Un estudi descriu com es formen els insulinomes, un tipus rar de tumor de les cèl·lules beta del pàncrees

La causa és un canvi en el patró epigenètic de les cèl·lules beta del pàncrees, que passen a sobreexpressar oncogens i gens relacionats amb la producció d’insulina, cosa que n’altera el funcionament. Aquest canvi de patró, compartit en la gran majoria de tumors, es deu a l’acumulació de diferents mutacions en gens implicats en la regulació de l’expressió dels gens.

web Insulinoma

Un estudi experimental liderat per la Universitat Pompeu Fabra i en el què han participat els grups de Regeneració del pàncrees i de Diabetis, nutrició i malalties endocrines de l’IDIBELL, descriu el mecanisme pel qual es formen els insulinomes, un tipus rar de tumor neuroendocrí que afecta les cèl·lules beta del pàncrees. Segons l’estudi, els insulinomes deriven de l’acumulació de mutacions poc recurrents però que comporten un canvi homogeni en el perfil epigenètic de les cèl·lules beta del pàncrees. Aquest canvi de perfil fa que les cèl·lules beta passin a expressar de manera inusualment elevada oncogens, factors de creixement i de transcripció i gens relacionats amb la producció d’insulina.

Els insulinomes són tumors rars del pàncrees neuroendocrí que comporten un sobrecreixement de les cèl·lules beta, encarregades de secretar insulina. Sovint, es diagnostiquen perquè comporten una producció excessiva d’insulina que sol derivar en quadres d’hipoglucèmia. Cada any, es diagnostiquen insulinomes a quatre persones de cada milió i, en la majoria dels casos, són benignes. Si es detecten a temps i s’extirpen amb cirurgia, tenen bon pronòstic i només en un de cada deu casos els insulinomes són malignes.

En un estudi publicat avui a la revista Cell Genomics, es proposa per primera vegada un mecanisme pel qual les cèl·lules beta pateixen una transformació cap a un fenotip neoplàsic. “Es tracta de l’acumulació de mutacions poc freqüents que convergeixen en un canvi en el perfil epigenètic de les cèl·lules beta”, explica Mireia Ramos, coprimera autora de l’estudi. Aquestes mutacions varien entre els 42 insulinomes analitzats i, la majoria s’acumulen en regions reguladores del genoma.

Aquest nou perfil epigenètic fa que les cèl·lules beta dels tumors perdin les marques de repressió i, a diferència de les cèl·lules beta sanes, tinguin actius una sèrie d’oncogens, factors de creixement i de transcripció i gens relacionats amb la producció d’insulina, que alteren la seva funció.

Publicat originalment a la web de la UPF

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top