Un estudi pioner liderat per l’Hospital de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Cardiovaculares (CIBERCV) ha demostrat que les eines de telemedicina poden transformar la gestió de la insuficiència cardíaca, una de les malalties cròniques més prevalents i amb més impacte sobre el sistema sanitari. Els resultats de l’assaig HERMeS (Heart failure Events reduction with Remote Monitoring and eHealth Support), publicats a la prestigiosa revista The Lancet Digital Health, confirmen que la combinació de telemonitoratge i teleintervenció redueix fins a un 70% els episodis de descompensació i un 54% la mortalitat cardiovascular en pacients amb insuficiència cardíaca crònica.

L’assaig HERMeS, realitzat entre el 2018 i el 2022, ha inclòs 506 pacients hospitalitzats per descompensació d’insuficiència cardíaca en deu centres de l’Estat Espanyol (Hospital de Bellvitge, Clínic de València, Central d’Astúries, Puerta de Hierro, Manises, Virgen de la Victoria, Arnau de Vilanova, Atenció Primària Delta de Llobregat, Viladecans i Moisès Broggi). Els pacients es van dividir en dos grups: un amb tractament convencional i un altre que utilitzava una plataforma mòbil per al telemonitoratge diari i les videoconferències amb els equips mèdics.

Els resultats són concloents: en el grup que va fer servir eines de telemedicina, es va reduir dràsticament el risc de nous esdeveniments cardiovasculars, hospitalitzacions i reingressos, passant del 41% en el grup en seguiment convencional al 17% en el grup en seguiment basat en mHealth.

“Aquestes dades reforcen la necessitat d’incorporar tecnologies de telemedicina en les guies clíniques de tractament de la insuficiència cardíaca, especialment en pacients amb alta vulnerabilitat. És un model segur, escalable i capaç de millorar la qualitat de vida dels pacients i alhora descarrega el sistema sanitari”, afirma el Dr. Sergi Yun Viladomat, expert en eHealth, membre de la Unitat Multidisciplinària d’Insuficiència Cardiaca Comunitària (UMICO) i del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge i investigador del grup de recerca Bio-Heart de l’IDIBELL i CIBER-CV.

 

De la recerca a l’aplicació real: el projecte eOSS 

L’estudi HERMeS ha estat clau per impulsar el projecte eOSS (eHealth Based operative support system), desenvolupat per la Unitat d’Insuficiència Cardíaca Comunitària de l’Hospital de Bellvitge, amb la participació de la Gerència d’Atenció Primària i Comunitària (GAPiC) Delta.

En el marc d’aquest projecte, s’ha creat una aplicació mòbil que permet als pacients enviar diàriament des de casa dades biomètriques com el pes o la tensió arterial, així com respondre un breu qüestionari sobre el seu estat de salut, accessible per a tothom, independentment del seu nivell tecnològic o situació socioeconòmica. Aquestes dades es processen en temps real gràcies a la integració amb el sistema clínic SAP, oferint una visió completa que permet fer una intervenció en rebre l’alerta de l’usuari i, d’aquesta forma, prevenir complicacions greus.

“És un canvi de paradigma en l’atenció sanitària: hem passat de la reacció a la proactivitat, detectant descompensacions abans que esdevinguin greus”, ha destacat la Dra. Cristina Enjuanes, coordinadora de la Unitat d’Insuficiència Comunitària, investigadora del grup Bio-Heart de l’IDIBELL i CIBER-CV.

El desenvolupament d’aquesta aplicació, liderada per la Direcció de Sistemes d’Informació de la Gerència Hospitalària Bellvitge-Viladecans i dels àmbits d’Atenció Primària Metropolitana Sud i Penedès de l’ICS, ha estat completat en només sis mesos. Ara ja s’està provant en pacients que han estat ingressats a Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge i en l’EAP Sant Josep de la GAPiC Delta, amb una perspectiva d’escalabilitat a altres centres hospitalaris, Equips d’Atenció Primària (EAP) i territoris de l’Institut Català de la Salut.

 

Innovació i sostenibilitat per al futur

Amb el projecte eOSS, s’obre també la porta al desenvolupament de nous models predictius basats en intel·ligència artificial, que permetran ajustar els tractaments de manera personalitzada i promoure una atenció més equitativa i sostenible. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies al finançament per a Projectes Transformadors del SISCAT i la companyia Novartis.

“La insuficiència cardíaca és un dels majors reptes per al sistema sanitari català, amb una incidència que afecta més del 2% de la població. La integració de la telemedicina permetrà millorar la qualitat de vida dels pacients, reduir les hospitalitzacions i alleujar la pressió sobre el sistema de salut”, conclou el Dr. Josep Comin-Colet, director de l’Àrea de Malalties del Cor, director d’Innovació, Recerca i Universitats de la Gerència Hospitalària Bellvitge-Viladecans i director del grup de recerca Bio-Heart de l’IDIBELL i CIBERCV.

 

 

 

Sobre l’IDIBELL

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.

IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).

 

Sobre l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)

L’Hospital de Bellvitge és un hospital públic, universitari, investigador i innovador, que el 2022 ha celebrat els primers 50 anys d’història. Amb 5.200 professionals experts i compromesos, és l’hospital de proximitat dels ciutadans de L’Hospitalet i el Prat del Llobregat, i centre de referència de màxima complexitat per a 2 milions de persones, tot l’eix sud de Catalunya. És el centre sanitari català que més cirurgia complexa realitza, especialment cirurgia oncològica, i el centre que realitza més trasplantaments de ronyó i cor en adults. Integra en els seus projectes l’orientació a la millora de l’experiència del pacient i el treball en xarxa amb l’atenció primària i els centres hospitalaris de l’entorn. Orientat a la medicina personalitzada, disposa de les millors eines de diagnòstic genètic i d’imatge per al càncer i les malalties minoritàries que es complementen amb el nou Centre d’Alta Precisió Diagnòstica, que compta amb el primer PET/Ressonància Magnètica de la xarxa assistencial de l’Estat. Registra anualment unes 20.000 intervencions de cirurgia major; 37.000 altes; 485.000 visites ambulatòries i unes 100.000 proves diagnòstiques.

 

Sobre el CIBER

El Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) és un consorci públic adscrit a l’Institut de Salut Carlos III (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats). El seu objectiu és impulsar la recerca d’excel·lència en biomedicina i ciències de la salut que es duu a terme al Sistema Nacional de Salut i al Sistema de Ciència i Tecnologia. Actualment, el CIBER compta amb prop de 6.000 investigadors, entre adscrits i contractats, integrats en 508 grups de recerca, sense contigüitat física, pertanyents a més de 104 institucions consorciades. El programa científic del CIBER s’organitza al voltant de 13 àrees temàtiques de recerca, entre les quals es troba l’àrea de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV).