El càncer de pròstata és la segona neoplàsia més freqüent entre els homes a nivell mundial. Segons dades de GLOBOCAN, el 2020 es van reportar 1.414.000 nous casos i 375.304 morts relacionades amb aquesta malaltia. Tot i que la seva incidència és elevada, el càncer de pròstata es caracteritza per una considerable heterogeneïtat clínica, morfològica i molecular. Entre els factors de risc coneguts, els no modificables com l’ edat, l’ etnicitat i els antecedents familiars exerceixen un paper fonamental. Tanmateix, també s’han identificat factors modificables, com l’activitat física i la síndrome metabòlica, com possibles intermediaris, particularment la connexió entre malalties coronàries i càncer de pròstata. No obstant això, l’impacte de la dieta, l’obesitat i el tabaquisme segueix sense estar completament aclarit.
Un equip d’investigadors, encapçalat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona i l’àrea de Fragilitat i Envelliment Saludable del CIBER (CIBERFES), en col·laboració amb destacades institucions nacionals i internacionals com el Centre d’Innovació en Metabolòmica (TMIC Wishart Node), CiberESP i el Centre Alemany de Recerca Oncològica (DKFZ), entre d’altres, ha identificat, a través d’anàlisis metabolòmiques, potencials biomarcadors relacionats amb el risc de desenvolupar càncer de pròstata.
L’estudi, titulat “Prediagnostic Plasma Nutrimetabolomics and Prostate Cancer Risk: A Nested Case–Control Analysis Within the EPIC Study” i publicat recentment a la revista Cancers, ha estat liderat pel Dr. Raúl Zamora-Ros, cap del grup d’alimentació i càncer de l’IDIBELL i l’ICO, i es va dur a terme en el marc del projecte EPIC (European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition). El seu objectiu va ser explorar l’associació prospectiva entre metabòlits plasmàtics, tant d’origen endogen com exogen, i el risc de desenvolupar càncer de pròstata, incloent-hi els seus diferents subtipus clínics.
La metabolòmica dirigida com a eina emergent en prevenció
En aquest context, la metabolòmica dirigida es posiciona com una eina innovadora capaç de quantificar i caracteritzar compostos de baix pes molecular en fluids corporals, oferint una via prometedora per a la identificació de nous biomarcadors de risc. Així mateix, permet aclarir el paper de factors interns, com el genoma, i externs, com la dieta, l’estil de vida, l’entorn i la microbiota intestinal, en el desenvolupament i progressió del càncer de pròstata.
Les troballes de l’estudi ressalten la possible implicació de metabòlits d’origen endogen, dietètic i microbià en la carcinogènesi prostàtica. Tot i que es van identificar associacions entre 31 metabòlits i el risc de càncer de pròstata en diversos subtipus clínics, aquestes relacions no van assolir significança després d’aplicar correccions estadístiques rigoroses, per la qual cosa serà necessària la seva validació en investigacions futures.
La intervenció dietètica, clau per a la prevenció.
Aquesta anàlisi nutrimetabolòmica a gran escala, una de les més extenses realitzades fins al moment, subratlla la rellevància de factors dietètics i del microbioma intestinal en el risc de càncer de pròstata. Metabòlits relacionats amb aliments d’origen vegetal i productes del metabolisme microbià podrien actuar com a biomarcadors nutricionals. En detall, es va identificar una relació negativa amb biomarcadors associats a aliments d’origen vegetal, mentre que el ciclamat, un edulcorant artificial comú, va mostrar una relació positiva.
Així mateix, els resultats indiquen un possible paper de la microbiota intestinal en el desenvolupament del càncer de pròstata, tot i que cal aprofundir en el seu estudi per comprendre plenament aquest vincle. No obstant això, les troballes suggereixen que intervenir en el microbioma intestinal mitjançant l’ús de prebiòtics o probiòtics podria contribuir a prevenir o retardar l’aparició d’aquesta malaltia.
El futur de la medicina preventiva
Si aquests resultats es confirmen, podrien establir les bases per al desenvolupament d’eines com calculadores de risc o nomogrames que permetin identificar de manera més precisa els homes amb major susceptibilitat, oferint noves oportunitats en la prevenció i detecció primerenca del càncer de pròstata. Aquest avenç seria un pas significatiu cap a la implementació d’estratègies de medicina de precisió, adaptades a les característiques individuals de cada pacient.
Aquesta recerca ha estat finançada, entre d’altres, per La Marató de 3Cat (números de projecte 201943-30 i 201943-31); l’Institut de Salut Carlos III a través del projecte CIBERFES, CB16/10/00269, i l’ajuda PID2020-114921RB-C21, finançada pel MCIN/AEI, totes elles cofinançades pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), una manera de fer Europa. També ha comptat amb el suport de l’Agència AGAUR de la Generalitat de Catalunya (2021SGR00687), Icrea Acadèmia i de la beca María de Maeztu Unitat d’Excel·lència (CEX2021-001234-M), finançada pel MICIN/AEI/FEDER, UE.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).