La quimioteràpia neoadjuvant, administrada abans de la cirurgia, ofereix múltiples avantatges per a les pacients amb càncer de mama. A més de facilitar la cirurgia de la mama i l’axil·la, permet als metges observar com respon el tumor al tractament en temps real, oferint informació valuosa per ajustar els tractaments posteriors segons la resposta observada.
Ara, investigadors de l’IDIBELL i l’Institut Català d’Oncologia, en col·laboració amb professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge, han publicat un estudi retrospectiu que ofereix una valoració general de la seva eficàcia, aportant noves perspectives sobre els seus beneficis i resultats a llarg termini.
L’estudi, realitzat en una cohort de 482 pacients amb càncer de mama en estadi II i III tractades entre el 2009 i el 2016, va analitzar l’eficàcia de la quimioteràpia basada en antraciclines i taxans, amb l’addició de teràpies anti-HER2 en els casos positius per HER2. Els resultats, publicats recentment a la revista Cancers, han sigut molt optimistes: un 25% de les pacients van assolir una resposta patològica completa, especialment les pacients HER2 positives (51%) i les triple negatives (31%), el que s’ha traduït en millora de la supervivència a llarg termini.
Alguns dels factors clau que van influir en la supervivència de les pacients van ser el tipus de tumor, la resposta a la quimioteràpia, el tipus de cirurgia i la presència d’invasió vascular. Un dels descobriments més interessants va ser que les portadores del gen BRCA tenien una millor supervivència, tot i que no va arribar a ser estadísticament significatiu, probablement pel menor número de casos (9% del total).
Per altra banda, l’estudi també va mostrar que les pacients en que es va poder oferir una cirurgia conservadora de la mama després de la quimioteràpia tenien la meitat de risc de recurrència a distància en comparació amb aquelles que van requerir mastectomia, destacant la seguretat de la cirurgia conservadora després de quimioteràpia neoadjuvant.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).