La psoriasi és una malaltia crònica de la pell que es manifesta sobretot amb símptomes cutanis (sequedat, picor, pell escamosa, taques i plaques anormals). Afecta prop del 2 % de la població i es dona per una resposta alterada del sistema immune que dispara la proliferació de les cèl·lules de la pell. Segons la seva gravetat, hi ha diferents opcions terapèutiques (medicaments d’ús tòpic, fototeràpia, fàrmacs sistèmics. etc.) però alguns tractaments convencionals poden generar efectes perjudicials en els pacients.   

Ara, una recerca liderada per la Universitat de Barcelona i per l’DIBELL confirma l’eficàcia terapèutica d’un nou compost contra la psoriasi que podria evitar els riscos associats a teràpies conegudes fins ara. El treball revela com una molècula activada per la llum blava -el compost MRS7787- és capaç de modular l’activitat del sistema immune i tractar la psoriasi en un model animal.   

Aquest és un progrés rellevant de la recerca en fotofarmacologia, una disciplina d’alta precisió centrada en l’acció de compostos (fotofàrmacs) que poden activar-se o desactivar-se farmacològicament de manera precisa mitjançant la irradiació de llum.   

El treball, publicat a la revista Journal of the American Chemical Society, el lidera Francisco Ciruela, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, líder del grup de Neurofarmacologia i dolor de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i membre de lʼInstitut de Neurociències (UBNeuro), i té com a primer autor l’expert Marc López-Cano. En el treball, destaca també la participació dels experts Concepció Soler (UB-UBneuro-IDIBELL), Jordi Hernando (Universitat Autònoma de Barcelona) i dels equips de Kenneth Jacobson, dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) a Bethesda, i Dirk Trauner, de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units).  

 

Un fotofàrmac per tractar la psoriasi i evitar efectes adversos  

L’equip de la UB ha caracteritzat el nou compost MRS7787, una molècula activable amb la llum que s’uneix al receptor A3 d’adenosina -implicat en diverses vies de senyalització intracel·lular- i genera un efecte antiinflamatori.   

El compost MRS7787 té dues configuracions o isòmers -molècules amb la mateixa fórmula química però diferent estructura i  funció- que commuten entre sí de manera ràpida i reversible mitjançant la llum.    

«El MRS7787 és una molècula fotocommutable. Un dels isòmers, el Z-MRS7787, és inactiu mentre que l’isòmer E-MRS7787 activa el receptor d’adenosina. Si irradiem amb llum blava, la molècula canvia de la configuració Z a E, és a dir, la forma activa. Ara bé, la llum verda transforma E a Z i inactiva el compost. Aquest efecte commutador s’aconsegueix mitjançant la unió covalent d’un fotocrom anomenat diazocina al receptor A3 d’adenosina», apunta Francisco Ciruela, del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la UB.   

«El que té d’especial el fotocrom de diazocina és que permet que, a les fosques, el fotofàrmac MRS7787 es trobi en la seva configuració inactiva Z, de manera que es pugui injectar sense generar cap resposta fotofarmacològica i que, a continuació, pugui ser activat selectivament mitjançant fotoisomerització amb llum blava», comenta Jordi Hernando, del Departament de Química de la UAB, que ha liderat l’estudi de les propietats fotoquímiques del compost MRS7787.  

L’isòmer E-MRS7787 és capaç d’activar selectivament el receptor A3 d’adenosina sense afectar la senyalització dels altres receptors d’adenosina. «Aquesta activació té un efecte antiinflamatori i redueix la producció de citocines proinflamatòries per part de les cèl·lules del sistema immune. Per tant, activar aquest receptor és una estratègia eficaç per tractar processos inflamatoris en general, i en particular, en l’abordament de la psoriasi», indica l’expert Marc López-Cano (UB-UBneuro-IDIBELL).  

En el marc de l’estudi, es va administrar el compost MRS7787 al model animal i durant 8 minuts, es va irradiar amb un dispositiu LED una part del cos -en concret, les orelles- on s’havia induït un procés inflamatori. Una orella s’irradia amb llum blava de 1.18 mW/cm2 d’intensitat i l’altra orella amb llum verda de 7.64 mW/cm2 d’intensitat. Els resultats indiquen que l’isòmer Z-MRS7787 -resultat d’irradiar la molècula amb llum verda- no va presentar cap activitat antipsoriàtica (a diferència de l’E-MRS7787), i això demostra que la capacitat terapèutica és depenent de la fotocommutació de la molècula.   

  

Combinar teràpies en benefici dels pacients   

Corticoides, agents queratolítics, inhibidors de la calcineurina i anàlegs de la vitamina D són alguns dels medicaments tòpics més habituals per tractar la psoriasi lleu. Els casos més greus, quan hi ha afectacions generalitzades de la pell, s’aborden amb agents biològics o fàrmacs químics d’administració oral.   

«Sovint aquests dos darrers tractaments es poden combinar amb fototeràpia localitzada o de cos sencer, que consisteix a exposar la pell a radiació ultraviolada (UV) de longitud d’ona de banda ampla o estreta. Aquesta fototeràpia generalitzada es pot complementar amb la teràpia coneguda com PUVA, que combina un tractament oral amb el fàrmac psoraleno amb la irradiació UVA. Ara bé, a llarg termini, això té el risc de poder causar càncer de pell», precisa l’expert Marc López-Cano (UB-UBneuro-IDIBELL).  

El fotofàrmac MRS7787 obre noves vies per millorar l’eficàcia terapèutica en el tractament multimodal de la psoriasi -en especial, la psoriasi resistent a tractament- i reduir els efectes adversos associats als tractaments convencionals.   

«Si combinem el compost MRS7787 amb la teràpia PUVA, podríem augmentar l’eficàcia del tractament i reduir els efectes adversos (càncer de pell, etc.). L’ús de la fototeràpia multimodal podria simplificar el règim de tractament, ja que s’ajustaria la dosificació d’irradiació de llum un cop al dia, l’eficàcia antipsoriàtica es mantindria i el pacient milloraria el seu compromís amb el tractament», indiquen els experts.   

El MRS7787 és una molècula derivada del piclidenoson, un compost no fotosensible que també s’uneix de manera selectiva al receptor A3 d’adenosina, i que està en fase 3 d’assaig clínic per tractar l’artritis reumatoide i la psoriasi.  Ara l’equip també vol validar aquesta nova diana farmacològica en altres condicions inflamatòries -com l’artritis o el dolor associat a processos inflamatoris- per ampliar les seves capacitats farmacològiques i potenciar el seu possible interès en altres àmbits clínics.  

 

  

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. 

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).