Redescobrint el denosumab: del tractament de l’osteoporosi a un possible rol contra el càncer de mama

  • Els primers resultats d’un assaig clínic desvetllen el potencial d’un fàrmac contra l’osteoporosi per a la seva possible aplicació en càncer de mama: tot i que no redueix la proliferació de cèl·lules canceroses, sí que estimula la resposta immune antitumoral.
  • Aquest prometedor avenç i les noves vies que obre són resultat directe de la sinergia entre ciència bàsica, investigació clínica i la implicació de les pacients.
NP Vethencourt-González-Falo

La col·laboració entre ciència i societat és essencial per a l’avenç científic, especialment en el camp sanitari i biomèdic, on participen investigadors bàsics, clínics i pacients. Així ho demostren els primers fruits de D-BIOMARK, un assaig clínic contra el càncer de mama promogut des de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) que ha analitzat el possible rol antitumoral de denosumab, un fàrmac ja utilitzat des de fa temps en la prevenció de l’osteoporosi i les lesions òssies derivades de metàstasi. Denosumab actua per inhibició de la via RANK, una via molecular molt estudiada en oncologia per la seva relació amb la proliferació i progressió tumoral, sobretot en càncer de mama.

Ara, segons els primers resultats de l’assaig publicat a Breast Cancer Research, denosumab podria potenciar la resposta immune antitumoral, augmentant el nombre de cèl·lules immunitàries infiltrants al tumor per combatre el càncer. La investigació es basa en uns resultats previs prometedors en investigació bàsica i preclínica, en els quals es demostrava que la inhibició de la via RANK podria ajudar a frenar el creixement tumoral.

L’assaig clínic D-BIOMARK està liderat per la Dra. Eva González-Suarez, líder del grup de Transformació i metàstasi de l’IDIBELL i el CNIO; la Dra. Andrea Vethencourt, investigadora clínica del mateix grup i oncòloga mèdica de l’ICO; i la Dra. Catalina Falo, investigadora clínica del grup d’investigació en Càncer de mama de l’IDIBELL i també oncòloga mèdica de l’ICO.

 

La ciència bàsica: la via RANK i la seva relació amb el càncer de mama

Normalment, una parella de proteïnes del metabolisme ossi, RANK i RANKL, que donen nom a la via RANK, actuen com a mediadores de la informació proporcionada per hormones com la progesterona, i envien senyals essencials per al correcte desenvolupament de la glàndula mamària. Ara bé, tal com s’ha descrit en estudis anteriors liderats per la mateixa Dra. González-Suarez, si la via es desregula, es corre el risc de perdre el control sobre les cèl·lules mamàries, i que aquestes es comencin a replicar de forma descontrolada fins a donar lloc a un càncer de mama.

Aquesta cadena d’esdeveniments és el que s’intenta interrompre amb els inhibidors de la via RANK, com ho és el denosumab, amb l’objectiu de prevenir l’inici del càncer de mama o, en cas que ja s’hagi desenvolupat, augmentar l’eficàcia terapèutica i millorar el pronòstic de les pacients. Comptar amb aquests inhibidors representa una estratègia prometedora, perquè aquest tipus de fàrmacs ja estan aprovats per a ús clínic i, per tant, tenen un perfil de seguretat ben establert, els efectes secundaris del qual són coneguts i manejables en la pràctica habitual.

 

L’assaig clínic: denosumab potencia la resposta immune antitumoral

És per això que en aquest assaig clínic es va apostar per avaluar els efectes biològics de denosumab en 60 dones amb càncer de mama en una fase inicial, acabades de diagnosticar, que encara no havien iniciat cap tractament. Totes estaven pendents d’operar-se per extreure el tumor. Per a això, es van administrar dues dosis de 120 mg de denosumab, amb 7 dies de diferència, en el grup tractat, i cap tractament en el grup control. Després, es van comparar les mostres sanguínies i biòpsies preses en el moment del diagnòstic amb les recollides setmanes després de la injecció de denosumab.

Segons els resultats, tot i que el denosumab no es va associar a una reducció de la proliferació ni de la supervivència de les cèl·lules canceroses, sí que es va relacionar amb un increment significatiu de cèl·lules immunitàries infiltrants de tumor. L’augment es va observar en tots els subtipus de càncer de mama avaluats, però sobretot en els tumors luminals tipus B.

 

Les pacients: aplicacions en immunoteràpies actuals

La immunoteràpia és l’estratègia que més està fent avançar el tractament del càncer, però no en tots els tumors per igual. En el cas dels tumors luminals tipus B, les taxes de resposta són relativament baixes.

En aquest context, la capacitat del denosumab per augmentar la infiltració immunitària al tumor obre una valuosa via d’interès clínic. És per això que, arran d’aquests resultats, s’han posat en marxa noves anàlisis per mirar de dilucidar els mecanismes implicats en aquesta activació immune.

Cal recordar que aquest prometedor avanç i les noves vies d’investigació que obre són resultat directe de la sinergia entre la ciència bàsica, que durant anys ha estudiat al laboratori les particularitats del paper de la via RANK en el càncer de mama; l’experiència clínica d’oncòlogues compromeses amb la recerca de millors tractaments; i, especialment, la generositat i el compromís de les pacients que han participat en l’assaig. És gràcies a aquesta col·laboració triple que els descobriments del laboratori es poden traslladar a la pràctica clínica, i retornar a les pacients els primers resultats de la seva contribució a la investigació.

 

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.

IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top