Un estudi pioner dut a terme pel grup de recerca en pneumologia de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge posa de manifest la diversitat de l’apnea obstructiva del son (AOS) en les dones i qüestiona els resultats d’estudis anteriors, que es basaven principalment en cohorts masculines. Aquest nou treball, fet exclusivament amb 1.886 pacients femenines tractades a la Unitat del Son de l’Hospital de Bellvitge entre el 2011 i el 2019, demostra que les conclusions extretes d’estudis previs amb predomini d’homes no reflecteixen adequadament la complexitat i diversitat de com es manifesta l’AOS en dones. 

L’AOS és un trastorn del son en què la respiració s’interromp de manera repetida, amb greus conseqüències per a la salut, com malalties cardiovasculars o cognitives. La majoria d’estudis previs sobre aquesta patologia inclouen poblacions amb predomini d’homes, i sovint s’extrapolen aquests resultats per guiar el diagnòstic i tractament de la malaltia en dones. Segons la Dra. Carme Monasterio, investigadora principal i coordinadora d’aquest treball, “al principi es pensava que era una malaltia que clàssicament afectava els homes perquè eren els que més consultaven, i s’assumia que les dones presentaven més infradiagnòstic perquè tenien menys símptomes que els homes, però això ha resultat no ser cert”. 

Aquest enfocament ha generat una comprensió limitada de la manifestació de l’AOS en dones, ignorant les diferències de gènere en la presentació de símptomes. Segons la Dra. Eva Fontanilles, primera autora de l’estudi, “si fem una anàlisi específica només en dones, com hem fet nosaltres, els resultats mostren que la seva manifestació és molt més heterogènia del que es pensava”. 

Perfils diferenciats en dones amb AOS 

L’estudi ha identificat quatre fenotips principals entre les pacients femenines amb AOS, que destaquen per les seves diferències clíniques: 

• Dones de mitjana edat amb símptomes clàssics d’AOS i factors de risc cardiovascular (47 % de les pacients): Aquest és el perfil més comú i es caracteritza per la presència de símptomes tradicionals com roncs, somnolència diürna i parades de la respiració observades per familiars. També s’associa amb obesitat i  factors de risc cardiovascular. 

• Dones de mitjana edat amb pocs símptomes i sense risc cardiovascular significatiu (27 % de les pacients): Aquest perfil inclou dones amb AOS lleu-moderat que no presenten símptomes greus i no tenen factors de risc cardiovascular destacats. Un tractament a valorar en aquest cas són mesures higiènico-dietètiques com millorar la dieta o la higiene postural. 

• Dones majors (+65 anys) amb pocs símptomes, malalties cardiovasculars associades i AOS greu (12 % de les pacients): Aquest grup inclou dones amb apnea greu però amb símptomes lleus, que a més ja presenten malaltia cardiovascular. 

• Dones de mitjana edat amb trastorns de l’estat d’ànim, son no restauradora i risc cardiovascular (14 % de les pacients): Aquest grup presenta uns símptomes “atípics” sense somnolència diürna, cansament matutí i pot associar trastorn depressiu. És el perfil que tradicionalment s’havia associat a la dona, però no és el més prevalent en aquest estudi. 

“El que hem descobert és que la presentació “clàssica” que es considerava pròpia de l’AOS en homes també es presenta i és prevalent en les dones”, afirma la Dra. Monasterio, “tot i que també trobem altres manifestacions menys típiques, com el son no restaurador o trastorns de l’estat d’ànim”. 

Cap a un diagnòstic personalitzat i amb perspectiva de gènere 

Aquest estudi també subratlla la necessitat de revisar els criteris diagnòstics i tractaments actuals de l’AOS  segons el fenotip trobat en les dones. “Hem vist que algunes dones poden tenir  símptomes atípics, com l’insomni o la fatiga emocional, i això necessita un abordatge diferenciat”, destaca la Dra. Fontanilles. 

A mesura que es desenvolupi una millor comprensió de com es manifesta l’AOS en dones, serà clau adaptar els tractaments i eines diagnòstiques per a aquesta població. Els resultats d’aquest estudi representen un pas important cap a un diagnòstic més personalitzat que tingui en compte la diversitat en la presentació dels símptomes i les diferències de gènere. 

Segons les investigadores, aquest és l’estudi més gran de fenotips realitzat exclusivament en dones amb AOS fins ara, i pot ampliar la comprensió sobre com es manifesta aquesta malaltia en la població femenina. “Dur a terme anàlisis específiques en dones és essencial, tal com succeeix en altres àmbits mèdics, per evitar la infrarepresentació de les condicions mèdiques femenines”, han explicat. 

D’altra banda, les doctores Monasterio i Fontanilles recorden que “la causa més freqüent de somnolència a la nostra societat és dormir poques hores”. “Si es tracta d’una persona que dorm les hores necessàries, però, així i tot, té somnolència, i a més ronca i pateix apnees, tant si és home com si és dona, això pot tenir conseqüències i cal consultar-ho al seu metge o metgessa de capçalera”, han conclòs. 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. 

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).