup d’investigació en Psiconeurobiologia dels trastorns alimentaris i conductes addictives de l’IDIBELL, ha identificat diferències rellevants segons el gènere. Les dones que han viscut un TCA mostren nivells més alts d’ansietat, insatisfacció corporal i idees de suïcidi, mentre que els homes expressen menys preocupació per la imatge corporal, cosa que pot dificultar la detecció del trastorn.
“L’esport pot protegir la salut mental, però també pot generar situacions de vulnerabilitat, especialment quan es prioritzen el rendiment, el pes, la nutrició i la imatge corporal per sobre del benestar”, explica el Dr. Fernández-Aranda. “És fonamental implementar accions preventives que tinguin en compte la realitat de les persones esportistes i les acompanyin durant i després de la seva etapa professional”, ha assegurat.
L’esport, un factor de risc o de protecció?
La pràctica esportiva d’alt nivell pot oferir beneficis per a la salut mental gràcies a l’estructura, la disciplina i el seguiment mèdic. Tot i això, quan es donen factors com l’obsessió pel pes, l’exigència extrema, la dieta restrictiva o la manca de suport un cop acaba la carrera esportiva, poden aparèixer conductes de risc i malestar psicològic.
Aquest estudi posa sobre la taula la necessitat d’adaptar les estratègies de prevenció i detecció precoç de TCA a l’àmbit esportiu, amb una mirada específica per a cada gènere i tenint en compte la diversitat de situacions personals.
Una realitat invisibilitzada en els homes
Encara que els TCA es diagnostiquen més sovint en dones, les dades indiquen que també afecten homes esportistes. Però sovint aquests casos passen desapercebuts, ja que les eines de detecció no estan adaptades a les seves manifestacions específiques. Mentre que les dones poden expressar desig de pèrdua de pes, els homes solen enfocar-se en l’augment de massa muscular i la millora del rendiment esportiu.
“Cal revisar les eines de cribratge per adaptar-les a les diferents formes que pot adoptar un TCA segons el gènere, el context i el tipus d’esport”, conclou el Dr. Fernández-Aranda.
L’Hospital Universitari de Bellvitge és un centre de referència en el tractament i l’IDIBELL en la recerca en trastorns de la conducta alimentària. L’equip investigador que ha participat en aquest estudi inclou Magda Rosinska, Dorotya Soós, Laura Gálvez Solé, Roser Granero, Isabel Sánchez i Susana Jiménez-Murcia, de l’Hospital de Bellvitge, així com Ana Ibáñez-Caparrós, del Departament de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, i col·laboradors d’Alemanya i Hongria.
Sobre l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)
L’Hospital de Bellvitge és un hospital públic, universitari, investigador i innovador, que el 2022 ha celebrat els primers 50 anys d’història. Amb 5.200 professionals experts i compromesos, és l’hospital de proximitat dels ciutadans de L’Hospitalet i el Prat del Llobregat, i centre de referència de màxima complexitat per a 2 milions de persones, tot l’eix sud de Catalunya. És el centre sanitari català que més cirurgia complexa realitza, especialment cirurgia oncològica, i el centre que realitza més trasplantaments de ronyó i cor en adults. Integra en els seus projectes l’orientació a la millora de l’experiència del pacient i el treball en xarxa amb l’atenció primària i els centres hospitalaris de l’entorn. Orientat a la medicina personalitzada, disposa de les millors eines de diagnòstic genètic i d’imatge per al càncer i les malalties minoritàries que es complementen amb el nou Centre d’Alta Precisió Diagnòstica, que compta amb el primer PET/Ressonància Magnètica de la xarxa assistencial de l’Estat. Registra anualment unes 20.000 intervencions de cirurgia major; 37.000 altes; 485.000 visites ambulatòries i unes 100.000 proves diagnòstiques.
Sobre l’IDIBELL
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).