El càncer de pàncrees és un dels tumors malignes més agressius i de major mortalitat que existeixen. A Espanya, cada any se’n diagnostiquen més de 10.000 persones, de les quals, menys del 10% sobreviu més de cinc anys després del diagnòstic. El problema s’agreuja al ser un tumor que costa de diagnosticar en les primeres etapes, quan les probabilitats de curar-lo són majors, donat que no causa símptomes fins que no s’ha disseminat a altres òrgans. Per si fos poc, es complica encara més per culpa de la resistència als tractaments convencionals.
En aquest context poc esperançador, estudis com el que s’ha publicat recentment a la revista científica Journal of Experimental & Clinical Cancer Research donen l’empenta necessària per seguir investigant en la cerca de teràpies efectives que puguin augmentar la supervivència dels pacients.
La investigació ha estat co-liderada pel grup del Dr. Atanasio Pandiella, investigador principal del Centre d’Investigació del Càncer (CSIC-Universitat de Salamanca) i de CRIS Contra el Càncer, i l’equip del Dr. Gabriel Capellá, líder del grup de recerca en Càncer hereditari i director de l’IDIBELL, així com investigador CIBERONC. La sinergia entre els equips d’IDIBELL i CIC ha estat clau, i és una mostra més que l’excel·lència científica i la investigació translacional en oncologia s’aconsegueixen col·lectivament.
Una aproximació innovadora: míssils teledirigits contra el càncer
Els equips del Dr. Pandiella i el Dr. Capellá s’han centrat en l’ús d’anticossos conjugats a fàrmacs citotòxics, una mena de míssils teledirigits amb la capacitat de reconèixer selectivament molècules presents en les cèl·lules canceroses i alliberar els fàrmacs que provoquen la seva mort. I el més important: ho poden fer de forma tant específica que no danyen les cèl·lules sanes.
Aquesta estratègia fa cert temps que s’està utilitzant en investigació oncològica però, com apunta el Dr. Pandiella, és un camp nou dins l’estudi del càncer de pàncrees: “Els anticossos conjugats a fàrmacs citotòxics ja han demostrat la seva eficàcia altres tipus de tumors, amb més de 200 assajos clínics en marxa a nivell internacional, però fins ara, el càncer de pàncrees no contava amb una estratègia d’aquest tipus”.
Arquitectura molecular: les parts del míssil
Per a aconseguir dissenyar aquesta estratègia, els investigadors van identificar la proteïna TGFα com a diana terapèutica en càncer de pàncrees. Gràcies a l’anàlisi de les mostres de pacients, van veure que TGFα, essencial per a la proliferació cel·lular, estava sobreexpressada en les mostres tumorals respecte les sanes i, a més, que l’eliminació de la seva activitat reduïa dràsticament la proliferació tumoral. Així, TGFα es convertia en la pista molecular perfecta per delatar la presència de càncer de pàncrees i, per tant, el punt dèbil per on atacar les cèl·lules tumorals pancreàtiques.
Partint d’aquesta base, es van desenvolupar diversos anticossos monoclonals capaços d’identificar TGFα i conjugats a diferents fàrmacs citotòxics, utilitzats ja en clínica, per a poder actuar contra el càncer un cop reconegut. De totes les combinacions generades, se’n van seleccionar dues per la seva especificitat i eficàcia: el que serien els míssils teledirigits, 5F1 i 16B10.
I van funcionar: segons els resultats en models animals i cultius cel·lulars, els míssils van aconseguir frenar i, fins i tot, induir la regressió tumoral amb el mínim d’efectes adversos.
Implicacions per al futur
Els resultats aconseguits suposen un avenç clau per al desenvolupament de nous tractaments de precisió contra el càncer de pàncrees. L’especificitat del tractament permet atacar selectivament les cèl·lules tumorals, minimitzant el dany al teixit sa i reduint potencialment els efectes secundaris associats a la quimioteràpia convencional.
A més, l’estudi demostra, per primera vegada, la viabilitat d’utilitzar TGFα com a diana tumoral en teràpies d’aquest tipus. Així, donat que aquesta molècula també està molt present en altres càncers agressius, com el de pulmó, s’obre la porta a futures aplicacions en altres tumors difícils de tractar.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L’IDIBELL està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).