La neutropènia febril és una complicació freqüent en pacients oncohematològics que, per exemple, acaben de rebre un tractament de quimioteràpia o un trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques. Es tracta d’un quadre clínic heterogeni i la sospita inicial és que estigui causada per una infecció que, en aquests pacients immunodeprimits, pot acabar sent fatal. És per això que es tracta com una emergència: davant d’un cas de neutropènia febril, cal administrar antibiòtics el més ràpid possible. Els betalactàmics són el tractament d’elecció i cal assegurar-se que la concentració d’antibiòtic en sang es manté a nivells prou alts, per sobre de la concentració mínima inhibitòria (CMI), durant el major temps possible. Una forma de proporcionar una concentració d’antibiòtic constant al llarg del temps és l’ús de perfusions esteses o prolongades, enlloc d’intermitents. Fins ara, l’evidència de la seva eficàcia i seguretat en aquest camp era molt escassa i provenia principalment d’estudis observacionals.
Ara, els resultats d’un assaig clínic multicèntric dut a terme en quatre centres estatals i publicat recentment a Clinical Microbiology and Infection aporten més informació sobre el tema. Els autors, membres del grup de recerca en infeccions respiratòries i en l’hoste immunocompromès de l’IDIBELL, del Servei de Malalties Infeccioses, Microbiologia i Farmàcia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i professionals de l’Institut Català d’Oncologia i la Universitat de Barcelona, han analitzat un grup de 150 pacients sotmesos a trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques o amb quimioteràpia per leucèmia aguda que requerien tractament antibiòtic empíric per neutropènia febril. Es van separar en dos grups de forma aleatòria i un va rebre antibiòtics en perfusió estesa, mentre que els altres van seguir el mètode convencional. Els resultats no han mostrat diferències significatives entre els dos grups ni en termes d’èxit terapèutic, ni esdeveniments adversos ni mortalitat als 30 dies. Sí que es va aconseguir demostrar, però, que la perfusió estesa aconsegueix mantenir concentracions de betalactàmic per sobre de la CMI durant més temps que l’administració convencional.
La líder de l’estudi, la Dra. Carlota Gudiol, investigadora de l’IDIBELL, l’Hospital de Bellvitge i l’ICO, considera que “els resultats d’aquest assaig no donen suport a l’ús de la perfusió estesa d’antibiòtics betalactàmics de forma rutinària en el maneig dels pacients amb neutropènia febril, però sí que podria ser una estratègia útil en casos amb infeccions produïdes per microorganismes menys sensibles als antibiòtics betalactàmics, tot i que calen més estudis per poder-ho demostrar”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).