L’IDIBELL i el BST generen un banc de cèl·lules mare que podran ser utilitzades com a precursores per a teràpia cel·lular

Els científics liderats per la Dra. Anna Veiga i el Dr. Sergi Querol han generat set línies de cèl·lules mare pluripotents procedents de la sang del cordó umbilical, compatibles amb un 20% de la població espanyola.

Aquestes cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) es creen a partir de cèl·lules adultes procedents de la sang del cordó umbilical i es podran utilitzar per produir medicaments de teràpia avançada i provar-los a assajos clínics de, per exemple, regeneració de la retina, cor, o immunoteràpies.

NO009 Veiga web

Les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) tenen un gran potencial terapèutic i regeneratiu ja que poden arribar a transformar-se en qualsevol cèl·lula del cos i, per tant, poden servir per curar diverses malalties. Aquesta és una de les promeses de la medicina regenerativa, que poc a poc es va obrint camí a la pràctica clínica.

Tot i això, aquesta estratègia té una limitació: requereix l’obtenció de cèl·lules d’un pacient, la seva reprogramació a un estat pluripotent i després la seva diferenciació cap al tipus cel·lular requerit. És un procés llarg i que pot costar desenes de milers d’euros. Pel que, a nivell de tota la població, és inviable fer-ho per a cada pacient que ho necessiti.

Ara, en un estudi publicat a Stem Cell Research and Therapy, un equip liderat per la Dra. Anna Veiga, investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el Banc de Línies Cel·lulars (BLC), i el Dr. Sergi Querol, del Banc de Sang i Teixits (BST), ha generat cèl·lules mare pluripotents que podrien ser emprades per un gran nombre de pacients i les ha posat a disposició de tota la comunitat investigadora. Aquest estudi ha sigut finançat amb fons de la convocatòria RETOS del Ministeri de Ciència i Innovació (RTC-2017-6000-1).

Disposar de cèl·lules pluripotents que siguin compatibles amb moltes persones és un avenç científic amb un gran impacte en les possibles aplicacions mèdiques i la seva viabilitat econòmica. Els metges i investigadors només necessitaran dur a terme la diferenciació de les cèl·lules per poder desenvolupar els seus projectes de recerca o tractaments, escurçant així els temps i reduint els costos”, afirma la Dra. Veiga.

 

La clau està en l’haplotip, igual que amb els trasplantaments

S’han seleccionat les línies segons el seu haplotip, tal i com es fa en els trasplantaments. Aquestes línies cel·lulars pluripotents s’han generat a partir de cèl·lules de sang de cordó umbilical procedents de donacions altruistes. Després de fer una cerca per determinar quins son els haplotips més freqüents en la nostra població, s’han seleccionat les unitats de sang de cordó. S’han triat els cordons amb els haplotips més freqüents per donar cobertura al màxim percentatge possible de la població de cara a evitar el rebuig que es donaria al trasplantar cèl·lules que no son pròpies del pacient. En total, s’han generat set línies de cèl·lules mare pluripotents amb les quals es podria cobrir un 20% de la població.

“Aquestes línies s’han generat en el BLC i posteriorment s’han expandit i emmagatzemat en sales blanques del BST seguint tots els requeriments i controls de qualitat necessaris per a l’aplicació clínica. També s’ha confirmat la seva capacitat de generar diferents tipus cel·lulars per a validar-les com a cèl·lules pluripotents”, explica el Dr. Sergi Querol.

 

Exemples d’aplicacions actuals i futures

Amb prop de 150 assajos clínics en curs, és probable que vegem avenços en els propers anys pels quals aquestes cèl·lules compatibles seran importants”, explica la Dra. Veiga. La substitució de cèl·lules de la retina que han deixat de funcionar en algunes cegueres, la regeneració de les cèl·lules del cor després d’un infart o de cèl·lules productores d’insulina en pacients diabètics, entre altres assaigs, estan tenint resultats prometedors.

Per altra banda, aquestes cèl·lules pluripotents també són una promesa en el camp de la immunoteràpia, ja que es podrien desenvolupar limfòcits compatibles per a la majoria de la població i modificar-los perquè ataquessin de manera específica a les cèl·lules tumorals, el que es coneix com a teràpies CAR-T, que actualment està en fase de desenvolupament.

La Dra. Anna Veiga coordina un projecte COST Action (Haplo-iPS, projecte Europeu) per tal d’aglutinar les iniciatives d’aquesta àrea de recerca, imprescindible pel adequat desenvolupament de la teràpia cel·lular amb derivats de cèl·lules mare pluripotents.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top