Un nou estudi genòmic analitza la resistència a antibiòtics en dues espècies de bacteris patògens

  • El treball realitzat per l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge ha trobat un major nivell de resistència a antibiòtics en parainfluenzae que H. influenzae
  • Aquests resultats destaquen la importància de vigilar els nivells de resistència, especialment en parainfluenzae, un important reservori de mecanismes de resistència a antibiòtics
Web NO076

Un estudi realitzat per l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge ha caracteritzat genèticament les soques del gènere bacterià Haemophilus identificades en el servei de microbiologia de l’Hospital. Dues espècies d’aquest gènere, H. influenzae i H. parainfluenzae, són patògens oportunistes que colonitzen el tracte respiratori superior i l’aparell urogenital. Tot i que les dues espècies estan estretament relacionades, H. influenzae predomina en pacients amb infeccions respiratòries cròniques, mentre que H. parainfluenzae s’associa cada vegada més a malalties de transmissió sexual i presenta una alta prevalença de soques multiresistents, el que suposa un important desafiament terapèutic. En aquest estudi publicat a la revista Journal of Antimicrobial Chemotherapy, es van analitzar les diferències en la resistència de H. influenzae i H. parainfluenzae a macròlids, un tipus d’antibiòtic usat com a profilàctic, a partir de 3066 mostres recollides a l’Hospital de 2018 a 2021.

Aquest treball ha trobat nivells més elevats de resistència a H. parainfluenzae: 10.2% de les mostres analitzades vs 2,6% en H. influenzae. Els pacients colonitzats per soques resistents havien rebut tractament previ amb aquest antibiòtic, ja sigui per malalties respiratòries cròniques o per malalties de transmissió sexual. Això posa de manifest la importància de vigilar els nivells de resistència a aquest fàrmac tan utilitzat en aquestes patologies.

Tot i que les dues espècies pertanyen al mateix gènere, l’anàlisi genòmica va mostrar diferències significatives en l’adquisició de resistència, sent més freqüent l’adquisició de gens per transferència horitzontal – entre diferents espècies – en H. parainfluenzae. A H. influenzae també es van detectar elements genètics mòbils, per exemple ICEHpaHUB8, que confereix resistència a quatre famílies d’antibiòtics. Aquesta dada és rellevant per l’impacte clínic que té l’intercanvi de resistències entre bacteris en un mateix hàbitat.

En conclusió, aquest treball destaca la importància de vigilar els nivells de resistència i la presència d’elements genètics mòbils, especialment en H. parainfluenzae, un patogen cada vegada més reconegut com un important reservori de mecanismes de resistència.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top