L’exposició a altes temperatures ambientals s’associa amb una menor connectivitat en tres xarxes cerebrals en preadolescents, fet que suggereix que la calor pot impactar en la funció cerebral. Ho conclou un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) en col·laboració amb l’Erasmus University Medical Center Rotterdam (ERASMUS MC) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER): àrees d’Epidemiologia Salut Pública (CIBERESP) i Salut Mental (CIBERSAM). Els resultats s’han publicat al Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry.
L’estudi va comptar amb 2.229 nens i nenes d’entre 9 i 12 anys de la cohort “Generació R” de Rotterdam, Països Baixos. Les dades de connectivitat funcional de les xarxes cerebrals, és a dir, com les diferents regions del cervell es comuniquen i col·laboren entre si, es van avaluar a partir de ressonàncies magnètiques en estat de repòs, quan els nens no estaven duent a terme cap tasca activa. Les estimacions de temperatura mitjana diària es van obtenir a partir del model climàtic urbà UrbClim, desenvolupat per l’Institut Flamenc de Recerca Tecnològica. La temperatura es va calcular per al període 2013-2015, assignant valors mitjans diaris a cada participant en funció de l’adreça del seu domicili.
Una temperatura ambiental més alta durant la setmana anterior a l’avaluació per ressonància magnètica es va associar amb una menor connectivitat funcional dins de les xarxes medial-parietal, de saliència i de l’hipocamp, essencials per al bon funcionament del cervell. Això implica que les àrees del cervell podrien treballar de manera menys sincronitzada, afectant processos com l’atenció, la memòria i la presa de decisions. La xarxa medial-parietal està relacionada amb la introspecció i la percepció sobre un mateix; la xarxa de saliència s’encarrega de detectar estímuls en l’entorn i prioritzar què mereix la nostra atenció; i la xarxa de l’hipocamp és fonamental per a la memòria i l’aprenentatge.
Els resultats de la investigació indiquen que l’associació entre altes temperatures i menor connectivitat funcional va ser més intensa el dia anterior a l’exploració cerebral i va disminuir progressivament en els dies posteriors. En canvi, les baixes temperatures mitjanes diàries no es van relacionar amb la connectivitat funcional.
“Un dels possibles mecanismes que expliquen els nostres resultats és la deshidratació, ja que els nens són particularment susceptibles a la pèrdua de líquids quan s’exposen a la calor, i això pot afectar la connectivitat funcional de les xarxes cerebrals”, assenyala Laura Granés, investigadora d’IDIBELL i ISGlobal i primera autora de l’estudi.
“En l’actual situació d’emergència pel canvi climàtic, les polítiques de salut pública dirigides a protegir els nens, nenes i adolescents de les altes temperatures poden contribuir a reduir els seus possibles efectes sobre la funció cerebral”, apunta Mònica Guxens, investigadora ICREA a ISGlobal i autora sènior de l’estudi.
Implicacions per a la salut mental
Tot i que les alteracions de la funció cerebral s’han suggerit com a possible mecanisme que vincula la temperatura i la salut mental, fins ara cap estudi havia examinat els efectes de la temperatura ambiental en les xarxes funcionals cerebrals. Estudis anteriors han relacionat una menor connectivitat dins de la xarxa de saliència del cervell amb ideacions suïcides i conductes d’autolesió en adolescents amb depressió, així com amb trastorns d’ansietat.
“Donat el paper de la xarxa de saliència en la ideació suïcida, els nostres resultats plantegen una nova hipòtesi: les altes temperatures podrien disminuir la connectivitat funcional d’aquesta xarxa, contribuint indirectament a un major risc de suïcidi en persones amb problemes de salut mental preexistents”, explica Carles Soriano-Mas, investigador d’IDIBELL i de la Universitat de Barcelona i un dels autors de l’estudi. “Tot i que no proposem que aquests canvis en la connectivitat, desencadenats per l’exposició a altes temperatures, indueixin directament conductes suïcides, podrien actuar com un desencadenant en individus vulnerables”, afegeix l’investigador.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).