Al contrari d’una inflamació aguda, com la provocada per una ferida o una infecció, la inflamació crònica es refereix a un estat d’inflamació general de baixa intensitat que es manté en el temps. Aquest tipus d’inflamació s’ha associat amb malalties prevalents com la diabetis, les malalties cardiovasculars, la disfunció renal o el càncer, on pot afavorir la progressió tumoral i la metàstasi. Tot i que la relació entre aquests processos inflamatoris i el càncer de mama no és encara del tot clara, sabem que la inflamació pot ser promoguda per l’excés de pes, mentre que l’activitat física exerceix un efecte antiinflamatori. Aquest estat d’inflamació crònica ha estat proposat com un factor que podria influir no només en l’aparició del càncer de mama, sinó també en el seu pronòstic un cop establert el diagnòstic.
Ara, un estudi realitzat per l’IDIBELL i l’ICO en col·laboració amb l’Agència Internacional de Recerca en Càncer, la IARC, ofereix noves pistes sobre aquest fenomen. Publicat al British Journal of Cancer, es tracta d’un estudi prospectiu en el qual s’ha analitzat l’associació entre els nivells de diversos marcadors d’inflamació en sang, mesurats en més de 1500 dones abans que rebessin un diagnòstic de càncer de mama, i la supervivència a llarg termini de les mateixes pacients.
Un estudi amb més de 1500 dones amb càncer de mama
L’anàlisi ha inclòs 1.538 dones pertanyents a la cohort europea EPIC procedents de vuit països diferents i que han patit càncer de mama al llarg del seguiment de l’estudi. Per una banda, s’han quantificat els nivells en sang d’un seguit de citocines, molècules relacionades amb la inflamació, a partir de mostres extretes abans del diagnòstic de càncer. Després d’un seguiment mitjà de 7 anys, s’ha analitzat el risc de supervivència i mortalitat a causa del càncer de mama o per altres causes d’acord als nivells en sang d’aquestes molècules.
Els resultats han mostrat que els nivells elevats d’algunes citocines, com la interleucina 6 (IL-6), la interleucina 10 (IL-10) i el factor de necrosi tumoral alfa (TNFα), estan associats a una menor supervivència, amb un impacte més gran en les dones que eren postmenopàusiques en el moment del diagnòstic.
“S’ha observat una associació entre l’augment dels nivells d’aquests biomarcadors i un augment en la mortalitat global. Concretament, les dones amb nivells més alts d’IL-6, IL-10 i TNFα presenten un increment del risc de mortalitat global (per qualsevol causa) d’entre un 20% i un 40%” comenta la Dra Carlota Castro, primera autora de l’estudi i investigadora postdoctoral al grup de nutrició i càncer de l’IDIBELL i l’ICO. “A més, els nivells elevats d’IL-6 també s’han relacionat amb una major mortalitat específica per càncer de mama”, afegeix.
Aquest descobriment avala la hipòtesi que la inflamació crònica pot tenir un paper important en la progressió del càncer de mama, tot i que els investigadors subratllen la importància de realitzar altres estudis que recullin i analitzin mostres de sang preses en diferents moments abans i després del diagnòstic de càncer. A més, és fonamental que aquests estudis tinguin una representació suficient de tots els subtipus de càncer de mama per poder establir conclusions més específiques en relació a aquests mecanismes biològics.
La cohort EPIC
L’estudi de recerca europeu prospectiu sobre nutrició i càncer, EPIC per les seves sigles en anglès, és un projecte col·laboratiu de gran escala i a llarg termini que investiga les relacions entre la dieta, la nutrició, l’estil de vida, els factors ambientals i la incidència de càncer i altres malalties cròniques en diferents països d’Europa. Considerat un dels estudis de cohorts més gran i més detallat que existeix, compta amb dades sobre l’estil de vida, alimentació, mesures antropomètriques i mostres de sang de 519.978 participants de 10 països europeus. L’anàlisi de les dades d’EPIC ha donat lloc a la publicació de més de 3.000 articles científics, revelant associacions rellevants entre els factors ambientals, dietètics i d’estil de vida i el càncer.
A Espanya, la implementació i el seguiment de la cohort EPIC estan coordinats pel grup de recerca en nutrició i càncer de l’IDIBELL i l’ICO.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).