Un dels paràmetres fonamentals per al diagnòstic d’insuficiència cardíaca (IC) en una persona és el percentatge de sang que el ventricle esquerra bomba cap a l’aorta en cada contracció. És el que es denomina fracció d’ejecció i segons el seu percentatge es considera normal (entre un 50% i un 70%), lleugerament reduïda (entre un 41% i un 49%) o reduïda (menys del 40%).
L’assaig internacional FINEARTS-HF ha confirmat per primera vegada que la fineronona, un fàrmac que fins ara es prescriu en els casos d’IC amb fracció d’ejecció reduïda, també mitiga l’empitjorament de la IC i augmenta la supervivència dels pacients amb una fracció d’ejecció normal (o preservada) o lleugerament reduïda. Això pot provocar un canvi en les guies clíniques per al tractament d’un grup molt nombrós de persones amb aquesta malaltia, ja que s’estima que prop d’un 50% dels casos d’IC responen a una fracció d’ejecció normal. Aquest segment de pacients no compta fins ara amb cap solució terapèutica més enllà dels inhibidors del cotransportador de sodi-glucosa tipus 2 (iSGLT2), que tenen un efecte parcial.
“Els resultats d’aquest estudi suposen un avanç sense precedents el maneig de pacients amb insuficiència cardíaca i funció ventricular preservada, ja que fins ara les seves opcions terapèutiques eren molt reduïdes”, afirma el Dr. Josep Comin, cap del grup de recerca en malalties cardiovasculars Bio-Heart de l’IDIBELL, l’HUB i el CIBERCV i coordinador de l’assaig a Espanya, el país que més pacients ha aportat al treball després dels Estats Units i la Xina.
En l’estudi multicèntric, impulsat per Bayer i dirigit pels Drs. Scott Solomon, de la Universitat de Harvard, i John V. McMurray, de la Universitat de Glasgow, han participat més de 6.000 pacients de centres de gairebé mig centenar de països de tot el món, a qui s’ha fet seguiment durant una mitjana de 32 mesos, distribuïts entre el grup que va rebre el fàrmac i el que va rebre un placebo.
La fineronona pertany al grup de fàrmacs anomenats antagonistes dels receptors mineralcorticoides (ARM), que bloquegen l’activitat de determinats esteroides produïts per l’organisme humà que poden provocat danys al cor i els ronyons. La reducció de la morbiditat i la mortalitat de la finerenona ha estat provada en els casos d’IC amb fracció d’ejecció reduïda, però fins ara no s’havia establert en els casos de fracció lleugerament reduïda o preservada, de forma que el seu ús no està inclòs en les guies clíniques per tractar aquest casos. L’administració de la fineronona, sovint utilitzada també per tractar la malaltia renal crònica, va reduir el risc de mort cardiovascular i els episodis d’insuficiència cardíaca que requereixen hospitalització en relació als pacients inclosos al grup de control. Per aquest motiu, el Dr. Comin conclou que “sens dubte les aportacions de l’estudi FINEARTS-HF implicaran un canvi en les guies de pràctica clínica internacionals per al maneig de la insuficiència cardíaca”.
Els resultats de l’assaig van ser presentats el passat dia 1 de setembre a Londres en el Congrés de la Societat Europea de Cardiologia, coincidint amb la publicació al New Medical Journal Medicine, de la qual el Dr. Comin n’és coautor.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).